Recorde sempre esta setmana com la més trista de l'any. En la infància i adolescència no ens deixaven jugar, cantar, reanar. Tot era gris, pena, dolor, sacrifici (l'Espanya profunda). No comprenia i tampoc ara comprenc. Crist, el fill de Déu Pare, mor en la creu per a redimir-nos dels nostres pecats i salvar-nos. Ha complit la seua missió a què estava destinat. Hem rebut el do de la salvació, llavors perquè tristesa, desfici, examen de consciència ...?. Bo, de tant en tant "m'ix la vena", i acabe, passant pàgina. Encara sort, que el sentit d'esta setmana ha variat la seua concepció, els cristians d'una forma, els ateus com a vacacions i els agnòstics ... per tant, crec que és molt millor així, amb respecte, amb llibertat en definitiva amb alegria.
A mi m'agrada la Setmana Santa, hi ha molt de contrast en tot el país. Encara podem trobar llocs que pareix que no hagen evolucionat, té el seu encant.
ResponElimina