divendres, 25 d’octubre de 2013

LA COMUNITAT EDUCATIVA IX AL CARRER PER MOSTRAR EL SEU REBUIG A LA LLEI WERT


Sobraven els motius per a inundar els carrers. Han sigut manifestacions multitudinàries encara que segons El Govern la convocatòria de vaga ha sigut un fracàs. Universitaris i estudiants de totes les etapes s’han manifestat amb pas ferm; també professors i pares. Tots han deixat clar que part de la comunitat educativa no compartix la política del govern i han escenificat que no volen a un ministre José Ignacio Wert que aposta pels retalls.
“Les famílies hem tornat a buidar les aules. No acceptarem els retalls ni una llei que rebutja tota la societat menys El Govern. I ens neguem a tindre d’interlocutor al ministre. Que faça les maletes i se’n vaja”, va contestar José Luis Cases pairals, portaveu de CEAPA.
Alguns dels motius del descontent
El País - J. A. AUNION / E. SILIÓ
La reforma educativa. La LOMCE compta amb el rebuig majoritari de l’oposició i dels grups de la comunitat educativa. Protesten contra els exàmens externs, que seran revàlides al final de l’ESO i batxillerat, perquè creuen que condicionaran els continguts i la forma d’impartir les classes i que suposaran un obstacle per als alumnes amb més dificultats; opinen que la reforma ha reduït la capacitat de decisió dels consells escolars dels centres; no estan d’acord amb l’avanç dels itineraris formatius que conduïxen a la FP o el batxillerat ni amb la recuperació de l’assignatura alternativa a la Religió, que comptarà per a aconseguir beques; l’impuls a l’ensenyança concertada —es recolza la llibertat d’elecció i s’explicita la cessió de sòl públic per a col·legis concertats— tampoc agrada. El FSIE, sindicat majoritari en la concertada, diu que eixe suport no és tal o, almenys, no suficient, i que deixa en pitjor situació als docents d’estos centres. També van convocar ahir vaga.
Milers de milions de retall. El pressupost del Ministeri d’Educació i les comunitats per a escoles i universitats ha baixat, almenys, 6.400 milions d’euros des de 2010. La previsió enviada l’any passat pel Govern espanyol a la UE preveu un retall educatiu entre 2010 i 2015 d’un punt del PIB, entre 10.000 i 11.000 milions.
Menys plantilla. El Govern va flexibilitzar l’any passat la llei —més alumnes per aula, més hores de classe per als docents i menor cobertura de baixes— per a facilitar un ajust que fins al curs passat va suposar un descens de més de 22.000 professors en la pública. En escoles i instituts el retall docent ho solen pagar els alumnes amb dificultats, que perden hores de reforç; a més, el finançament d’estos programes de suport s’ha reduït enormement. En la Universitat es van augmentar les hores de classe als docents que investiguen menys; els rectors calculen una pèrdua de 3.000 professors.
Sense llibres de text. Els retalls han reduït entre un 30% i un 50% les ajudes de menjador i l’any passat van perdre la de llibres de text 578.000 alumnes, un 60% dels beneficiaris.

Beques menys accessibles. S’han endurit els requisits acadèmics per a aconseguir beques generals, les destinades a alumnes amb menys recursos. Per a aconseguir l’exempció del pagament de la matrícula les exigències són un poc menors (5,5 de nota mitjana) que per a una ajuda monetària (6 o 6,5, depenent de la branca d’estudis). El Ministeri d’Educació admet que almenys 10.000 alumnes han perdut ja la beca.
La fotografia que apareix en blanc i negre és d’una vaga indefinida que va durar 40 dies però que va aconseguir la jornada laboral de 8 hores, en una època pitjor que la que en l’actualitat estem passant. Llavors com cada un pot donar la seua opinió, repetable encara que no compartida, no comprenc la baixa participació en general del professorat. Crec que majoritàriament els que no han participat és perquè estan d’acord amb la llei per ser d’ideologia i votants del PP, altres perquè no volen perdre el sou i els menys perquè passen de tot i diuen que estan cansats de tanta manifestació i vagues que no aconseguixen res. Tota esta gent, si serviren les manifestacions per a recuperar les pagues extraordinàries, triennis... per coherència seria d’esperar que renunciaren a tot això. 

dilluns, 21 d’octubre de 2013

LA LOMCE, LLEI D'EDUCACIÓ DEL GOVERN DEL PP

Les 8 claus de la reforma educativa Lomce impulsada per José Ignacio Wert
El huffington Post
El Consell de Ministres ha aprovat este divendres l’avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), la sèptima llei educativa 37 anys de democràcia, impulsada pel ministre José Ignacio Wert i que no va iniciar el seu tràmit parlamentari la setmana passada, com estava previst, perquè quedaven per estudiar algunes "observacions". Una llei molt polèmica que va provocar una vaga general en el sector educatiu el 9 de maig. Repassem els punts clau de la reforma.
1-. RELIGIÓ I LA SEUA ALTERNATIVA
Els alumnes podran cursar simultàniament religió confessional i una alternativa de formació en valors en primària i AIXÒ, que s'anomenarà, segons l’etapa, Valors Socials o Culturals o Valors Ètics. Desapareix, per tant, Educació per a la Ciutadania, creada en la reforma de 2006.
Tant l’assignatura de religió com la seua alternativa seran avaluables i la nota comptarà per a la mitjana del curs "a tots els efectes", ja siga per a optar a una beca o per a calcular el resultat de les proves externes d’avaluació, "com la resta de les assignatures". Esta era una recurrent demanda dels bisbes. Per a trobar un tractament acadèmic equivalent, cal retrocedir fins a la llei general d’Educació, promulgada en 1970 durant la dictadura franquista.
Qui s’haja matriculat en religió podrà matricular-se també en valors, en detriment de qualsevol altra de les optatives, segons han concretat fonts del Ministeri d’Educació.
2-. MODELS LINGÜÍSTICS
La llengua castellana i primera llengua estrangera es consideraran troncals, però no les llengües autonòmiques cooficials, que seran matèria d’especialitat, encara que d’estudi obligatori. S’elimina, per tant, la immersió lingüística, que portava 30 anys en marxa en algunes comunitats amb llengua cooficial. S’establix un mínim d’assignatures en les dos llengües oficials.
Un dels canvis més polèmics és que si un alumne demana estudiar en castellà, la comunitat haurà de pagar-li el col·legi privat si no existixen centres públics en eixa zona. No obstant això, la llei establix finalment que la Secretaria d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats avançarà el cost d’escolaritzar en castellà en col·legis privats als alumnes que hagen triat esta llengua com vehicular quan la comunitat autònoma no l’oferisca en el sistema públic o el concertat, encara que després ho recuperarà detraient-ho del finançament autonòmic.
Per a això, la memòria econòmica de la LOMCE es reserva un pressupost de cinc milions d’euros, els que s’estimen necessaris per a garantir este dret si 1.000 alumnes sol·liciten exercir-lo. Catalunya diu que en un any només l'han sol·licitat 17 famílies.
3-. SEGREGACIÓ PER SEXE
La llei elimina la prohibició de subvencionar als col·legis privats que discriminen els seus alumnes per raó de sexe i les administracions podran concertar finançament de centres que eduquen separadament per sexes, sempre que no existisca discriminació entre l’alumnat.
En concret, la llei diu: "No constituïx discriminació l’admissió d’alumnes o l’organització de l’ensenyança diferenciada per sexes, sempre que l’ensenyança que impartisquen es desenrotlle tal com disposa (...) per la Unesco (...). En cap cas, l’elecció de l’educació diferenciada per sexes podrà implicar per a les famílies, alumnes i centres corresponents un tracte menys favorable ni un desavantatge a l’hora de subscriure concerts amb les Administracions educatives o en qualsevol altre aspecte”.
Tot això a pesar que hi ha dos sentències del Tribunal Suprem que neguen la possibilitat que els col·legis que segreguen per sexe reben subvencions.
4-. AVALUACIONS I RÀNQUING
Entre les principals novetats que inclou l’avantprojecte de llei es troba la implantació d’avaluacions que dissenyarà el Ministeri d’Educació a nivell estatal al final de Primària, AIXÒ i Batxillerat, a més d’una prova en 3r de Primària per a la detecció precoç de problemes d’aprenentatge en els alumnes. Els exàmens d’ESO i Batxillerat seran necessaris per a obtindre el títol i el segon, que els sectors crítics anomenen "revàlida", substituirà a l’actual Selectivitat.
Un altre dels canvis més notables afecta 3r de l’ESO, perquè s’avancen a este curs els itineraris cap a la FP i el Batxillerat a través d’assignatures optatives. Estes dos vies estaran ja completament diferenciades en 4t de l’ESO.
L’anterior llei educativa prohibia elaborar rànquings amb eixes avaluacions per a protegir el sistema d’educació i evitar que els centres competiren entre si. Alguns experts avisen de que estes llistes afavoriran als col·legis amb bons resultats i farà que aquells amb pitjors notes isquen mal parats.
5-. BATXILLERAT
En batxillerat, només es podrà repetir una vegada per curs i excepcionalment dos vegades un mateix curs. Es passarà d’un curs a un altre amb fins a dos suspesos, dels que els estudiants hauran de matricular-se novament. El batxillerat tindrà les modalitats de ciències, humanitats, ciències socials i arts, segons decidisquen comunitats i centres.
Caldrà superar una avaluació final per a obtindre el títol de batxiller, que versarà sobre troncals i específiques. El títol facultarà per a accedir a l’educació superior, encara que les universitats poden valorar a més formació complementària i proves específiques.
6-. MAJOR AUTORITAT DELS DIRECTORS I MÉS ALUMNES
Els directors dels centres públics guanyen importància: Hauran d’acreditar cinc anys de docència i un curs específic de formació. Podran fixar requisits i mèrits per als llocs de funcionaris docents i d’interins.
Les comunitats podran "excepcionalment" incorporar "experts" (no precisa si seran natius) com a professors bilingües o plurilingües amb la formació i titulació requerida en cada cas.
A més, els docents s’enfrontaran a un altre problema: l’augment del ràtio d’alumnes per classe que s’ampliarà un 10%.
7-. NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL
La nova llei crea una FP anomenada "bàsica", que consta de dos cursos i es destina a alumnes d’entre 15 i 17 anys de segon o tercer d’ESO amb dificultats de progrés. És gratuïta, partix de l’ensenyança obligatòria i permetrà adquirir la qualificació professional mínima i optar al títol d’ESO. El Govern regularà les convalidacions i equivalències entre FP mitja i superior i la resta d’ensenyances.
8-. MÉS CONTROL DEL MINISTERI
El Govern central fixarà els continguts de les matèries troncals de primària, secundària i batxiller (per exemple, Biologia i Geologia; Física i Química, Geografia i Història; Llengua; Matemàtiques; Idioma estranger). Per a quasi totes les altres, les "específiques" (Educació física, Plàstica, Música, entre altres), fixarà objectius i criteris d’avaluació; les autonomies fixaran el temari concret en este cas.
Les autonomies perdran, per tant, capacitat de decisió sobre els continguts educatius, ja que la reforma educativa augmenta la capacitat del Govern central per a fixar fins al 65% dels continguts de les ensenyances mínimes per a les comunitats amb llengua cooficial i el 75% per a la resta.
Este resum, encara que un poc llarg, pot servir per a comprendre professionals, pares i alumnes que no es lligen la llei, el sentit d’estar tots units en contra de la mateixa i la reacció del perquè de la vaga anterior i la vaga del pròxim dia 24. Si amb la seua lectura esbrinen quines conseqüències portarà la dita llei, hi haurà valgut la pena.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

DADES COMPARADES DE LA DESOCUPACIÓ 2012 - 2013


TOTAL
HOMES
DONES
AGRIC
INDUS
CONSTR
SERVEIS
SAA
GENER 12
438
243
195
66
86
78
188
28
FEBRER 12
463
254
209
77
86
73
199
28
MARÇ 12                     
479
264
215
76
85
79
204
35
ABRIL 12
492
272
220
76
88
75
219
34
MAIG 12
493
257
236
64
82
73
225
49
JUNY 12
471
247
224
65
78
69
221
38
JULIOL 12
512
269
243
68
79
74
258
33
AGOST 12
509
272
237
65
81
77
255
31
SETEMBRE 12
475
230
245
47
74
71
253
30
GENER 13
422
202
220
63
76
61
198
24
FEBRER 13
439
218
221
65
82
57
210
25
MARÇ 13
453
225
228
62
84
65
217
25
ABRIL 13
479
242
237
73
83
68
231
24
MAIG 13
514
259
255
80
82
64
239
49
JUNY 13
500
249
251
81
80
62
247
30
JULIOL 13
511
250
261
69
75
65
271
31
AGOST 13
504
261
243
64
79
67
269
25
SETEMBRE 13
496
254
242
55
83
67
260
31

Ha donat començament la campanya del caqui i de la taronja. Es prediu una abundant collita.El caqui aconseguirà en la Ribera en 2014 la millor campanya de la seua història. La producció s’estima en uns 140 milions de quilos. El cultiu i comercialització de la fruita ha creat en la Ribera huit mil ocupacions directes i la denominació d’origen espera superar els 400 milions en 2018. Confiem que repercutisca sensiblement en la baixada de la desocupació i que els preus siguen bons per als propietaris.

contador de visites