LLEGENDES VALENCIANES

CRIATURES MÍTIQUES DE LA TRADICIÓ ORAL (VICTOR LABRADO)

REPERTORI DE PORS PER A XIQUETS MALCREGUTS

EL BUTONI pròpiament dit és un ésser misterios i difús, sense figura ni historia conegudes. Només en sabem el seu nom ben trobat de butoni, que designa tot el  gènere. És imposible de descriure’l, probablement perquè se suposa que actua sempre en la foscor més impenetrable: se’n  va la llum, es presenta el butoni i arrapa a qui siga o fa un bram potent que gela la sang, es carrega la criatura al llom o al coll i se l’endú, fugint cap a algún territorio desconegut i horrible, d’on ningú no torna mai més.

L’AHOME DEL SAC un rodamón brut i apedaçat, pollós, que arriba caminant als pobles amb el seu sac enorme penjat al coll i agafa d’un grapat el primer xiquet roín que troba i se’l fica dins del sac, mig ple ja d’altres xiquets roïns que ha anat arreplegant pel camí; i és tan forçut, que alça el sac en pes amb una sola mà, el sacsa i se sent tots els xiquets plorant din, confossos en un embolic, de bracets i cametes.

També vénen al nostre record de xiquets:

LES ANIMETES, recordem a les nostres mares quan arribaven estes dates que posaven un gotet o tasseta plena d’oli amb un xicotet suro i una metxa que estaven tot el dia i nit donant llum, supose que perquè les animetes (jo que sé m’imaginava que eren eixos sers) es veren i trobaren el camí o perquè no se’ns aparegueren eixos dies.

L’AUELETA DEL BLAT, com jugaríem als camps de blat, que per aquelles èpoques es cultivaven en els camps, i perquè no xafàrem i doblegàrem la tija per a segar-los millor, ens amenaçaven amb esta dona vella bruixa, malvada i que sé jo podria fer als xiquets.

Ara als xiquets no se’ls pot espantar, i com sóc major estos dies he anat amb la meua filla i el meu gendre a veure el meu fill Pau, i vam aprofitar per a visitar el poble de Navarra ZUGARRAMURDI, a veure i sentir les històries de les bruixes en el museu de la població.