divendres, 29 de juliol de 2011

SENSE ACRITUD

El PP de Guadassuar ens obsequia el primer butlletí informatiu, desitjant-nos de tot excepte bones festes.( A què mala hora ha arribat a les meues mans!)
Per a mantindre a tota la bandada unida, primer una missiva del Conseller de Governació. Amb una defensa de l'indefendible, acusant a l'oposició de trencar les regles bàsiques d'un Estat de Dret. Tots o quasi tots - (vostés encara no)- sabem quins són els tres poders independents de l'estat democràtic. Deixen que la justícia actue i dicte sentència i si són demòcrates respecten-la. No ens enganyen amb les dilacions i la renúncia de jutges que estem veient en algun dels seus casos. I per a aquells que encara no ho saben han sigut vostés els malvats que han tirat al seu magnífic, extraordinari i supersònic president, o no?. Jo no he sigut.
De la segona pàgina, plena de reflexions, desitjos i intencions sobre el Programa Electoral (llegir l'anterior i veureu el grau de compliment)  només em crida l'atenció: "No utilizaremos nunca de forma partidista la lengua que nos une a todos". I per a evitar confusions i males interpretacions, per tant, escrivim tot en castellà i tan feliços.
L'equip de Govern s'estrena, sacsant. Tampoc és això!. El primer és reconéixer que en la legislatura anterior s'abusà "un poquet" en el sou dels regidors del PP. I com era suficient per al treball que alguns feien,  no anem a cansar-los a més formant part de les comissions, amb un era suficient.
Acaben dient que "exigixen honestedat i esta comença per dir la veritat..."
I a continuació, com és costum, escriu l'alcalde i falta a la veritat (la mateixa que exigixen els regidors, o és un altra?). Rectificar és de savis - diu- però a vosté és que li costa molt rectificar. Vosté és el responsable del temps que van estar cobrant tots els regidors del PP en la legislatura passada i van rectificar. Van rectificar perquè els seus afiliats i simpatitzants sentien vergonya de la situació escandalosa. No perquè l'oposició s'ho retraguera (el mateix que Camps).
I ja se li ha explicat diverses vegades i tots ho saben, (però vosté erra que erra) que efectivament, va ser Vicente Roig Llobell el primer alcalde que va cobrar un sou (Sr. Alcalde no sóc ric com vosté), aprovat per majoria absoluta, quan es governava en minoria. A diferència de vosté que va dir que "mai cobraria" i està cobrant de l'Ajuntament ja 16 anys i d'altres llocs. Mentix, i ho sap, quan repetix que tenia una Visa Or. Mentix quan diu que hi havia un regidor alliberat (ni amb sou ni sense sou). Mentix quan diu això del descobert de 19 milions, si açò fóra veritat vosté hauria publicat el resultat de l'auditoria i no ho va fer. Tampoc hauria de pagar a qui va realitzar l'auditoria en la qual el resultat va ser positiu a favor de l'Ajuntament amb 250.000 ptes.I vosté va pagar als auditors?
Perquè no ens conta quins són ara els comptes i les obres de l'ajuntament en lloc de prorrogar els pressupostos de l'any 2010 per al 2011, per a distraure'ns als veïns, amb falsedats de fa 16 anys?.
Vosté diu que Zapatero i els socialistes deixen a Espanya arruïnada. I vosté com té i com deixarà al poble?. En compte de la "parrafada" final: "Els regidors del Partit Popular de Guadassuar continuaran adoptant mesures exemplars i dedicant els recursos de què disposen als fins més necessaris". No vull dubtar dels nous ni dels anteriors regidors, però vull que vosté ens done comptes, i com no ho fa dubtem de vosté.
Tot açò amb respecte i sense acritud.

diumenge, 24 de juliol de 2011

A ENEMIC QUE FUIG ...

Levante emv-24-07-2011
A enemic que fuig…
Juan José Millàs
Si el que conten els periòdics és cert, les hores prèvies a la dimissió de Francisco Camps degueren ser una novel·la. Una altra cosa és que fóra una novel·la bona o roïna. Pareix que l'interfecte (quins rajos voldrà dir interfecte?) canviava cada cinc minuts el trage de culpable pel d'innocent (els dos li eixien gratis). Ara sí, ara no, com en l'acudit sobre els intermitents. En eixe dubte d'hores i hores sobre què li convenia més, si declarar-se arcàngel o corrupte, el seu cap va haver de ser una espècie de batedora comptable, una productora infinita de monòlegs de consciència, un fluir embogidor de decisions i contradecisions. Segons les cròniques, quan el jutjat estava ja a punt de tancar, va telefonar per  perquè l'esperaren, i li van esperar, però al poc va tornar a cridar perquè no l'esperaren.
Entre tant, Federico Trillo, Rita Barberá i el mateix Rajoy anaven de dalt baix en els seus despatxos, pendents de l'espasa de Dàmocles que penjava sobre els seus propis colls. Al PP, segons els analistes, li hauria convingut que es declarara culpable, per a tancar el cas d'una vegada. Però van haver d'acceptar la dimissió i celebrar-la com un èxit. Quina classe d'èxit: polític, econòmic, personal? Res d'això, com un èxit d'orde moral. Vaja que no és res. Vegen vostés en el que va quedant la moral a mesura que s'acosten les eleccions. Esta història ens recorda aquell altre moment gloriós en què Esperanza Aguirre va presumir de portar pocs imputats en les seues llistes. Ho deia molt ben un personatge de John Li Carré: hui has de pensar com un heroi per a portar-te com una persona honrada.
A enemic que fuig, pont de plata, tal és el que deuen haver pensat a Gènova. El contribuent ingenu o poc informat haurà patit oscil·lacions semblants a les de l'encausat, és a dir, que durant cinc minuts li pareixeria un corrupte (presumpte) i durant els cinc següents un arcàngel (també presumpte). Ara sí, ara no. La intensitat i la duració del melodrama han aconseguit tals cotes de saturació narrativa que el propi Camps dubtarà segurament sobre si és culpable o innocent. A veure què diu el jurat popular.
Manel Rodriguez Castelló.
… Camps i la burda manipulació de la información que en va donar Canal 9 han elevat fins a límits difícilment suportables el sentiment de vergonya col·lectiva. Xavi Castillo (pròximament a Guadassuar, contractat pels festers de Sant Roc) ha expressat molt bé el que molts pensem: ell se`n va però la merda es queda. El camió de fem té encara molta feina.
Ja pensàveu que no anava a dir res sobre el tema. Res més lluny de la realitat. Esperava un poc de distància dels esdeveniments. Sóc dels que va estar pendent del canal nacional 24 hores, perquè Canal 9, no deia res de res. Jo volguera que als valencians ens caiguera la bena dels ulls i ens adonàrem de l'esperpent de Comunitat que som per als altres espanyols. Açò ha de canviar, però no este canvi, ha de ser un canvi radical, el canvi dels vots, de les urnes. A nivell nacional, què ens espera?, canvi Rubalcaba o més Gurtel, més Comunitat Valenciana. Tots decidim, els que no decidixen són els que diuen que no cal anar a votar i els que fan cas. Cal votar!, i expressar amb el nostre vot reflexiu, allò que estiguem convençuts ens va a portar més justícia, més solidaritat, més treball, més benestar, més igualtat...

divendres, 22 de juliol de 2011

ASFALTAT DEL CAMÍ DE PLANGAMELL

Las Provincias.es- Ainoa Pérez
L'Alcúdia asfaltarà el camí de Plangamell encara que pertany a Guadassuar.
El camí de Plangamell, situat en el terme de Guadassuar, que dóna pas a la pedania de l'Alcúdia, Montortal, i als camps de molts veïns de la localitat, es troba en mal estat.
Per això i com ha manifestat l'Ajuntament de l'Alcúdia, han decidit asfaltar de nou el camí, ja que a pesar dels comunicats que li han fet arribar al consistori de Guadassuar, este no ha pres mesures.
«Durant 14 anys l'Ajuntament de Guadassuar ha fet orelles sordes a les nostres peticions», asseguren des del govern de l'Alcudia. Robert Martínez, alcalde de la localitat, assegura que «encara que no ens pertany, hem decidit arreglar el camí, perquè creiem que és imprescindible que els ciutadans puguen anar a Montortal en unes condicions dignes».
Des del consistori de Guadassuar, no tenen constància que el municipi de l'Alcúdia haja pres la decisió d'arreglar-lo. «nosaltres no hem rebut res, no tinc notícies d'això», expressa l'alcalde de Guadassuar, José Ribera.
«Sé que el camí està en males condicions però és incumbència de nosaltres», declara el primer edil. A més este ha anunciat que «en el moment que demanen el permís per a arreglar-lo, ho acceptarem i ens encarregarem d'això».
Des de l'Alcúdia ja han fet arribar a Guadassuar l'escrit en el que anuncien arreglar el polèmic camí així com un resum de totes les notificacions que han enviat durant els últims catorze anys.
Com les relacions entre els dos ajuntaments sempre han sigut, com a bons veïns, correctes i cordials (recordar els dos escrits en el bloc, pel tema del fem), no podria ser d'una altra manera. El que no entenc és la contestació de l'alcalde de Guadassuar (un poc lent a l'hora de contestar, 14 anys!): "En el moment que demanen permís per a arreglar-lo, ho acceptarem i ens encarregarem d'això".  De que s'encarregaran d'asfaltar o de donar permís?. Serà per diners?.

diumenge, 17 de juliol de 2011

PORQUÉ GRECIA Y ESPAÑA... NO SE RECUPERARÁN

He rebut este article via mail, d'un amic. Encara que pareix llarg, no ho és. I està explicada de forma molt simple, la crisi econòmica. Per això em pareix interessant publicar-ho en el bloc.
Porque Grecia (y España) no se recuperarán
Artículo publicado por Vicenç Navarro en la revista digital SISTEMA, 29 de junio de 2011
El mayor problema que tiene la economía griega no es primordialmente de carácter económico o financiero. Es un problema político. Tiene que ver con el enorme poder que la banca ha tenido, y continúa teniendo, en la estructuración de la Unión Europea y de la Eurozona, así como en la génesis de la deuda pública de los países llamados despectivamente PIGS, cerdos en inglés, (Portugal, Irlanda, Grecia y España). Ahora bien, este poder de la banca ha contado con un gran aliado y cómplice: las clases más adineradas de los países de la Eurozona, incluyendo las de los países PIGS.
Veamos los datos, comenzando por las reglas que los bancos escribieron sobre las cuales se establecería la Eurozona. Estas reglas son las responsables de que Grecia nunca podrá (ni tampoco España) salir de la recesión a través de las políticas que se están siguiendo. Una fue que los Estados, al incorporarse al euro, perdieron el control sobre su propia moneda. Es decir, que en momentos de recesión (cuando la economía está estancada), el estado griego no puede devaluar la moneda y con ello poder abaratar sus productos y venderlos más fácilmente al exterior, recuperándose a base de ello. Suecia y Noruega, por cierto, se han recuperado de la recesión mucho mejor y más rápido que Finlandia,  como consecuencia de que los dos primeros pudieron devaluar su moneda, lo cual no pudo hacer Finlandia al pertenecer al euro.
Otra regla es que, al integrarse al euro, los Estados dejaron de tener la potestad de imprimir dinero y establecer el precio del mismo. Cuando un país está en recesión, su Banco Central imprime dinero y/o abarata el precio del dinero, disminuyendo así los intereses bancarios, facilitando que tanto los ciudadanos como los empresarios puedan conseguir préstamos con los cuales consumir bienes y servicios e invertir, y así producir empleo y estimular la economía. Negarle al estado que tenga control sobre el crédito es imposibilitarle el poder estimular la economía. Una función de un Banco Central es, precisamente, la de garantizar el crédito, lo cual funcionó bien en la mayoría de países europeos hasta que llegó la moda neoliberal con el Presidente Reagan de EEUU y la Sra. Thatcher de Gran Bretaña, que hicieron creer a muchos gobiernos europeos que desregular el crédito era bueno para un país. El último caso que vimos fue Islandia, que  conllevó un enorme problema, como también lo creó en los otros países que desregularon el crédito (que fueron la mayoría).
Y, por si fuera poco, la tercera regla era que un país no podía seguir políticas expansivas de gasto público. Es decir, un estado no podría gastar mucho para estimular la economía, pues el estado, según el criterio de Maastricht, no podía tener un déficit estatal mayor del 3% del PIB y una deuda publica mayor del 60% del PIB. Claro que el criterio no decía cómo debía bajarse el déficit para alcanzar el número mágico del 3%. Pero insistieron en que los estados bajaran los impuestos como manera de estimular la economía, considerando erróneamente que los ricos, que eran los máximos beneficiarios de los recortes de impuestos, consumirían más que ahorrarían (de hecho, invirtieron en sectores especulativos). Esta insistencia en que el estado bajara los impuestos no dejaba al estado otra alternativa que la de recortar el gasto público. Esto eliminó la posibilidad de que el estado pueda estimular la economía mediante, por ejemplo, inversiones en áreas de creación de empleo.
Estas tres reglas hacen muy difícil, casi imposible, para Grecia  (y para España), salir de la crisis. En realidad, estas reglas fueron muy importantes para que la crisis se presentara en Grecia con la gravedad con laque se ha presentado.
¿QUÉ PASA EN GRECIA? LA ALIANZA DE LA BANCA CON LOS RICOS
Una característica de Grecia, que comparte con España, es que ha estado gobernada por la ultraderecha por muchos años. La dictadura de los coroneles fue (como lo fue también la dictadura de los generales en España) una dictadura de los ricos en contra de las clases populares. Ello ha determinado que los ricos no tienen la costumbre de pagar impuestos. El fraude fiscal ha sido enorme, consecuencia de la laxitud del estado, que ha continuado controlado por los ricos durante la democracia que siguió a la dictadura. En 2010 sólo 15.000 griegos, de un total de once millones de ciudadanos, declararon al estado ingresos superiores a 100.000 euros al año, lo cual contrasta con la existente concentración de la riqueza y de las rentas, visible en los suburbios de las ciudades griegas. Se considera que casi la tercera parte de la renta nacional (la poseída por los ricos en su mayoría) no se declara.
Ello ha forzado al estado griego a endeudarse hasta la médula para pagar los gastos del estado (en infraestructura y en servicios públicos, así como en gastos militares que significan una carga muy importante en el presupuesto nacional). Esta deuda recoge también la deuda incurrida por los gobiernos militares, no elegidos democráticamente, y cuyo gasto militar lo tiene que pagar ahora el estado democrático. Éstas son las causas de que el estado griego tenga un problema de déficit del estado (12% del PIB) y de deuda pública, todavía mayor (150% del PIB). Pero esta realidad quedó, en parte, ocultada por el estado con la ayuda del banco Goldman Sachs. El diario alemán Der Spiegel descubrió las ocultaciones de las cuentas nacionales que el estado griego (gobernado por las derechas) había realizado con la complicidad de aquel banco estadounidense (que recibió un pago por ello de 800 millones de euros). Es imposible que la Comisión Europea (cuya mayoría son de partidos de derechas), no lo supiera. Por cierto, el que era Vicepresidente para Europa del banco Goldman Sachs, que realizó operaciones financieras con el gobierno conservador griego para ocultar la situación real del déficit público del estado griego, el Sr. Mario Draghi será el nuevo Presidente del Banco Central Europeo, poniendo a la cabeza de este Banco (que es un lobby de la banca, en lugar de ser un Banco Central) a la persona que ayudó más al desfalco de las cuentas públicas del estado griego.
Cuando el gobierno socialista salió elegido descubrió estos problemas, indicando que el déficit y la deuda eran mucho mayores de lo que el gobierno conservador había indicado. El estado está enormemente endeudado. Los bancos alemanes y franceses, pero también los bancos griegos (donde los ricos griegos depositan su dinero) han comprado la deuda pública a unos intereses abusivos. Por cierto, la mal llamada ayuda a Grecia es para asegurarse que el estado griego pagará a tales bancos. Y la enorme austeridad impuesta a la población griega por parte del estado (77.000 millones de euros, de los cuales 28.000 millones serán en recortes de gasto público y 50.000 millones en privatizaciones del patrimonio nacional) es para poder pagar a los bancos.
EL EURO Y LA CRISIS
Este endeudamiento del estado griego es beneficioso para los bancos y también para los ricos que no pagan impuestos, forzando al estado a endeudarse aún más. Pero es también beneficioso para los ricos y para los bancos extranjeros, pues el estado se siente en la necesidad de privatizar sus propiedades (a unos precios irrisorios) con lo cual vemos una enorme demanda de euros por parte de bancos de inversión para comprar tales propiedades. En realidad, en contra de lo que constantemente se dice y se alarma, el euro está en muy buena salud (demasiado buena para los empresarios españoles que tienen problemas para exportar), y ello se debe a la enorme demanda de euros con los cuales se compra la privatización de los bienes públicos de Grecia (y de España). Véase el caso de las cajas de ahorros españolas, que se están vendiendo a unos precios muy bajos. Y todo ello con la ayuda del Estado. De ahí que las privatizaciones sean una estrategia impuesta por la banca a los países del euro como manera de conseguir la venta del patrimonio y servicios muy rentables de los países periféricos.
Vemos así como el enorme dominio de la banca explica que los estados periféricos estén estancados en su deuda sin poder salir de ella, lo cual no ocurre por incompetencia, sino por diseño, pues así consigue introducirse y conseguir mayor rentabilidad al comprar a precios muy bajos lo que antes era público. Cualquier lector de este artículo debiera indignarse. Por cierto, este artículo fue enviado a algunos de los medios de mayor difusión del país, ninguno de los cuales consideró oportuno publicarlo. Agradecería al lector que lo distribuyera lo más ampliamente posible.

dimarts, 12 de juliol de 2011

HOMENATGE AL P.MARCEL·LÍ AL COL·LEGI P. MANYANET DE REUS

Dissabte passat, a la vesprada vaig assistir a l'acte d'homenatge que se li tributava a Reus al P. Marcel·lí. El P. Marcel·lí és un religiós de l'orde de la Sagrada Família, que ha romàs durant 15 anys de director en el col·legi P.Manyanet  que l'orde té en la dita ciutat. Quinze anys ha donat per a molt. El col·legi ha crescut molt des de la seua fundació, el seu prestigi escolar va a la parell de les activitats de què disfruten els seus alumnes (banda de música, cobles, esports, teatre...), els religiosos han sabut incorporar-se a una ciutat que els vol i respeta. Entre ells està el P. Marcel·lí, home afable, respectuós, dialogant interessant-se a més dels alumnes per les seus famílies,  com va dir una alumna sorpresa perquè els saludava sempre pel seu nom perquè coneix tots els alumnes i que ha unit l'esforç de tota la comunitat educativa a treballar al voltant d'un projecte il·lusionant. La comunitat escolar va voler despedir-li perquè, li traslladen de centre, amb una festa sorpresa: primer en el pavelló interpretant la banda de música diverses peces musicals, finalitzant amb el waka-waka dirigida pel Pare i ballada per alguns alumnes espontanis. A la nit sopar, al que van assistir unes 200 persones, entre elles l'arquebisbe de Tarragona i l'alcalde de Reus. I una frase: "Li desitgem on vaja, P. Marcel·lí, trobe la família que hi ha ha tingut a Reus". He tornat a casa satisfet perquè el P.Marcel·li s'ho mereix tot i perquè REUS i la seua gent és una altra cosa, és molt REUS. Un abraç. (fotos: Jordi Sanahuja)

dilluns, 11 de juliol de 2011

A QUI VAS VOTAR EN GUADASSUAR?


Obres del "Nou Ajuntament"
 LEVANTE EMV- la Ribera 7-07-2011. Teresa J. Mompó
RIBERA MANTÉ EL SEU SOU DE 42.000 EUROS PERÒ DEIXA SENSE PAGA ALS SEUS EDILS DEL PP
...El Bloc critica l'augment de la quota d'edils populars en les comissions, al passar de només un representant a 4, amb el consegüent increment del gasto.
Els regidors del PP, perden la seua retribució, implantada després de les eleccions de 2007 i que suposava el pagament de 11.500 euros anuals a cada un dels regidors populars (un total de set). Els integrants del govern van renunciar a finals de 2010 a la seua remuneració per a propiciar un estalvi municipal en temps de crisi i esta situació s'ha oficialitzat després de les eleccions amb la retirada de la paga en el ple de 30 de juny.
No obstant això, segons relata el regidor del grup Compromís-Bloc, l'anul·lació del sou es compensa amb l'augment de la quota de representants del PP en les comissions. Així, si fins ara assistien l'alcalde i un edil popular a les reunions de les comissions informatives, a partir d'ara acudiran quatre regidors populars més l'alcalde. "Quatre per 3 comissions, 12 en total, la qual cosa vol dir que, de nou, tots cobraran", critica el nacionalista qui considera que la proposta de retribucions representa "un increment respecte a l'última fase de la corporació i al que ha sigut la tònica general en este poble...

LEVANTE EMV - la Ribera 10-07-2011. T.J
EL PSOE REPLICA QUE ELS EDILS DEL BLOC I EU COBRARAN EL MATEIX QUE ELS DEL PP
El portaveu del PSOE de Guadassuar, Vicent Rosell, ha censurat les crítiques dels regidors de Bloc-Compromís i EU contra l'augment de la representació dels edils del PP en les comissions. Segons detalla, la quota de regidors del PP s'eleva d'1 a 4, "però el fet que EU i Bloc només compten amb un edil fa que acudisquen a totes les comissions, amb la qual cosa vénen a cobrar el mateix que un regidor del PP, és a dir 189 euros cada dos mesos". Per a Rosell, els edils d'EU i Bloc "perden raó al criticar les pagues dels edils del PP sense dir que ells cobraran el mateix".

Hem tingut un repàs en la premsa de totes les pagues dels alcaldes i regidors dels pobles. I hi ha de tot com en la vinya del senyor.
Però mentres tots tiren la culpa de no reconéixer la crisi i d'actuar tard a Zapatero, nos en adonem que tots estos encara han sigut més tardans a l'hora de realitzar els retalls de pagues, mòbils, portàtils, prebendes... i així ens cau el pèl, totes les corporacions endeutades fins al coll, i ara diuen que cal reduir el gasto i el dèficit.
Certament, si parlem també dels ciutadans votants, els ha donat exactament el mateix a l'hora de decidir amb el seu vot si votar l'alcalde previsor de la crisi (pocs) i estalviador que al dilapidador dels diners que ha posat a la vora de la fallida l'ajuntament.
No tinc les dades per a opinar de Guadassuar, entre altres coses perquè, este ajuntament va prorrogar el pressupost de l'any passat ( cosa incomprensible amb majoria absoluta del PP).
El que sí que sé, la responsabilitat de l’alcalde en l'escàndol del sou de tots els regidors del PP la legislatura passada. Algun dia ens explicaran la seua gestió i la seua dedicació al càrrec.
Això d'ara, de les comissions, supose que l'únic que podria reclamar és el PSOE, perquè les comissions no guarden cap proporcionalitat en la seua representació. No parle de diners. En este cas em pareix mesquina la posició del Bloc i EU, donat que són els més beneficiats. 

diumenge, 10 de juliol de 2011

L'AVINGUDA DE LA DIPUTACIÓ (i... final?)

Les declaracions que expresse en el bloc són a títol personal, com sempre, i si no és així cite les fonts: premsa, escrits, partit...
La ronda, Avinguda de la Concòrdia, Avinguda de la Diputació, ha sigut des de la seua concepció un empastre, no sols ara. Si no tenim la memòria flaca, recordarem les distintes fases:
1r.- Crec que va ser la primera actuació de l'Ajuntament que es va realitzar a Guadassuar per reparcel·lació. Quasi cap veí afectat va estar d'acord amb tot el projecte. Per a això es va constituir una Associació de Veïns per a la defensa dels seus interessos. I vaja que ho van aconseguir!. a) No van estar d'acord en la distribució de les parcel·les b) no van estar d'acord en la distribució de les quotes urbanístiques. Tot això va comportar juís que van guanyar els veïns a l'ajuntament i que retardaren enormement el projecte i la seua realització,
2n.- Com va plantejar l'ajuntament la seua estratègia?. a) El projecte era una ronda, per tant no havia de permetre's construir en el costat més allunyat de la població, i es va permetre. El seu traçat, per dir quelcom, era singular: no seguia una línia (torta a conseqüència d'un pacte entre l'juntament i propietaris d'un terreny). No aportava el terreny que li corresponia a l'ajuntament.
A partir d'ací, voldria saber:
a) Quants propietaris falten encara per liquidar les quotes urbanístiques i durant quants anys han estat molts sense pagar.
b) Quines parts de la urbanització han pagat? De memòria crec que ni clavegueram, ni il·luminació, ni aigua potable, ni asfaltat, entre altres...
c) Dels beneficis que van tindre els propietaris de la venta de solars…s'han beneficiat d’alguna manera els altres veïns del poble?.
Altre ajuntament, va intentar pal·liar alguns dels defectes del seu traçat, amb voreres amples, aparcaments, jardins i arbratge amb reg a goteig, fanals etc.
Amb la tornada de l’actual alcalde, se'ls va ocórrer trencar-ho amb el pretext de fer dos carrils per sentit ( ni tan sols amb esbosses dibuixades en l'asfalt es va fer) i ara acaben de fer l'última (?) , Aureliano Lairón, en la seua crònica setmanal del diari Levante 10-07-2011, la titula "Faena de matalafer..." i diu: Un error  - els errors es paguen- en les obres, ha obligat a Guadassuar a refer l'avinguda de la Diputació. L'alcalde de la localitat, José Ribera, admet que els treballs que s'han realitzat no es corresponen amb el projecte (mentida, si fóra veritat que pague el responsable 180.000 euros) i decidix destinar 70.000 euros, més de set milions de les antigues pessetes, a revertir la reforma ( de mitja ronda, no?).  I després ens vénen amb això del control del gasto!.
i fins a açò ha destrossat l'actual ajuntament. Sense miraments de cap classe, botant-se a la torera l'opinió dels veïns i malgastant una quantitat de diners a la babalà, en època de crisi.
No sé si estaré encertat, però en una altra ocasió ja vaig comentar, que haguera sigut millor, ja que l'Avinguda de la Diputació és una carretera pertanyent al mateix organisme (La Diputació) que prenga l'assumpte en les seues mans i gestione la seua prolongació fins a la carretera d'Algemesí a l'altura del molí, donat que aquest ajuntament és incapaç de gestionar una solucció satisfactòria. Però crec que, aquest ajuntament prompte tindrà un altre projecte per mantindre-nos entretinguts una altra generació: "Una altra ronda".
I per a finalitzar, vull recordar que va haver-hi propostes, d'algun partit polític, en el seu moment de fer la ronda subterrània, perquè els xiquets anaren segurs als col·legis. També es van arreplegar firmes perquè davant dels col·legis fóra tot una zona enjardinada, açò es va pactar entre el PSOE-IU i es va plasmar i va aprobar, al seu moment, en el nou PGOU. Quan es va eliminar este acord pel PP, perquè no es van manifestar els firmants i van arreplegar una altra vegada firmes?.
És un absurd total els plantejaments de l'ús de la part central, i els carrils de circulació. Com jugaran els xiquets entre dos vies i després pretendre disminuir la velocitat del trànsit per a millorar la seguretat?. Ja està bé d'excuses, els xiquets van al col·legi amb més seguretat que en cap poble o ciutat d'Espanya: pas de vianants, semàfors i policia local. Cal protegir-los però, també ensenyar-los per a la vida
Acabe, jo he signat en contra l'ultima rectificació de la Ronda (i estic arrepentit, No vull que s'arregle res. Ja està bé de malgastar-se els nostres diners, en un carrer que els propietaris dels solars han obtingut més beneficis que en qualsevol altre.!), però Compromís hauria de pensar una altra estratègia com mobilitzar al pròxim Plenari tots els veïns afectats igual que es va fer (qui?) amb l'aparcament del Ravalet, ells són els que han de mostrar a l'alcalde i als representants del  poble, el seu desacord. També abans d’aprovar altre projecte Compromís que s’ho mire millor i evitaría les posteriors conseqüències. (A propòsit va haver-hi un regidor que va prometre deixar el Ravalet com abans de la remodelació. Vos acordeu qui?).
A pesar de voler resumir, m'ha eixit massa llarg.  A que sí José Luis?.

dissabte, 9 de juliol de 2011

L'AVINGUDA DE LA DISCÒRDIA ( i ...)

LAS PROVINCIAS-La Ribera-Costanera
L'AVINGUDA DE LA DISCÒRDIA
Compromís i PP de Guadassuar discrepen sobre la via de la Diputació que estarà en un mes
29.06.11 - 00:12 -
AINHOA PÉREZ | GUADASSUAR
El condicionament de l'avinguda de la Diputació de Guadassuar, anteriorment coneguda com a avinguda de la Concòrdia, ha generat el debat de la utilitat d'esta obra entre la Coalició Compromís i el PP.
El partit de l'oposició, Compromís, estava d'acord amb l'objectiu de les obres, reduir la velocitat en l'avinguda de la Diputació ja que la zona és freqüentada per estudiants dels instituts que es troben en esta avinguda. Però és ara, en la segona fase de les obres, quan estes són visibles i s'han adonat dels problemes que causa la modificació de la zona central entre els dos carrils, qualificant-la com «empastre».
Compromís al·lega els problemes d'embossament entre els vehicles que genera este estretiment així com les inundacions d'aigua que es produïxen entre els blocs del carril central. «Parles amb qui parles, tots els veïns diuen que l'obra de reforma no li agrada» afirma Joan Puchol, regidor de Compromís. Per això, des de l'oposició exigixen a l'Ajuntament que paralitze les obres i que invertisca els diners restant a llevar els blocs que formen la zona central de l'avinguda. Este partit afirma que «rectificar és de savis» i aporten com a solució que es torne a l'estat anterior de la carretera i que eixamplen les voreres donant prioritat als vianants de la zona.
Per la seua banda, l'alcalde de Guadassuar, José Ribera, afirma que l'obra és provisional i que els problemes que es generen seran solucionats quan l'obra haja finalitzat. I es defén de les acusacions de l'oposició al·legant que no hi ha constància que hi haja hagut inundacions en la zona.
Afirma que «el projecte va ser aprovat en el ple sense cap problema» Algunes de les modificacions que es van a realitzar són la implantació de jardineres que vorejaran el carril. A més, segons Ribera, el passeig constarà d'un carril bici i d'engrunsadores per als més menuts. L'alcalde destaca la funció que té este nou carril central que evita l'avançament entre els vehicles així com la reducció de velocitat, millorant la seguretat de la via en una zona escolar. José Ribera demana paciència per als veïns durant el període que duren les obres i afirma que «d'ací a un mes o mes i mig quan s'hagen finalitzat les obres, els problemes que Compromís exposa s'hauran resolt». Tindrà raó l’Alcalde?. Les obres ja estaven fetes en les dates de les eleccions municipals i va traure majoria absoluta, o no el recordeu? (Demà el comentari)

divendres, 8 de juliol de 2011

CROS D'ESTIU A GUADASSUAR

Ahir cap a les 20:00h , amb una calor sofocant i molta humitat en l'ambient, uns 1300 atletes (segons comentari de la policia municipal), van prendre l'eixida des de la Plaça Reginaldo, van recórrer gran part dels carrers de la població, per a tornar a la meta situada en el punt d'eixida. Gran ambient, gran èxit de participació i organització i molt de públic presenciant la carrera. Enhorabona a tots.

    

dimecres, 6 de juliol de 2011

REINTEGRAMENT DEL REBUT DEL CONSORCI RIBERA I VALLDIGNA

En totes les vivendes de Guadassuar s'ha rebut per escrit, amb data 24 de juny del 2011, un ban de l'alcalde, que resumint diu el següent:
Este Ajuntament VA ACORDAR que els veïns i veïnes de Guadassuar, com contraprestació a la ubicació de la Planta de tractament de residus sòlids urbans en el seu terme municipal, siguen reintegrats amb l'import de la taxa satisfeta al Consorci, corresponent a l'any 2011, una vegada que este s'haja abonat a l'Ajuntament.
Després passa a explicar els tràmits que s'han de realitzar per al dit reintegrament. Confiem que a partir d'enguany, els veïns de Guadassuar no hagen de realitzar més este tràmit per estar exempts del pagament.
I jo em pregunte: I l'eliminació de l'impost municipal d'arreplega de fem?. (Programa electoral del PP, any 2007, apartat Economia i Hisenda, punt 3).
La dita promesa no es va complir en tota la legislatura. Potser perquè els dits diners, en compte de tornar-ho als veïns, algú va pensar per ells i va preferir que es dedicara a posar els camps de futbol de gespa artificial.
Supose que ja està saldat el deute i molt prompte ens beneficiem de la promesa electoral.

contador de visites