EL RITUAL DEL FOC I ELS BALLS DE LA REPATICIÓ DE LA CARN
L’agrupació “Amics de
les Danses” van tindre la nit de Sant Antoni, la nit del foc, la tradicional
foguera, la feliç idea de realitzar un acte amb què introduïxen el que sens
dubte es va a convertir en tradició per a les futures generacions. Amb serietat,
senzillesa, documentació, pedagogia, investigació, treball en definitiva, van
enllaçar el foc de la foguera amb l’inici de les festes patronals
obsequiant-nos amb dos Gegants la Séquia Reial i el Cano representant la font
de riquesa agrícola que ha caracteritzat al llarg dels segles. Quatre Cabuts
que representen quatre llauradors, dos dones i dos hòmens que porten el nom de
les quatre alqueries que van haver-hi fa segles dins de l’actual terme de
Guadassuar. Prada, Palanxet, Aurí i Fentina. El ritual comença amb una dansa,
mescla de cançons tradicionals del poble recopilades per Agustí Roig Barrios i
Agustí Roig Cerveró, amb els arreglaments de Juan Bautista Boils i adaptant-los
per a la dansa acompanyats de tabalet i dolçaina. Amb l’adaptació del ball de Paloma
Cucarella. Els Gegants i Cabuts són obra del taller de Lola Climent.
Agrair la feliç idea
a tota l’Agrupació “Amics de les Danses” especialment als que ahir van
intervindre: Ángel Pérez, Juan Bta. Boils, Teresa Gomis, Inma Cucarella, Estela
Gomis, Teresa Ribera. També a la regidora Laura Osca, El cronista Enric Mut i
dir-los que els assistents crec que vam ser conscients de la importància de
l’acte que en eixos moments és va desenrotllar.
SOY YO (VICENT)
por José Antonio- 23-12-2010
1.- Yo soy socialista/
desde el dia en que nací,/
lo pregonaré a los cuatro vientos/
lo pregonaré hasta el morir./
2.- Sindicalista y maestro/
del alba al atardecer,/
enseño para la vida/
y a la tierra y hombres querer./
3.- Guadassuar llevo por bandera/
es mi pueblo una obsesión,/
si de mi todo dependiera/
me convertiría su anfitrión./
4.- Si tengo que dejar Guadassuar/
sólo el cielo lo puede mejorar,/
que el Magro trace el camino/
y me acompañe a ese destino./
5.- Todo esto es alucinante/
pero mi familia es el colofón,/
su amor es lo más importante/
Pau, Estefania y Encarnación.//
El meu amic José Antonio, s'autoproclama "xurro" perquè va nàixer en La Pobleta fa ja 60 anys. Als 12 va haver d'abandonar l'escola per a treballar i ajudar a la família. Autodidacta, la poesia li sorgix espontània. És "meler" fins a la medul·la i viu a Benimodo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada