DIA MUNDIAL DEL NO FUMADOR

Dia mundial del no fumador. Dia sense tabac. Stop al tabac. Fumar mata.

Ser fumador des dels 15 anys i no saber perquè. Potser en aquella època es pensava que s’entrava en el rol de les persones majors. Moltes coses es fan pensant que estàs més integrat amb els amics. Que no eres el raret del grup. I resulta que és al revés t’han menjat la moral, representes, ja no eres tu. La qüestió és que fumes i fumàvem en tots els llocs, l’un darrere de l’altre, sense importar-nos si els que ens rodejaven eren persones xicotetes, ancians… no percebíem el perill. La ignorància sempre és atrevida.

Arriba un moment en què penses que ho has de deixar. Tu mateix ja no et coneixes. Acabes el teu paquet i sense adonar-te estàs agafant del dels altres, no importa la marca. El sol fet de pensar a deixar-ho fa que fumes més.

Va passant el temps i el que era un colp de tos a l’alçar-te, s’ha convertit en un bufit al respirar. La dona et diu que aniràs amb una motxilla penjada d’oxigen al coll. I tal vegada això va ser el que em va fer pensar.

No vaig dir a ningú les meues intencions. Sabia de la meua tossudesa, per la qual cosa vaig deduir que si m’ho proposava podria. I així va ser, el dia que vaig complir 50 anys (un poc tard?), ja no vaig encendre cap cigarret. Ningú es va adonar durant prou de temps. Clar que es va fer dur!. Va ser una lluita, diària, però tènia que guanyar. Tenia clar, com els alcohòlics, que fumar un només m’emportaria una altra vegada al fracàs i no ho anava a permetre.

Tinc 62 anys, i vaig guanyar la partida. Sé que recauria si fumara un altre cigarret. A vegades encara m’assalten les ganes. Però, no ho vaig a fer!. Sóc tossut!.