SALMORRA 2

Ahir, als quatre dies, com estava previst a l’hora de dinar vam obrir la salmorra i la vaig posar en ensalada valenciana. A casa es van donar compte. La veritat és que ha eixit molt bona, per la qual cosa he d’agrair l’ensenyança que he rebut i vos propose que l’intenteu amb la recepta que vos he posat, que la disfruteu!.

L'ESCOLA DE MÚSICA

LES BANDES DE MÚSICA PRETENEN MOBILITZAR A 20.000 PERSONES CONTRA ELS RETALLS DEL CONSELL

La federació convoca per al 17 d'octubre a València una concentració després de confirmar-se un descens del 55% en les ajudes

J. L. GARCÍA LLAGÜES VALÈNCIA La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) planeja convocar per al pròxim 17 d'octubre una manifestació a València en contra dels retalls a les subvencions aprovades pel Consell per a l'exercici 2010.

La concentració va ser una de les opcions utilitzades en la Junta General que l'entitat va celebrar ahir al matí. Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, va explicar que "dur a terme la protesta dependrà del compromís que mostre el col·lectiu". El portaveu va apuntar que la federació aspira a comptar amb prop de 20.000 participants en la cita, "el que equivaldria a mobilitzar al 60% del col·lectiu musical".

Resolució del 13 de juliol

Els pitjors temors de les bandes es van fer realitat el passat 13 de juliol, amb la resolució publicada en el Diari Oficial de la Comunitat València (DOCV) per la Conselleria d'Educació sobre les ajudes aprovades per al present any, en la que es desgranen una per una les quantitats econòmiques que percebran totes les entitats que formen el múscul musical valencià.

Almeria va declarar que "el document ve a oficialitzar el que ja coneixíem a primers de juny. L'única cosa que s'ha fet ha sigut posar noms a les grans xifres que ja eren públiques. No han fet cas de cap de les nostres reivindicacions. Ha sigut un procés unilateral i ara ja està tot resolt".

El president va apuntar que "moltes entitats estan destinades a tirar el seu propi personal i, a vegades, no poden pagar les indemnitzacions. El retall condemna a gran part del sector".

EL CONSELL INSTA ALS PARES A COSTEJAR ELS GASTOS DE LES ESCOLES DE MÚSICA DESPRÉS DELS RETALLS

La directora de l'Institut Valencià de la Música demana a les famílies que "acosten el muscle" i participen més en el finançament dels centres Inmaculada Tomás afirma que les solucions a l'actual model passen "per la readaptació cap a un altre més sostenible, d'acord amb la realitat"

Les bandes rebutgen la reducció d'ajudes a les escoles i anuncien una manifestació per al 17 d'octubre.

Marga ferrer. Comunitat Valenciana

J. L. García Nafres, València

La directora de l'Institut Valencià de la Música (IVM), Inmaculada Tomás, va animar ahir als pares dels alumnes que cursen estudis en les escoles musicals de la Comunitat a liderar el finançament dels gastos derivats de la reducció -prop d'un 55%- en les ajudes del Consell aprovada per a l'actual exercici.

Tomás va explicar que "en una situació de crisi com la que vivim, tots hem d'acostar el muscle" i va apuntar que "la baixada de les partides és una conseqüència de la recessió, açò no és un pou sense fons".

La directora va valorar les intencions de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) d'eixir al carrer el pròxim 17 d'octubre, "crec que busquen reclamar una major aportació econòmica i realitzar una crida d'atenció als socis". Això sí, va matisar que "els retalls responen a la llei de pressupostos aprovada, totes les conselleries han aplicat una baixada del 35%".

Al seu torn, Inmaculada Tomás va mostrar la seua preocupació per la situació que patix el sector, "sé que en les societats musicals hi ha molta fortalesa, els socis han de prendre ara major consciència de les agrupacions en què formen part".

Per a la portaveu, les solucions passen per la readaptació del model actual, "no tots els problemes s'arreglen a colp de talonari. S'ha d'apostar per un sistema sostenible i veure el que passa amb els ulls de la realitat".

Un altre dels punts avaluats per la representant de l'IVM va ser la gran presència del teixit musical en la Comunitat, "comptem amb 540 municipis i 525 bandes, els números il·lustren per si sols la importància d'este tipus d'entitats". De fet, va argumentar que "el problema no ho tindran les societats en si, sinó les escoles. Parlem d'agrupacions que disfruten d'espais coneguts, que ocupen en alguns casos edificis de gran valor".

Finalment, Tomás va recordar que "en el seu moment molts ajuntaments van deixar les seues escoles i van apostar per les de les bandes... ara s'ha de calcular fins on poden arribar els pares".

Cada estament oficial té les seues prioritats, i decideixen què partides realitzarà els seus retalls pressupostaris. La generalitat Valenciana tan procliu en fastos i gastos sumptuosos té molts, però que molts llocs on ficar les tisores.

En fi, està la banda Santa Cecília de Guadassuar com perquè li vagen tocant els nassos en este i altres temes recents. El que està clar és que alguna vegada ens hem de mullar. Potser serà esta l'ocasió?

SALMORRA

El meu amic Adolfo és un especialista a l'hora de realitzar receptes de cuina valenciana. El dimarts vam esmorzar amb ell un all i pebre sensacional. També ens va donar un pimentó en salmorra feta per ell. A l'hora de menjar el pimentó estava moll i li ho vaig comentar al dia següent. Ell creu que és perquè els pimentons que compra no estan agafats a la vesprada.

Seguint amb el tema al meu fill li agradaria aprendre a fer salmorra i ho parle amb Adolfo en el cercle de la llar de jubilats. Tots fan els seus savis comentaris, però és José Luis "el Nap", el que em diu que el dissabte a les 6, anirem a la muntanya a seleccionar les herbes. I puntuals, a l'hora establida, ens en vam anar i em va ensenyar on i com les havia d'agafar. Després vam ser a un camp que pareix el paradís d'hortalisses, i em va regalar les que feien falta i més (gràcies José Luis). Amb tot l'apreparo vam tornar a la llar del jubilat a fer-nos una cervesa i apareix Adolfo, quede amb ell que el diumenge farem la salmorra, i així ha sigut. Dins de quatre dies quan la taste vos diré el resultat.

SALMORRA

(Pimentons i tomaques en salmorra)

Valencianísim acompanyament i entreteniment estimulant per a menjars i sopars, a vegades berenars estivals (pa amb oli d'oliva i sal i pimentó en salmorra).

Els pimentons verds han de ser verds o grocs, i de parets grosses, sense granar (mai rojos o madurs), i les tomaques verdes. Els entesos diuen que, si no volem que es reblanisquen i sempre mantinguen la duresa i siguen cruixents, els pimentons i les tomaques s'han d'agafar a poqueta nit.

També podem posar vitets verds, grans i saboroses.

Als pimentons se'ls ha de fer un tall vertical fins a la mitat, i a les tomaques un tall horitzontal profund.

Preparem una gerra de grandària adequada a la quantitat que vullguem fer, de ceràmica, clar, i fem una salmorra amb aigua i sal. La proporció justa l'obtenim deixant en el fons de la gerra amb atenció un ou mitjà fresc cru, i afegim a poc a poc sal removent fins que l'ou comence a surar.

A continuació, posarem herbes, (pebrella, sajolida, fulles de llimera, branquetes de garrofera, de canya verda, etc..) que li donaran el toc camperol, un parell de llimes tallades a quarts, i una porció de vinagre, entre mig i dos gots segons grandària de la gerra., i anirem posant els pimentons i tomaques.

Algunes precisions a la recepta: cada 10 parts d'aigua, una de sal i una de vinagre.

Als 4 o 5 dies, quan la verdor de l'hortalissa ha canviat a un to groguenc, ambrat i cristal·lí, ja pot menjar-se.

La salmorra no admet ceba.

ESPANYA 1 - HOLANDA 0

No teníem previst reunir-nos en cap lloc concret per a veure la final del mundial. A última hora l'amic Enrique ens convoca a sopar al Poliesportiu Privat. El bar estava ple amb un ambient total. L'afició va animar durant tot l'encontre i l'explosió de goig va ser el no va més al ficar Iniesta el gol. Després el sopar i el cubalibre ens va assentar molt millor.

M'HO PENSE? POLACOS!

Ha transcorregut molt, molt de temps, potser massa, des que es va aprovar l’Estatut de Catalunya per les Corts Catalanes, Corts Espanyoles i pel poble català en referèndum. Ni em crec, ni sóc un expert però vull donar la meua opinió equivocada o no sobre el tema. Sincerament crec que el poble català té tota la raó per a sentir-se menyspreat per una minoria, una minoria que no creu en les diferències, una minoria que continuen pensant que Espanya és "una, gran i lliure". Esta minoria ha guanyat el pols davant del Tribunal Constitucional, que no ha tingut en compte que Espanya no és Una, hi ha pluralisme, diversitat, llengües, història, tradicions, costums. Gran, perquè  ho serà si accepta a tots amb les seues diferències i Lliure ho serà si ens deixa ser lliures i poder triar. No permeten que cada un trie la seua forma de conviure, de respecte, pareix que disfruten humiliant. Què més han de demostrar els catalans perquè se’ls respecte?. Ahir van eixir al carrer massivament, em va cridar l’atenció la declaració d’un jove: "Jo creia que podíem conviure tots, però he comprovat que no ens deixen, ara demane la independència". Açò ens ha de fer reflexionar i assumir que un poble té la possibilitat de triar de forma pacífica i democràtica el seu futur. Respecte!.

D’altra banda tinc un dubte que em pareix raonable: Els catalans van votar a favor de l’Estatut que va eixir del Parlament. Si ara l’Estatut s’ha vist retallat pel Tribunal Constitucional, no és el mateix que ells van votar, després haurien de tornar a votar. O no?.

LA CONSERVA DE LA TOMACA

En el carrer on jo visc, Venerable cantó Crist de la Penya viu Joaquín Oliver que és agricultor, un bon agricultor dels pocs que queden. La seua esposa Amparo anuncia els productes que el seu espòs tots els matins li porta del camp, com és costum en una cadira a la porta de casa, per a la venda. No cal ni dir-ho que són de primeríssima qualitat: tomaques, cogombres, pimentons, pruneres... Este cap de setmana les tomaques han madurat molt de pressa amb la calor, i la família es reunix per a embotellar-les i guardar-les en conserva per a tot l'any.

DECEPCIÓ

Decepció. He de reconéixer que són nul·les els meus dots com a endeví, però sí que volia transmetre un desig, una il·lusió que es va truncar al conéixer la resolució del jurat del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2010, que donava el 2n Premi a la banda de Guadassuar. S'ha treballat, s'ha lluitat per a interpretar i competir per a guanyar. L'esforç hi ha valgut la pena. Per a guanyar també es necessita una ració més o menys gran de sort i matisos. Potser açò és el que ha faltat. La vida seguix i la pròxima vegada serà millor. Ànim i enhorabona per l'esforç, segur que ha servit per a forjar una major unió i amistat entre tots els components.

ARA VA DE BO!

                

Dissabte que ve 3 de juliol en el Palau de la Música de València, seran testimonis de la victòria de la banda de música Santa Cecília de Guadassuar: Primer Premi i Menció d’Honor de la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música "Ciutat de València" 2010.

Estos són els principals premis que ha obtingut la banda de Guadassuar en el Certamen de València, baix la direcció de Joaquín Vidal:

1983. Primera Secció: 1r premi i millor puntuació de totes les seccions.

1985. Secció Especial B: 2n premi.

1987. Secció Especial B: 1r premi i Menció d’Honor.

1990. Secció Especial B. 1r premi i menció d’Honor.

L’última participació i la més arriscada fins llavors va ser:

1994. Secció d’Honor: 2n premi.

La decepció va ser tan gran que han hagut de passar 16 anys per a tornar a participar en la màxima categoria.

Crec que és el moment adequat. Guadassuar té en estos moments, segons la meua opinió, el millor planter de músics de la seua història. Aquella excel·lent plantilla de jóvens músics, han adquirit la seua maduresa professional. Són professors reconeguts de conservatoris, instituts, orquestres… ARA VA DE BO.

         

 Des de ma casa, sent com totes les vesprades i nits, fins molt tard, els assajos en la Placeta dels Monges. Com el director Juan Carlos Civeraestan esmicolant tots els compassos de les obres, per a traure tot el rendiment possible. I que manera està animant i traient el màxim rendiment dels seus músics.

Interpretaran:

Obra obligada: La dama Sentinella de Luis Serrano Alarcón

Pasdoble: A ma mare de Roque Banys

Obra lliure: Alexander Nevski de Sergei Prokofief.

Les altres bandes participants són:

Banda Simfònica Vooruit d’Harelbeke (Bèlgica)

Associació Músic Cultural "La Lira" de Pozuelo d’Alarcón (Madrid).

És el moment i ho aneu a aconseguir: A PER ELLS