Sobraven els motius per a inundar els carrers. Han sigut
manifestacions multitudinàries encara que segons El Govern la convocatòria de
vaga ha sigut un fracàs. Universitaris i estudiants de totes les etapes s’han
manifestat amb pas ferm; també professors i pares. Tots han deixat clar que
part de la comunitat educativa no compartix la política del govern i han
escenificat que no volen a un ministre José Ignacio Wert que aposta pels
retalls.
“Les
famílies hem tornat a buidar les aules. No acceptarem els retalls ni una llei
que rebutja tota la societat menys El Govern. I ens neguem a tindre
d’interlocutor al ministre. Que faça les maletes i se’n vaja”, va contestar
José Luis Cases pairals, portaveu de CEAPA.
Alguns dels motius del descontent
El País -
J. A. AUNION / E. SILIÓ
La
reforma educativa. La LOMCE
compta amb el rebuig majoritari de l’oposició i dels grups de la comunitat
educativa. Protesten contra els exàmens externs, que seran revàlides al final
de l’ESO i batxillerat, perquè creuen que condicionaran els continguts i la
forma d’impartir les classes i que suposaran un obstacle per als alumnes amb
més dificultats; opinen que la reforma ha reduït la capacitat de decisió dels
consells escolars dels centres; no estan d’acord amb l’avanç dels itineraris
formatius que conduïxen a la FP o el batxillerat ni amb la recuperació de
l’assignatura alternativa a la Religió, que comptarà per a aconseguir beques;
l’impuls a l’ensenyança concertada —es recolza la llibertat d’elecció i
s’explicita la cessió de sòl públic per a col·legis concertats— tampoc agrada.
El FSIE, sindicat majoritari en la concertada, diu que eixe suport no és tal o,
almenys, no suficient, i que deixa en pitjor situació als docents d’estos
centres. També van convocar ahir vaga.
Milers de
milions de retall. El
pressupost del Ministeri d’Educació i les comunitats per a escoles i
universitats ha baixat, almenys, 6.400 milions d’euros des de 2010. La previsió
enviada l’any passat pel Govern espanyol a la UE preveu un retall educatiu
entre 2010 i 2015 d’un punt del PIB, entre 10.000 i 11.000 milions.
Menys
plantilla. El Govern
va flexibilitzar l’any passat la llei —més alumnes per aula, més hores de
classe per als docents i menor cobertura de baixes— per a facilitar un ajust
que fins al curs passat va suposar un descens de més de 22.000 professors en la
pública. En escoles i instituts el retall docent ho solen pagar els alumnes amb
dificultats, que perden hores de reforç; a més, el finançament d’estos
programes de suport s’ha reduït enormement. En la Universitat es van augmentar
les hores de classe als docents que investiguen menys; els rectors calculen una
pèrdua de 3.000 professors.
Sense
llibres de text. Els retalls han reduït entre un 30% i un 50% les ajudes de
menjador i l’any passat van perdre la de llibres de text 578.000 alumnes, un
60% dels beneficiaris.
Beques
menys accessibles. S’han endurit els requisits acadèmics per a aconseguir beques
generals, les destinades a alumnes amb menys recursos. Per a aconseguir
l’exempció del pagament de la matrícula les exigències són un poc menors (5,5
de nota mitjana) que per a una ajuda monetària (6 o 6,5, depenent de la branca
d’estudis). El Ministeri d’Educació admet que almenys 10.000 alumnes han perdut
ja la beca.
La
fotografia que apareix en blanc i negre és d’una vaga indefinida que va durar
40 dies però que va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, en una època pitjor que
la que en l’actualitat estem passant. Llavors com cada un pot donar la seua
opinió, repetable encara que no compartida, no comprenc la baixa participació
en general del professorat. Crec que majoritàriament els que no han participat
és perquè estan d’acord amb la llei per ser d’ideologia i votants del PP,
altres perquè no volen perdre el sou i els menys perquè passen de tot i diuen
que estan cansats de tanta manifestació i vagues que no aconseguixen res. Tota
esta gent, si serviren les manifestacions per a recuperar les pagues
extraordinàries, triennis... per coherència seria d’esperar que renunciaren a
tot això.
