dilluns, 30 de juliol de 2012

MEMÒRIES D'UN MESTRE

(Article publicat al nº20 de la revista EL CONVENT del col·legi Sant Francesc)
La meua alumna Amparo quan tenia sis anys ja deia que volia ser infermera, ho tenia clar i ho ha aconseguit. Jo crec que vaig nàixer per a ser obrer. Com quasi tots els meus amics de la infància. Mai em vaig plantejar que seria de major. Les circumstàncies em van oferir el destí. De sobte amb 18 anys me vaig veure mestre davant de 40 xiquets. Si, perquè sóc mestre. dels d’abans, el meu títol posa: Mestre de Primera Ensenyança. I després de tants anys, només puc donar gràcies a la vida i als que em van ajudar a seguir eixe camí perquè, després de recórrer-ho i tirar la vista arrere ha sigut el més bonic que em podia imaginar.
Mestre i a més en el meu poble Guadassuar. He sigut un persistent repetidor de curs però no d’alumnes. Els recorde a quasi tots pel nom. Potser ja, més als de fa molts anys. Les anècdotes em vénen al cap quan m’encreue amb algun d’ells. No s’adonen per on van els meus pensaments. Ens saludem. Em somric i seguisc avant. Ells crec que fan el mateix. De vegades amb més temps comentem algunes malifetes amb simpatia. A altres els veig en el col·legi, ens porten als seus fills, i els dic: home tu per ací!. Quina alegria. Els xiquets es queden mirant-me quan els dic que també vaig ser mestre de son pare o mare i els comente que eren bons alumnes, llestos i aplicats. Se somriuen i pensen: quants anys tindrà?. De tant en tant observe detingudament a algú perquè el seu aspecte ha canviat i no aconseguisc donar amb el seu nom. Em sent molt feliç, encara que ells no ho sàpien, quan algú em comenta que han acabat la carrera, i la vida els somriu i m’entristisc quan m’assabente de que a algú no li va bé.
Els anys passen. Cal estar contínuament adaptant-se. S’ha d’estar obert a les noves tecnologies, noves metodologies. Jo vaig entrenar tècniques d’atac i defensa de bàsquet sense baló (perquè encara no teníem), potser hui ho faria amb la pissarra digital primer i després passaríem a la pràctica amb un baló cada jugador. A vegades ix el comentari que els alumnes els divendres a última hora estan insuportables, açò se soluciona amb una guitarra i alegria. Preguntar a tots en 10 minuts les taules, buscar paraules en el diccionari... es fàcil, fent un rogle i el que parle a la cua. I de la mateixa manera que quan feia calor ens banyàvem en la séquia i bevíem l’aigua de la mateixa, ara a ningú se li ocorreria fer-ho. Parlar en el pati d’anar a buscar nius a l’eixir, és una entelèquia. El col·legi ha canviat, els mètodes i les pràctiques han evolucionat.
Nosaltres vam tindre les oportunitats justes, en quasi totes les coses de formació complementàries més aïna diria que autodidactes. Vaig aprendre a nadar perquè em tiraven a l’aigua i creia que m’ofegava. Vaig llogar una màquina d’escriure i el meu professor va ser un llibre al costat. Vaig comprar una guitarra i amb un mètode i a base de rascar vaig aprendre quatre acords que vaig fer compatibles amb totes les cançons. Si a açò sumem la mania que tenen tots els governs de canviar els plans d’estudi hem hagut d’espavilar. Si els mestres i professors jóvens, unixen a la formació que han rebut, amb l’afecte els alumnes la combinació serà espectacular. La pràctica es va adquirint però l’afecte s’oferix des del primer moment. Llavors el respecte és mutu.
Sempre s’ha intentat ser just, equànime i encara que com a humans amb errors preval l’afecte. L'afecte i confiança cap als alumnes és el més important.
La millor inversió que pot fer un estat perquè és la que posteriorment més revertix en la societat, és en l’ensenyança obligatòria, a primerenca edat. Per això m’entristix moltíssim veure el que està ocorrent en el nostre País.
Ah! i si ja no cante en classe no és perquè no tinga ganes, és perquè ja fan classe de música amb professors especialistes.
En fi , m’han dit que escriga, però no el que. Aprofite per a demanar perdó als què sens dubte vaig ofendre. Vull recordar i agrair a aquelles persones que van confiar en mi. Al titolar, companys/es amics/es que m’han recolzat i ajudat, pares i mares, alumnes. És un plaer estar amb vosaltres i en un col·legi com el Sant Francesc. M’heu ensenyat molt. I recordeu sempre: “Ciència i virtut” “Reflexió i caràcter” (P. Estanislao). Gràcies per la vostra comprensió i estima.
Vicent Roig Llobell

dimarts, 24 de juliol de 2012

DADES DELS ÚLTIMS MESOS DE LA DESOCUPACIÓ A GUADASSUAR


TOTAL
HOMES
DONES
AGRIC
INDUS
CONSTR
SERVEIS
SAA
GENER
438
243
195
66
86
78
188
28
FEBRER
463
254
209
77
86
73
199
28
MARÇ
479
264
215
76
85
79
204
35
ABRIL
492
272
220
76
88
75
219
34
MAIG
493
257
236
64
82
73
225
49
JUNY
471
247
224
65
78
69
221
38


Aquest últim mes la desocupació a baixat en 22 persones, és a dir un 4,46% menys. A veure si continua aquesta tendencia.
Respecte a les transaccions immobiliàries del 1r trimestre de l’any, han sigut 6 vivendes, totes elles de segona mà.

dilluns, 23 de juliol de 2012

SANTA CECILIA DE GUADASSUAR 2n. PREMI EN LA SECCIÓ D'HONOR

Las bandas de Guadassuar y Lira Castellonera consiguen el segundo y tercer premio del Certamen que gana La Artística de Buñol.
El 126 Certamen Internacional de Bandas de Música “Ciutat de València”en la Seccción de Honor ya tiene ganadora: La Sociedad Artística de Buñol (“Los Feos”).
Según el criterio del jurado se otorgaron los siguientes premios:
Primer Premio: 378 puntos. La Artística de Buñol.
Segundo Premio: 375,5 puntos. Santa Cecilia de Guadassuar.
Tercer Premio: 371, 5 puntos. Lira Castellonera de Villanueva de Castellón.
Todas las bandas tuvieron que interpretar como obra Obligada: “Estructuras Sinfónicas” :
(1.- Allegro Moderato, 2.- Moderato Expresivo, 3.- Tiempo de Vals, 4.- Allegro Giusto) del compositor de Algemesí,  Bernardo Adam Ferrero.
Además las 5 bandas participantes interpretaron para comenzar la actuación un pasadoble del insigne maestro Rafael Talens (DEP).
“SANTA CECILIA” DE GUADASSUAR
Director: Juan Carlos Civera Domínguez
Pasodoble: “Paquita y Nieves” de Rafael Talens Pelló
Obra libre: “Symphonie pour Orchestre d’Harmonie” de Ida Gotkovsky

(Apaga l'Mp4) Si vols veure el pasdoble interpretat per la banda de Guadassuar al certamen fes clic a   http://www.youtube.com/watch?v=1mdlzQ_ARSY

dissabte, 21 de juliol de 2012

ÀNIMS A LA BANDA STA. CECILIA DE GUADASSUAR

El proper diumenge 22 de juliol la Banda de Música de la Societat Musical de Guadassuar participa en la Secció d'Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música de València.
Per a preparar la seua participació s'han programat dos concerts per a presentar les obres al públic de Guadassuar.
Ànims i que el vostre esforç es veja recompensat !!!
certamen2012

dijous, 19 de juliol de 2012

MANIFESTACIÓ

(Recorda apaga l'MP4)
ANDREA FABRA: "QUE SE JODAN"  http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&v=wSJojhUw_uI&NR=1

RAJOY: "NO HABLARÉ DE LA HERENCIA RECIBIDA: http://www.youtube.com/watch?v=dhV9Q1O6DAI&feature=related

HUI TOTS A LA MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA

dimarts, 17 de juliol de 2012

POBRE DE MI...!

Ahir al matí prenem el camí de tornada de Pamplona i al migdia ja estàvem a Guadassuar. Hem passat una setmana magnífica. Pau s’ha encarregat que no paràrem ni un segon. També hem aprofitat per a fer alguna que una altra visita cultural per Navarra. Hem fet el propòsit de tornar l’any que ve a les festa de Tafalla. Salut.



dimarts, 10 de juliol de 2012

"SAN FERMIN"

Sóc a Pamplona passant els "Santfermins" en companyia de Pau, demà ens reunirem amb la resta de la familia. Vos anirem informant. De moment alguna fotografia.

dissabte, 7 de juliol de 2012

JUBILAT!

Amb tants esdeveniments coincidint amb les últimes dates del curs, se m’havia col·lapsat publicar-les per falta de temps. Veurem si posem un poc d’orde.
Este acte ha sigut per a mi, la bomba que van preparar els meus companys, amb molt sigil: La meua jubilació. Va tindre lloc en la Sala La Cotonera d’Alzira. Molta estima, afecte, amistat, sorpreses i... emoció!


CANÇÓ: A DON VI
Don Vi, Don Vi, el nostre company
es jubi, es jubi, es jubila jaaa

Els companys de l'escola
et volem felicitat
per gaudir tants anys
de la teua amistat.

I ara que faràs,
sense vindre a treballar
els dos fills col·locats
i la dona treballant

I tu sense pegar cop
i nosaltres currant.


Paco, recorda que a mi m'has de fer un "Pasdoble"
Don Vi, Don Vi, el nostre company   
es jubi, es jubi, es jubila jaaa.

Els amics d'escola
et volem felicitar
per gaudir tants anys
de la teua amistat.

Tata, tata ….

Lletra: Isabel Sanchis
Música: Duo Dinámico
Cors: Companys del col·legi Sant Francesc.

FINS ARA! ...
Què estranya que és la ment humana, ara que arriba un dels moments més desitjats de tota persona, no podem evitar sentir una certa melancolia i parar-nos a pensar en tots els moments bons que hem passat al llarg d'aquests anys, i amb totes aquelles persones que s'han creuat en el teu camí ací al col·legi Sant Francesc.
Estic segura que alguna cosa semblant es el que tu sents, perquè has estat un gran company que has donat el millor de tu i has arribat a la teua jubilació amb una bona carrera professional, amb una bona ètica admirable, i el que és més important deixant constància de la gran humanitat que et caracteritza.
Recorde personalment la celebració del 25 Aniversari del col·legi, jo una neòfita i tu un professional amb molta experiència en aquests actes, sempre estigueres al meu costat, donant-me el teu suport i ajuda. També com a secretari i company. Moltes gràcies.
Ara que tindràs temps (bé escàs i molt apreciat en la nostra societat moderna) podràs gaudir de les teues aficions i viure la vida. No és un somni, no, però ni el dijous et sonarà el despertador per vindre a l'escola i les paraules: programació, avaluació, competències bàsiques, etc... es quedaran sense continguts per a tú.
Espere que gaudisgues en aquesta nova etapa de la teua vida, encara que sé que ja t'has entrenat durant aquests quatre anys de prejubilació i has donat mostres de saber omplir tot el temps lliure de que ara disposes: la familia, els amics, el blog, les passejades, etc...
Espere que vingues de tant en tant a veure'ns i puguem comptar amb tú en moments especials.
MOLTES FELICITATS. Xelo.


Gràcies filla per "entrar al quite"
AGRAIMENT
EN PRIMER LLOC AGRAIR-VOS LA VOSTRA PRESÈNCIA I ABRIGAR-ME. SENT EL CALOR DE LA VOSTRA ESTIMA: JAVIER, DAVID, COMPANYS/ES, AMICS/ES.
AGRAIR A AQUELLS QUE HAN DEDICAT PART DEL SEU TEMPS EN FER POSSIBLE AQUEST ACTE I D'OMPLIR LA NOSTRA VIDA AMB UN TROCET DE FELICITAT.
A VOSALTRES I ESPECIALMENT A LA MEUA FAMÍLIA, GRÀCIES PER AGUANTAR-ME I SUPORTAR-ME DURANT TANTS ANYS. DIR-VOS QUE VOS ESTIME I QUE SOU LA MEUA ALEGRÍA I EL MEU SUPORT: ENCARNA, ESTEFANIA, MIGUEL ANGEL I PAU (QUE ÉS A PAMPLONA I HUI ÉS EL SEU SANT. EL PRÒXIM CURS ESTARÀ A 36 KM. MÉS PROP DE NOSALTRES, A TAFALLA).
RES MÉS, VOS DESITGE TOTA LA FELICITAT DEL MÓN.
UN ABRAÇ I BESOS: VICENT



  

dijous, 5 de juliol de 2012

MENTIDES, MENTIDES, MENTIDES... COPAGO!

Pròximament, nous retalls, noves mentides i, qui paga? Sempre els mateixos. Els més desprotegits, tornen a baixar sous, pensionistes, aturats, dependents... Perdonen als grans defraudadors (són els seus amics), polítics (baixeu-vos el sou), banquers (torneu el que heu furtat). Fins quan tindrà la culpa el "monstre de Zapatero"?. Encara no esteu farts de tanta mentida?. (Apagueu l'MP4)

Miniaturahttp://www.youtube.com/watch?v=ZQ9vjapA5Qw

dimarts, 3 de juliol de 2012

PEPE BELTRÁN BOIL


"socarrat i escultura" Beltrán Boil
Fa uns moments m’han comunicat una trista notícia: La defunció de Pepe Beltrán Boil. Recorde a Pepe des dels temps d’Inquietuds. Pels anys 75... No he conegut persona tan bona i educada. Pepe s’ha fet voler per tots els que li hem conegut i ens sentim orgullosos de comptar-nos entre els seus amics. Artista, escultor i pintor, llicenciat en belles arts i professor. Senzill, amant de la seua família, del seu poble i una gran persona. Encara que fa temps que no vivia en el poble pel seu treball, de tant en tant ens visitava i era una alegria conversar amb ell. Pepe t’anem a trobar molt a faltar. Però sabem que estaràs al millor lloc, al millor seient.

contador de visites