dissabte, 28 de febrer de 2015

FER - DESFER - REFER



Cada un té la seua visió particular dels fets. Uns ho atribuïxen que s’ha fet una plaça sense cap sentit. Altres que és molt bonica. N’hi ha que tiren la culpa als gamberros i també els que opinen que en este poble no hi ha cap tipus de vigilància. Per citar un exemple, pregunte:
Quantes multes s’han posat, des que es van fer cartells, als amos dels gossos... que defequen per jardins i places?. Quantes als què han trencat, o als seus pares, coses pels jardins, places etc. Que és qüestió d’educació?, possiblement però als persistents maleducats cal sancionar-los almenys amb el que costa d'arreglar el mal que han causat.Una altra cosa és com s’empren els diners dels contribuents, si es fa bon ús o es malgasten. Tindríem tema per a realitzar una enquesta. De moment van unes fotografies.
(LLEGIU: GUADASSUAR UN POBLE ABANDONAT I, II, III i IV)



divendres, 27 de febrer de 2015

UN TRIBUNAL SUSPÉN EL PROCÉS DE CONTRACTACIÓ DE LA PLANTA DE GUADASSUAR


La Planta de residus de Guadassuar que es pretén remodelar amb la licitació ara suspesa.
Es tracta d’una mesura cautelar i des del Consorci asseguren que no es paralitza el termini per a presentar ofertes que es tanca el dilluns
  • LAS PROVINCIAS - A. TALAVERA- 27-2-2015
El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ha sol·licitat la suspensió del procediment de contractació de la remodelació de la planta de fems de Guadassuar. Els motius que s’esgrimixen en esta resolució per a adoptar esta mesura cautelar és que «els perjuís que podrien derivar-se de la continuació dels tràmits del procediment de contractació són de difícil o impossible reparació».
Una decisió que es pren després del recurs presentat per l’alcalde de l'Alcúdia, Robert Martínez, contra l’aprovació per part del Consorci de Residus Ribera-Valldigna dels plecs per a la licitació d’esta construcció que servirà per a substituir a l’actual planta que es troba en funcionament.
L’edil socialista i portaveu del grup en el Consorci denúncia en el seu recurs que els tràmits per a licitar esta obra no s’han realitzat de forma correcta. D’esta manera apunten que s’ha qualificat el contracte com de gestió de servicis públics quan es tracta d’una concessió d’obra pública.
«No es pot fer pitjor i si seguia avant després s’hauria d’indemnitzar a l’empresa adjudicatària amb uns 85 milions d’euros», ha comentat Martínez.
El Consorci de Residus es va reunir en la vesprada d’ahir per a decidir que mesures prendre respecte d’això d’esta decisió judicial. En este sentit, s’han mostrat tranquils ja que «no s’ha paralitzat el termini perquè les empreses presenten ofertes, que acaba el dilluns, i el que ha fet el jutjat és sol·licitar documentació», ha declarat el president del Consorci, José Ribera.
L’entitat haurà d’esperar a la setmana que ve per a saber si el tribunal retira esta mesura provisional i els permet obrir els sobres de les ofertes per a seguir avant amb el procediment de contractació.
Estes obres Ribera assegurava que començarien a executar-se com més prompte millor després de l’aprovació de la licitació perquè la instal·lació nova entraren en funcionament previsiblement abans de finals d’enguany ja que l’alcalde de Guadassuar calculava que en un termini de cinc mesos podria estar construïda la nau. No obstant això, esta decisió judicial complica complir estos terminis que s’havien marcat ja que de moment la licitació queda en suspens.
D’altra banda, el PSPV de la Ribera Alta ha posat en dubte l’interés per accelerar l’adjudicació de la construcció de la nova planta quan la concessió venç en 2016. Sobre esta qüestió, el president del Consorci sempre ha defés que la nova instal·lació havia d’estar finalitzada abans de que acabara la concessió per a així aconseguir modernitzar el tractament de residus en la comarca.
Però les possibles «irregularitats» en la contractació d’esta obra de la planta de fems de Guadassuar no són les úniques crítiques que els socialistes han fet de la gestió de residus de l’entitat.
«El Consorci ha fracassat, no ha encertat ni una en tot este temps», ha apuntat l’alcalde de l'Alcúdia. Amb esta afirmació es referix als projectes anunciats durant els últims anys que no s’han materialitzat i s’han anat modificant.«En 2006 es va adjudicar la gestió a l’empresa Reciclatges Ribera del Xúquer que havia de construir un abocador a Tous i 20 ecoparcs. Però fins a 2011, el Consorci no va preguntar al Ministeri si es podia construir l’abocador allí i va ser quan els van dir que no», ha recordat Martínez.
Fins al moment no s’ha construït ni l’abocador, ara projectat a Guadassuar, ni els ecoparcs, i els socialistes de la comarca han assenyalat que haver de traslladar el fem cada dia suposa un cost a l’entitat de 1,4 milions anuals.
«Tot açò demostra que la llei de residus no funciona, sobretot, no és justa la representativitat ja que la Generalitat i la Diputació tenen gran part del poder», ha afegit l’alcalde de Montserrat, Josep Maria Mes, també membre del Consorci.

divendres, 13 de febrer de 2015

L’HERÈNCIA "TRIUMFOS"( i III)

Continuant amb la sèrie de l’herència ( Triomfs de l’Alcaldia), faré algunes consideracions.
No és que s’estiga en contra de tot, per estar. A mi per exemple m’agradaria, tindre un hospital en tots els pobles, o que almenys tinguem urgències, una farmàcia de guàrdia ...
Açò ara com ara és impossible. Tots els pobles d’Espanya no tenen, en principi els mateixos habitants, ni les mateixes necessitats.
Perquè, quelcom d’això succeïx a Guadassuar. S’han fet servicis desproporcionats a les seues necessitats, la seua població i als seus ingressos econòmics. No estem dient que les inversions fetes no siguen boniques o que no ens agraden.
Continuarem posant alguns exemples de realitzacions desproporcionades:
LA PISTA D’ATLETISME: La primera pregunta que se m’ocorre és quant va costar. Es va dir en un principi que es pagaria entre les tres administracions al 33% cada una: ajuntament, conselleria, diputació. Quin va ser el resultat final? I el cost?. Guadassuar té tants atletes per a tindre una pista catalogada en dimensions i tartà?. Després se’ns va dir que seria comarcal. Qui paga la llum i el manteniment? La comarca o el poble? L’alcalde va dir que: “Canviarem les peretes de la pista d’atletisme (canvi que diu que subvenciona diputació) perquè em costa més que l’enllumenat públic del poble”. A més per necessitats de catalogació es va haver d’habilitar un altre gran espai que, allí està sense utilitzar-se per a res.
PISCINA COBERTA CLIMATITZADA: A qui no li agrada nadar a l’hivern?. En reiterades ocasions se’ls va dir a l’alcalde i al grup de govern que es fera un estudi de viabilitat. Fer l’obra és costosa però, i el manteniment?. Supose que alguna cosa es va consultar i crec que els consultats no van aconsellar les obres pel manteniment posterior. Tant a Catalunya, el País Basc... No es permet la construcció d’una piscina climatitzada en pobles de menys de 20.000 habitants. A Guadassuar s’ha fet. Empreses privades han desistit de gestionar-les. Altres proven i desistixen o desistiran, no és rendible. Quin és el gasto real que està suposant a les arques de l’ajuntament anualment el mantindre este servici? Que ens diguen la veritat.
NÍNXOLS EN EL CEMENTERI: Només queden 7 nínxols per ocupar. Quina previsió ha fet l’ajuntament, quan resulta que els dos últims blocs es van fer amb el PLA ZP, és a dir sense cost, s’han cobrat venent-los, és a dir s’han cobrat dos vegades i... Han esperat fins a este últim ple per a aprovar la nova construcció.
EL RAVALET: La remodelació va ser un total fracàs. D’una plaça bonica, s’ha convertit en un “esperpent”. Un regidor es va comprometre a tornar a deixar-la com estava. De moment eixe desig no s’ha complit.
L’AIGUA POTABLE: L’Ajuntament subhasta l’aigua potable des del 2011 i per 25 anys per 600.000 euros. Però resulta que la subhasta està mal feta i el jutge condemna a què es torne a repetir. Les conseqüencies són que: l’ajuntament ha de tornar els 600.000 euros. Més els gastos del juí apuja a la quantitat de 810.104 euros. Quina necessitat hi havia? Al gestionar l’empresa l’aigua i no l’ajuntament van apujar els preus de la manera següent:
a) Quota de servici 25%
b) Tarifa de 0 a 10 m3 el 32%
c) Tarifa d’11 a 20 m3 el 28%
d) Tarifa de més de 20 m3 el 28%
Tota una ganga.
A tot açò cal afegir que la valoració en el grau de satisfacció en el treball del funcionariat és negativa per mantindre permanentment un alt grau de tensió. Així com un total abandó en places i jardins.

Per a finalitzar i donar ànims al pròxim govern de l’ajuntament diré:
-En l’actualitat l’Ajuntament deu 6,18 milions d’euros. El deute del poble ascendix al 149,7%, quan el màxim permés per la llei és de 110%.
-L’Ajuntament deu de pagar fins a l’any 2022, cada any 730.504 euros. Per a anar saldant el deute.
-El sou anual actual de l’alcalde ascendix a 39. 128 euros, a l'ajuntament li costa 52.000 euros. (al presentar-se va dir que mai cobraria i ha estat 20 anys amb sou, més uns quants anys pagant a 7 regidors)
Desitjar-li al Sr. Alcalde una saludable i feliç jubilació. 

- De moment punt final. Si esta sèrie servira perquè, l’alcalde i l’equip governant, aclariren i explicaren al poble tots els dubtes que tenim, em donaria per satisfet.

dimarts, 10 de febrer de 2015

LA DESOCUPACIO EN GENER DE GUADASUAR

DADES COMPARADES DE LA DESOCUPACIÓ 2014-2015 (SEPE)

TOTAL
HOMES
DONES
AGRIC
INDUS
CONSTR
SERVEIS
SAA
GENER 13
422
202
220
63
76
61
198
24
DESEMBRE13
313
143
170
27
54
41
171
20
GENER 14
447
222
225
105
62
44
216
20
DESEMBRE14
319
130
189
31
55
39
170
24
GENER 15
402
182
220
90
58
32
205
17
El 31,9% dels xiquets d’Espanya, en risc de pobresa o exclusió
L’HUFFINGTON POST / EP
Publicat: 10/02/2015
Fa quatre anys, 11,5 milions de persones es trobaven en risc de pobresa o exclusió a Espanya. Hui, eixa xifra s’ha incrementat un 27,3%, fins als 12,8 milions. Dita en dades purs i durs: 1.320.216 persones en menys d’un lustre.
La situació varia en funció dels perfils. Al tancament de 2013 el col·lectiu més afectat era el de jóvens entre 16 i 30, amb un 33% en risc de pobresa i exclusió, seguit dels xiquets, amb un 31,9%.
En total, la taxa de pobresa infantil per a menors de 16 anys és del 26,7%, sis punts per damunt del conjunt de la població.
Les dades corresponen al quart informe sobre L’Estat de la Pobresa a Espanya que ha presentat este dimarts la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social en l’Estat Espanyol (EAPN). 

dilluns, 9 de febrer de 2015

ROSA ALMELA CANDIDATA DEL PSPV-PSOE DE GUADASSUAR

Rosa Almela, és la candidata adequada i millor per a estos temps. Ha arribat el moment de donar una bolcada al tipus de gestió desfasada i antiquada. Guadassuar es mereix estar gestionada per una dona ben preparada i un grup de gent jove amb ganes de treballar pel seu poble i canviar el rumb desorientat de l’actual ajuntament. És el moment perquè els veïns/as de Guadassuar donen la confiança a la candidata del PSPV-PSOE ROSA ALMELA. 

divendres, 6 de febrer de 2015

L'HERÈNCIA (II)

UN AJUNTAMENT NOU.
què no cabíen els funcionaris?
APARCAMENT 90 PLACES
feia falta al poble i més en eixa zona ?
Seguirem amb l’herència que rebrà el nostre poble i que per consegüent va a haver de gestionar el pròxim ajuntament que isca triat per les urnes.
UN PROJECTE SENSE TRELLAT
amb un cost desorbitat
A LA POLICIA
li fa falta un local?
Esta herència, que el nostre alcalde diu “triomfs”, potser no ho siguen tant. Jo pensaria que són fruit d’un bon treball, interés i gestió. Són aquells que efectivament aconseguixes amb eixe esforç explicatiu de les necessitats que necessiten cobrir-se en el teu poble perquè, les entitats com l’estat, la generalitat o diputació subvencionen en una quantitat important algun projecte que siga interessant, que cobrisca les necessitats bàsiques per al benestar de tots els veïns, beneficiós per al poble i per descomptat que es puga mantindre en el temps. Això suposa que no s’hagen de apujar excessivament els impostos o que ocasionen un deute insostenible.
D’ací el dilema. Tots els alcaldes volen fer molts projectes per al seu poble però, són necessaris, es poden mantindre econòmicament, són viables?. Hem vist molts projectes en la geografia espanyola, especialment en la comunitat valenciana que són un autèntic fiasco!. La majoria es deixen portar perquè després no se’ls exigixen cap responsabilitat. Gasten els diners de tots sense control. Farien les mateixes coses en sa casa?
PROJECTE DE CONCURS
manteniment excessiu i costós

Els veïns tenen dret a saber en que es gasten el seus diners. Des de fa 20 anys no se’ns ha informat per part de l’ajuntament de Guadassuar què ha costat cada un dels projectes i quin ha sigut la subvenció rebuda. Perquè després, és veritat que algun “triomf hi ha” (faltaria més), però el que no es pot dir en un mitjà públic és que tot ha sigut subvencionat o pagat per les entitats públiques de l’estat o de la comunitat. No ens cap en el cap, perquè si així fora ens haurien d’explicar d’on ix l’enorme deute del nostre ajuntament?. Tota eixa explicació cap en un foli, per què no ho fan?. Hi 
PAGADES PELS VEÏNS/ES
VENUT PER 600 .000€
aigua molt cara! i els diners?
xarxa pagada pels veïns/es
ha regidors del PP que podrien fer-ho! .

dijous, 5 de febrer de 2015

L'HERÈNCIA (I)


LA VEU DEL PAIS VALENCIÀ
Dimecres, 4 de febrer Medi Ambient
Ambdues organitzacions han exigit la suspensió del procediment de licitació i adjudicació de la planta ja que no hi ha constància que el projecte haja sigut sotmés al preceptiu tràmit d'informació pública ni avaluació ambiental
Preguntes a la Conselleria i al Consorci
Tant Xúquer Viu com Ecologistes en Acció s'han dirigit al director general de Qualitat Ambiental de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient i al president del Consorci de Residus i alcalde de Guadassuar formulant-los les següents preguntes:
Primera: S'ha sotmés al preceptiu tràmit d'informació pública l'avantprojecte i l'estudi de viabilitat de la instal·lació 1 prevista en el Projecte de Gestió?
Segona: Es sotmetrà a avaluació ambiental aquest projecte d'instal·lació 1 de tractament de residus domèstics, fracció orgànica?
Tercera: No caldria atorgar l'Autorització Ambiental Integrada a la nova instal·lació 1?
Antecedents
En el comunicat de premsa de Xúquer Viu i Ecologistes en Acció recorden que el passat  21 de juliol el Consorci de Residus Ribera-Valldigna va aprovar el Pla de Gestió del complex de residus de Guadassuar. En aquest pla de gestió s'optà per configurar una nova instal·lació de tractament de la matèria orgànica, és a dir, per substituir l'actual Planta de Residus per una nova instal·lació (instal·lació 1), que se sumaria a la nova Planta de tractament de voluminosos (instal·lació 2) i al macroabocador de residus (instal·lació 3).
Aquesta nova instal·lació estaria composta per les fases de fermentació, maduració, compostatge i afinament, fases que són les que formen part de l'actual planta de residus. “És a dir, en el Pla de Gestió aprovat pel Consorci en juliol de 2014 es descarta l'opció inicial de remodelar les antigues instal·lacions existents en l'anomenada "instal·lació 1", ja que, per la seua antiguitat, es considera que es troben en un estat avançat d'obsolescència i no serien aptes per a l'acompliment dels objectius establerts i s'opta per la construcció d'una nova planta de tractament, amb enderroc de totes les edificacions existents a l'antiga Planta de Tractament de Residus (instal·lació 1), encara que reutilitzant algunes parts de la maquinària de la vella instal·lació que es remodelen”, sostenen Xúquer Viu i Ecologistes en Acció.
Per acabar de complicar més legalment i ambientalment les infraccions legals que sembla que s'han comés en aquest cas, l'esmentat Consorci va acordar el passat dia 20 de gener el procediment per a la licitació del contracte de concessió d'obra pública per a la referida nova instal·lació 1, tot això sense que semble que s'han donat compliment als requisits legals abans esmentats”, conclou la nota de denuncia.
Esta és l’herència, donat que no es torna a presentar en les pròximes eleccions, que ens vol deixar molt de pressa el Sr. Alcalde de Guadassuar. Afig com a pretext que açò suposarà la riquesa del futur de Guadassuar. Riquesa que no vol cap altre alcalde. Ningú li ha obligat a ubicar en el seu terme municipal estes instal·lacions. Ell a soles s’ha ficat en un embolic que cap veí comprén. Per què serà?. Hi ha interessos ocults?
A propòsit, ja tenen aigua suficient per a les noves instal·lacions i treballadors o es l’han de portar amb la cuba municipal gratuïtament?

dimarts, 3 de febrer de 2015

AGROGUADASSUAR


Hui fa 22 anys, i coincidint en les festes patronals del Porrat de S. Vicent de 1994,, començarem un grup d'amics, en la primera Fira Agrícola i Industrial de Guadassuar. Durant este temps consolidant-se com a la Fira Agrícola de La Ribera. Després d'estos 22 anys, volem donar les gràcies a tot el col·lectiu que formen Agroguadassuar, Ajuntament, Conselleries, Diputació, Comité Organitzador, i com no als expositors, que sense ells no hi hauria Fira, al Poble de Guadassuar, i a tots els pobles de la Ribera,
Convidem a tots al certamen de 2015, que es celebrarà els dies 6-7-8 de Març.


Recorde les primeres conversacions amb Enrique Montalvá (ideòleg de la fira agrícola), Empresari i emprenedor, en els temps de crisi de la indústria i l’agricultura va llançar esta idea de la fira agrícola a l’abric de la fira tradicional de Sant Vicent. La fira tradicional havia aconseguit un auge impensable. Les parades omplien tot el carrer major des de la gestoria Colomer a la Gran Via. Es va fer la fira agrícola ocupant la Plaça Reginaldo i tots els carrers adjacents. Era quasi impossible circular i aparcar. Encara venien firers a instal·lar les seues atraccions i els havíem de dir que no, perquè era impossible. Inclús neguem el permís d’instal·lar-se als artesans que volien ocupar amb les seues casetes el carrer de les portelles. Van ser uns anys d’esplendor. Què ha passat?, ens preguntem. Caldria fer una anàlisi completa pels responsables i autoritats per a trobar les causes de la debacle, especialment de la fira tradicional, quan fires semblants en poblacions d’al voltant estan en creixement. S’ha canviat de dates la fira agrícola buscant un millor oratge i la ubicació però, no hem notat una millora. Es manté a base d’instal·lar altres coses que no estan relacionades amb l’agricultura i maquinària i indústria. En fi, quelcom s’ha de fer. Cal aportar noves idees. Per de sobte només em queda desitjar que acompanye el bon temps i sort!. 



diumenge, 1 de febrer de 2015

ESMORZAR VALENCIÀ D'AMISTAT








Es va fer esperar. Van tardar a pescar les anguiles. Esta és la panoràmica que s’albira des del xalet de l’amic Víctor a Carlet, va ser el lloc triat, on un grup d’amics de distintes localitats, ens reunim perquè D.Pele fora el xef i fera gala culinària amb estes incomparables i úniques anguiles al forn que tan sols ell sap fer i nosaltres degustar. Al final bon café, queimada i licors. Confiem no tardar massa a repetir. 



MASTER XEF SATISFET
                   
                                  COMENÇALS SATISFETS

BONA QUEIMADA
  

contador de visites