dimecres, 29 de desembre de 2010

SAN SILVESTRE


Hui dia 29 de desembre a les 18:30 s'ha corregut a Guadassuar per primera vegada la SANT SILVESTRE. La realitat és que Sant Sivestre és el dia 31, el santoral de hui et dóna per a triar: Tomás Becket, Trófimo, Teodora, Alberto, Calixto, Bonifacio, Domingo, Víctor, Primiano, Crescente, Catrense, Ebrulfo, Vidal, Marcelo...
Els participants han sigut molts, omplint la Plaça Major, tots disfressats i amb gran sentit de l'humor suportant les baixes temperatures, això de menys era la classificació en la meta.
 




dissabte, 25 de desembre de 2010

FELICITACIÓ DE NADAL



A Guadassuar el dia 25 de desembre, després de la missa de 12, la Banda de Musica té per costum felicitar a tot el poble amb un concert en la Plaça Major.Hui el temps ens ha acompanyat i ha lluït un sol esplèndid.

DISSABTE 25 DE DESEMBRE DE 2010
13 HORES, PLAÇA MAJOR

ARES DEL MAESTRE (pd)…………...………………. Virgilio Beltrán

LAS HIJAS DEL ZEBEDEO (carceleras).................., Ruperto Chapí
OVERTURE TO A WINTER FESTIVAL ………….…. James Curnow
UNA PANDERETA SUENA * .................... Pop. Harm. Adrian Cobo
ADESTE FIDELES * ………..….......…………………... Jhon Reading
MARXA RADETZKY ………………………..... Johann Strauss (pare)
* amb la participació de la Coral Infantil de la Societat Musical
Director: Juan Carlos Civera

divendres, 24 de desembre de 2010

BON NADAL



La commemoració del Naixement del Fill de Déu marca un fita, en la història de la humanitat, per als creients cristians. Déu es fa home i ve a salvar-nos i este home ens salva morint en la creu. Com quasi sempre em vaig a embolicar si seguisc per estos camins. Però hi ha una cosa que ho soluciona quasi tot: la Fe. Si tenim fe en Ell, hem de complir el que ens va manar: AMAR. Amar el proïsme, amar la humanitat. L'amor ho pot tot.
BON NADAL!
"I EN LA TERRA PAU ALS HOMES"
VOS HO DESITGE DE TOT COR. VICENT

dijous, 23 de desembre de 2010

DESOCUPACIÓ NOVEMBRE

Segons el SPEE la DESOCUPACIÓ a Guadassuar el mes de novembre és com seguix:
TOTAL
HOMES
DONES
332
170
162
En un altre orde de coses he consultat els contractes que s'han produït, segons dades oficials un total de 1160. En tota la província de València només ens han superat, València capital i Gandia. Supose que estes dades es referiran a l'empresa de contractació temporal, ubicada en el carrer Mestre Serrano. Perquè d'una altra forma no ho entenc.
CONTRATS DE TREBALL el mes de novembre
TOTAL
HOMES
DONES
AGRIC
INDUS
CONSTRUC
SERVICIS
1660
1208
452
25
10
5
1620

dimarts, 21 de desembre de 2010

DEDICAT ALS JOVES

Miguel, anava a contestar-te en comentaris però, he pensat que potser aprofite i continue reflexionant i allargue el meu comentari d'ahir. A més d'agrair-te sempre les teues paraules que servixen per a animar-me i solidaritzar-nos.
Hi ha un problema molt gran, i és, que estem fent un món a la nostra imatge. Este món no serà el nostre. Este món serà dels que el van a heretar: els joves.
Estos tenen un manera de pensar molt diferent de la nostra. Les seues prioritats són distintes, molt diferents de les nostres. Ens superen en la majoria de coses però, necessiten conscienciar-se que no es pot canviar la marxa dels esdeveniments si no es participa, si no s'hi intervé. Han d'intervindre en les decisions, han de fer sentir la seua veu. Entrar en les institucions, participar-hi, i si no els agrada la seua gestió, modernitzar-les i canviar-les. No esperar que altres ho facen per ells.
L'exemple traslladat a nivell de poble, més en concret Guadassuar. Els partits polítics ens estem envellint, perquè els afiliats som ja majors. Ens ha passat el nostre temps. La qüestió és que tots ens veiem en dificultats a l'hora de confeccionar les llistes electorals. Després ens comenten que les persones que les formen no són del seu grat. Ara bé, si li preguntes per la seua disponibilitat, la resposta és no. Que no els agrada alguna cosa de les propostes del programa o de les actuacions. Clar, ni a mi!. Un partit no és una dictadura, inamovible i sense opinió. Si fóra així, jo no estaria en ell. Tampoc és necessari afiliar-se. Si creus que la teua forma de pensar s'acosta o és més afí a l'ideari d'un partit i creus que podries ajudar amb les teues idees o treball, no digues vos ajudaré des de fora. Entra i dedica unes hores de la teua vida a millorar la societat, el poble. Implica't, no confies que altres ho facen per tu. I si no et convenç cap partit, crea un nou!.
I finalment, si mai t'han dit si vols formar part d'una llista, si creus que s'han oblidat de tu, no dubtes a dir-ho a algú que et pot introduir, seràs benvingut (especialment si és al PSPV-PSOE).

dilluns, 20 de desembre de 2010

"CORASÓN PARTÍO"

Les coses no són el que pareixen, o si?.
En els meus seixanta-dos anys, porte no es quants com a militant socialista, però porte més com afiliat al sindicat UGT, tants que crec que sóc l'afiliat més antic de la Ribera, almenys en el sector de l'ensenyança.
Vull i m'esforce per entendre als dos.
La meua part sindicalista em diu que no es poden perdre èxits que han suposat per a molts treballadors presó i inclús mort. Cada pas que s'ha donat millorant les condicions de treball, no ha sigut cap regal, ha sigut a través de molts anys de lluita. Qui més, qui menys té la seua vaga o manifestació a costes i ha viscut els problemes de la seua empresa i treball.
La part política, em costa més comprendre. La situació econòmica pareix que ens ha portat a un laberint del qual no sabem eixir sense costos per als treballadors. Les negociacions no progressen. Cada un defén la seua postura, i cap part està per cedir. Com cediran els sindicats en unes negociacions amb la patronal que es perpetuen fins a l'impossible?. Què ha d'esperar el govern d'estes conversacions, quan la seua postura no deixa cap marge?. I quin és el marge que té el govern, si li ve impost?. Però, el govern no és totpoderós?. Açò és el que se'ns ha fet creure. El govern és un administrador. Però ha de procurar ser un bon administrador del poder que se li concedix pels ciutadans i emprar-ho d'acord amb la voluntat que ells li han concedit.
Llavors, em pregunte, quins ciutadans principalment, li prestem eixe exercici al Partit Socialista?. Sens dubte, la majoria de treballadors d'este País. En conseqüència estes reflexions se les hauran fet els nostres dirigents, i la resposta és: No som totpoderosos.
Les circumstàncies influïxen sobre les decisions. Cada decisió no és aïllada, bona o roïna, repercutix en totes les altres. Jo sé que no ha de ser senzill, s'ha de prioritzar. En estos moments, s'ha d'eliminar tot allò que represente ostentació, per exemple: És necessari que Espanya siga el primer país en quilòmetres d'AVE? Totes les províncies han de tindre AVE?. Quins sí, i quins no?. És precís donar a tots els polítics, presidents, alcaldes, regidors... telèfons mòbils sense límit de telefonades, ordinadors, cotxes oficials .... i un llarg llistat de prebendes: dinarots, viatges, regals...?. Perquè mentres es pensa retallar les pensions i augmentar els anys ells es blinden les seues? Els seus sous han anat augmentant sense miraments i de manera escandalosa des de les últimes eleccions, mentres es congelen el dels funcionaris i pensionistes. La gent no entén, açò no és manera de donar exemple.Viuen en un altre món. Mai es pot generalitzar, i sempre hi ha honrades excepcions. Però allò que s'està en política per vocació de servici i que en l'empresa privada guanyarien més, escolta, que no se sacrifiquen tant per nosaltres i que se'n vagen.
Al que anàvem. La base de discrepància entre els sindicats i el govern està en l'ajust del dèficit públic. Perquè?, perquè el govern actua considerant que el problema és el gasto públic, quan el problema són els ingressos públics. (Açò ho diuen els sindicats). I a açò realitzen unes propostes molt generals, que no desgranaré, com: canviar el model productiu, millorar la formació, ampliar i millorar la protecció per desocupació ...
D'altra banda, patronal, entitats financeres etc, no es conformen mai. A una decisió del govern per a combatre la crisi, immediatament donen el seu vistiplau i demanen que es realitzen més, i més mesures... pareix que les seues pretensions no tenen fi, i estes pretensions són sempre les mateixes: retallar aquells èxits, que després de tants anys de lluita han anat aconseguint els treballadors passos xicotets per a arribar a la societat de bé estar per a tots, no sols per a alguns.
I mentres el govern, Què fa?. El seu deure és mirar pel benestar dels ciutadans/es, amb especial atenció als més dèbils. Els poderosos no necessiten que ningú els protegisca, ells ho saben fer molt bé.
Hui ix Montoro i diu que no és prioritari modificar les pensions. Per tant home!, prendre-li la paraula i ja es farà d'ací a uns anys. Quina necessitat tenim de fer tots les retallades precisament els socialistes?, o sí, perquè seria més perillós que ho dugueren a terme ells. En compte de retalls serien talls!.
Este escrit m'està eixint molt llarg i no m'aclarisc. No arribe a cap conclusió. Quina pretensió la meua!, ni els experts s'aclarixen.
En fi continuaré sent socialista i de la UGT.

diumenge, 19 de desembre de 2010

FANTASMAGÒRIC...

L'Ajuntament de Guadassuar havia planificat dos PAIs: El del golf que haguera suposat 6000 vivendes i el de l'Alter unes 2000 vivendes, és a dir al voltant de 8000 amb un total de més de 24.000 habitants. Estes previsions es van vindre baix amb la crisi econòmica i a l'esclatar la crisi immobiliària, la qual cosa ha suposat una caiguda progressiva de la venda de vivendes des de l'any 2004.
A pesar d'agarrar-nos la crisi amb moltes compravendes de terrenys realitzades i gestions urbanístiques amb una especulació feroç, tots, tots sabíem el que passaria, clar està!, menys ZP i el seu govern...
EVOLUCIÓ DE LA VENDA DE VIVENDES A GUADASSUAR
ANYS
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
VIVENDES
105
102
85
83
86
29
25
La meua pregunta és: què haguérem fet si les vivendes estigueren construïdes, com ha succeït en altres llocs d'Espanya?. Vos podeu imaginar el poble fantasma enmig dels camps de golf entre els tarongers, esperant uns estrangers que no arriben?. Esperpèntic... 

dimecres, 15 de desembre de 2010

IGUALTAT, MÈRIT, CAPACITAT O...

Enchufe: 1. Endoll. 2.(Persona): Influències. Tindre barró. Tindre uns bons padrins
Enchufar: 1. Endollar. 2.(Persona): Recomanar






LEVANTE EMV. 12-12-2010
Guadassuar, Benicull i Rafelguaraf cobren més de 200 euros als opositors
P. F. ALZIRA Cada plaça que convoca un ajuntament en una època en què els diaris oficials estan òrfens d'estos anuncis per la crisi en les administracions locals, que pensen més a retallar que a ampliar plantilles, obri una porta a l'esperança de desenes, sinó cents, d'opositors en desocupació, que es tanca de colp per a molts d'ells, quan comproven les taxes que en concepte de drets d'examen estan establint algunsajuntaments.
Primer va ser el consistori de Rafelguaraf el que va fixar una tarifa de 300 euros per a concórrer a unes oposicions de policia local. I recentment ha sigut el de Guadassuar el que ha fixat en 250 la taxa d'una prova selectiva per a cobrir una plaça d'informàtic.
No són els únics que han apuntat molt alt, ja siga per a cobrir els gastos que genera una oposició, com al·leguen, o amb la intenció de reduir la competència i propiciar que un interí es quede amb la plaça, com insinuen els sindicats, en el cas de Guadassuar.
L'establiment d'estes taxes ha provocat un rebuig general dels sindicats, que no han dubtat a qualificar-les de "salvatjada". La pròpia presidenta de la Federació Valenciana de Municipis, Elena Bastidas, va arribar a valorar com excessius els 250 euros fixats a Guadassuar i va apuntar la possibilitat que la institució poguera regular les taxes fixant uns marges orientatius.
És la segona vegada que apareix esta notícia. A Guadassuar ja no recordem quan va ser l'última vegada que l'Ajuntament va convocar oposicions. Els veïns contemplem com uns després d'altres van entrant a treballar per a l'ajuntament i ja es queden “in perpetuum”. També s'aprofita per a “enchufar” en les privatitzacions que es realitzen de l'ajuntament o altres organismes supramunicipals. Si els sindicats tenen sospites, els demanem que ja que participen en els tribunals de les oposicions, siguen meticulosos que les bases no tinguen un perfil definit per a algun opositor en concret i en el compliment estricte de les mateixes en les proves.
Borsa de treball, sí. Oposicions, si:IGUALTAT, MÈRITS I CAPACITAT.
A DIT: NOOOOO!.

diumenge, 12 de desembre de 2010

L'ESMOLADOR

Hi ha oficis que a pesar de la modernitat no desapareixen. Heus ací l'esmolador, que encara que ja no va amb bicicleta, tampoc està malament la Vespa que lluïx. Ahir estava en el meu carrer rodejat de diverses dones que al veure'm fotografiar-lo es van apartar, donant-li tota la importància. Encara que mai ha arribat a desaparéixer del tot ja no era freqüent veure'l. Per això el nostre testimoni.

dimecres, 8 de desembre de 2010

SORPRESES...

Ahir, un dia després de la celebració del dia de la Constitució em vaig quedar estupefacte al sentir una conversació, en la que per desgràcia no podia intervindre i que la persona no sabia que per casualitat estava sentint-la. Esta conversació es produïa entre dos persones després de molt de temps sense veure's. A la que especialment em vaig a referir, prové d'una família de funcionaris: pares funcionaris, germans, ella i fills funcionaris del grup A o B. Amb un alt nivell cultural i econòmic, d'ací la meua sorpresa. Com després de la salutació afable i afectuosa, a poc a poc es va transformar en un míting: Començant pel desastre de la nació, d'insults al president del govern i ministres. D'odi a l'idioma i cultura catalana. Rematant que almenys Franco feia coses i inaugurava pantans. Inaudit.
Després com si es llançara a fer prosèlits o com d'una campanya amb una consigna clara: "Cada un ha d'aconseguir, com a mínim cinc vots de gent que no vota al PP" va tractar d'explicar a qui, com i perquè havia de votar-se al PP. No sols de no votar el PSOE, tampoc als partits minoritaris... perquè restaven vots que havien d'anar a parar al PP.
En fi, esta gent, que va viure be abans, durant i després del Franquisme, no ha superat que la vida canvia, encara que ells no ho facen. Tampoc conceben que hi ha persones que és tot al contrari a ells, que possiblement encara no els ha tocat viure decentment i que possiblement encara no s'han beneficiat de l'estat de benestar de què els dirigents del PP, ens estan dient que no es pot sostindre. Com ens diuen Aznar i Diaz Ferrán: "Treballar més i cobrar menys". Però qui són els que han de treballar més i cobrar menys?, els de sempre, els que han de sustentar que ells visquen com "marajás". És inaudit, i ja estem cansats de sentir sempre la mateixa música. Potser ens falte valentia per a enfrontar-nos a eixos poders fàctics que ens donen les molles en la terra i ens premien després amb el cel. Com diu la Constitució: Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions. Tots, tots…
En fi, ahir vaig conéixer una persona que em creia conéixer-la.

contador de visites