Bárcenas demanda al PP per acomiadament improcedent. Ens veiem en els
tribunals. Eixa és la resposta del Partit Popular a la demanda. Luis Bárcenas
hauría cobrat 21.300 euros bruts al mes, inclós el prorrateig dels pagues
extraordinàries.
Levante EMV dissabte
23 de febrer de 2013
El gest de Bárcenas
alçant el dit del mig a tota Espanya en l’aeroport de Barajas constituïx una
declaració d’orde polític, potser també d’orde moral, igual que, al seu dia, el
d’Aznar, que va ser el seu predecessor en esta metàfora sodomita. Ja veuen
vostés les expressions corporals a què acudixen les clases altes i cultivades
quan se’ls han acabat les paraules. Deixen vostés, senyors i senyores
periodistes, d’acostar-los els micròfons, que parlen malament, molt malament i
cada dia pitjor. Limiten-se a fotografiar-los, perquè posseïxen cossos
l’eloqüència del qual supera a la de les paraules.
De fet, el cos de
Bárcenas, quan ens va fer la pinta, venia d’esquiar. Significa que mentres ací
se li acumulen els càrrecs i li creixen els sumaris, ell dóna un tall de
mànegues a la realitat al mode en què Ana Botella es llarga el cap de setmana a
un hotel amb spa i restaurant recomanat per la guia Michelín. Tot a compte de
l’erari públic, d’on ixen els diners per a pagar els seus sous, els seus
sobresous i els seus sobres a seques. És o no és un acte heroic continuar
pagant impostos enfront d’este panorama desolador?.
La realitat a què
estos senyors i senyores donen un tall de mànegues som vosté i jo. Arrossegant
el nostre carret en el supermercat en busca de les ofertes de la setmana. Som
vosté i jo, anant o venint de buscar els fills o als néts a la guarderia amb el
menjar en la gola. Som vosté i jo, pensant en l’ERE que, a causa de l’efecte
dòmino, està cada dia més prop dels nostres caps o de les caps dels nostres
familiars i amics. Som vosté i jo, presenciant, atònits, el debat sobre l’Estat
de la Nació, que pareix un altre mode de manar-nos a fregir espàrrecs. Però és
també la senyora que es crema a la manera d’un bonze en l’interior d’un banc a
què devia diners, l’home que es tira per la finestra amb l’orde de desnonament
en la mà, o el matrimoni hipotecat d’ancians que se suïcida amb una tanda
massiva de somnífers. A tot això li fan la pinta Luis Bárcenas i companyia. I
se la fan perquè poden. Yes, they can. No hi ha més que veure la llibertat amb
què, a pesar dels càrrecs que pesen sobre ell,el extresorer es mou pel món.
A tot
açò podem afegir les declaracions que estan fent contínuament en la televisió i
la premsa. Quina burla!. Com es riuen de nosaltres! Floriano, Cospedal, González
Pons, Mato, Gallardón, Wert, Montoro… Manda huevos! (Trillo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada