divendres, 26 de febrer de 2010

FUSIÓ COOPERATIVES 2



No tots ho veien tan fàcil, i així ha sigut. Podem dir que en les votacions d’ambdós cooperatives: Stmo. Crist de la Penya i Sant Isidre Llaurador, els socis han decidit per majoria la fusió i passarà a denominar-se GUADACOOP. Tan sols ens resta felicitar els presidents, juntes i socis per la seua decisió, la qual esperem que sens dubte repercutirà en benefici de tots.



dijous, 25 de febrer de 2010

FUSIÓ COOPERATIVES

Dins d’una hora donaran començament les votacions en les dos cooperatives de Guadassuar, els socis decidiran si desitgen la fusió i convertir-se en una sola. Vaig assistir a l’assemblea d’una d’elles com a soci, encara que no tinc cap camp, i crec que l’estudi de fusió s’ha portat amb rigor i imparcialitat. Crec que ja és el moment adequat, de deixar velles picabaralles i ficar-se de ple en els aspectes positius que comporta la fusió. Hui la competència ens exigix ser forts i líders en el sector. El vell adagio Deia: La unió fa la força. Guadassuar no necessita tot dos, més aïna una però forta. Este és el meu desig, espere confirmar-vos dins d’unes hores que ha sigut possible, que s’ha fet realitat.

dimecres, 24 de febrer de 2010

RENOVACIÓ DNI

La setmana passada vaig anar a fer-me el DNI i el passaport a la direcció de policia d’Alzira. Resulta que ja fa anys em vaig canviar el nom al valencià, Vicent, i vaig voler posar-ho tot en orde. Així que vaig demanar el certificat del registre i ho vaig presentar en l’oficina del DNI. Davant de la qual cosa em van dir que havia de tornar a la setmana següent i  que ja em farien el DNI i després el passaport. Hui he tornat i efectivament m’han fet els dos documents però la sorpresa és que, no m’han cobrat res pel DNI perquè m’han dit que l’he renovat abans d’estar caducat i m’han donat un lector de targetes xip per a DNI, així podré consultar directament les meues dades de la SS (vida laboral…), accedir a la banca on line, sol·licitar beques, presentar la declaració de la renda i firmar documents electrònics. Xe, que avanços, i a més gratis. Anem modernitzant-nos.

diumenge, 21 de febrer de 2010

I ARA... PAI SALA REX

Publicat a LAS PROVINCIAS (16-02-10) La Ribera-Costera
Guadassuar impulsa un PAI amb una sala de celebracions i un hotel
Les anhelades obres per a urbanitzar els 100.000 metres quadrats de sòl terciari s’iniciaran a finals d’enguany
Zones verdes. Tant en el disseny com en l’elecció dels arbres es tindrà en compte la necessitat crear una barrera vegetal, des del punt de vista del paisatge, i una visual amb l’autovia que també actue com a barrera acústica. Per este motiu, les espècies a plantar hauran de tindre la suficient alçària i envergadura.
Edificació. Les activitats permeses en este sòl terciari són hoteleres, recreatives i edificis d’oficines. Les parcel·les tindran una superfície mínima de 1.000 metres quadrats i es podrà construir un màxim de dos plantes sobre rasant.
Aparcaments. Prohibit aparcar en les via pública fora dels espais destinats amb este fi.
Un somni per als nóvios. Així es podria considerar el triangle Alzira, Guadassuar i l’Alcúdia. I és que en poc més de 10 quilòmetres la Ribera compta amb cinc salons de boda, tres a Alzira, un a Guadassuar i un a l’Alcúdia.
Però l’arribada de l’any que ve portarà a Guadassuar noves sales de celebracions. Açò se deu al fet que la localitat ha impulsat un Pla d’Actuació Integrada (PAI) que inclou una sala de banquets i un hotel, entre altres servicis.
Per este motiu, en 2011 Guadassuar podria comptar amb un saló més que s’unix a l’actual, Sala Rex Guadassuar, ubicada en l’interior del nucli urbà. Un total de cinc serien els restaurants dedicats a este tipus de celebracions en poc més de deu quilòmetres, un recorregut que unix els tres municipis que podria passar a denominar-se la ruta de les bodes.
De moment, encara es desconeix quina serà la data exacta en què començaran a construir estes noves sales del Grup Rex que estaran ubicades a l’eixida de Guadassuar en direcció a l’Alcúdia.
Unes sales que s’uniran a les ja existents a Alzira, Rex Cotonera i Rex Natura, i la situada en el nucli urbà de Guadassuar i que augmentarà les opcions per als futurs matrimonis.
I és que són en estos terrenys, que es troben en la part esquerra del pont que creua la Séquia Reial del Xúquer a l’eixida de la localitat, els que es van a urbanitzar a través del pla posat en marxa per Guadassuar que permetrà reclassificar eixe sòl passant de no urbanitzable a urbanitzable d’ús terciari.
Un PAI, el promotor del qual és la UTE formada pel Grup Rex i la Cooperativa de Transports Centval, que després de cinc anys esperant es va publicar ahir en el Butlletí Oficial de la província (BOP), després que la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda donara el vistiplau.
La sala de banquets no serà l’única que ocuparà els 100.000 metres quadrats de sòl terciari i és que Centval té previst la construcció d’un aparcament i un hotel en estos terrenys, destinats al sector servicis.
Però els veïns de Guadassuar encara hauran d’esperar un any per a poder veure a les màquines en el que ara són camps de tarongers ja que la urbanització dels 100.000 metres quadrats, que es convertiran en ús terciari, començarà «a finals de 2010», segons va indicar l’alcalde, José Ribera.
Unes obres anhelades pels habitants d’esta localitat ja que la requalificació d’eixe sòl i la construcció de diverses empreses de servicis «crearà llocs de treball i dotarà a la localitat d’una entrada com toca», va assenyalar a LES PROVÍNCIES José Ribera.
De moment, el 70% de la superfície és propietat de la UTE Grup Rex i Centval promotora de la urbanització del sòl, mentres que el 30% restant pertany a particulars. Per este motiu, encara es desconeix què més servicis inclourà esta nova zona de Guadassuar que augmentarà les oportunitats laborals dels veïns i que donarà una nova imatge a l’entrada de la localitat des de l’Alcúdia.

L’amic i regidor del PSPV-PSOE Vicent Rossell, ens envia el seu comentari i autoritza la seua publicació.

            El Sr. Alcalde de Guadassuar torna a mentir.

Fa uns dies el senyor Ribera afirmava en la premsa que per haver-se aprovat per la Conselleria el PAI “las obras para urbanizar los 100.000 m2 de suelo terciario se iniciarán a finales de este año” i que la promoció de les obres la farà una UTE formada pel grup Rex i per la Cooperativa de Transport Centval, prometent llocs de treballs per a tots en un futur hotel, una gran sala de banquets i un llarg seguit d’instal·lacions de luxe. 
            Altra vegada més el nostre Alcalde pretén enganyar als veïns i, a l’igual que ha fet en el tema del PAI del Golf, vol fer creure que la seua ficció serà una realitat prometent “castells de fantasia” sense fi i que ens farà a tots rics en poc de temps gràcies a les seues elucubracions. 
            Allò cert és que el PAI al que fa referència fou aprovat per la Generalitat fa ara prop d’un any (1 de juliol de l’any 2009) i que l’única cosa que s’ha fet és publicar-se l’acord en el Butlletí Oficial de la Província. 
            El que amaga conscientment el senyor Alcalde és que ni el grup Rex ni la Cooperativa de Transports tenen la mínima intenció de fer-se càrrec del projecte, i menys encara de finançar-la l’entitat bancària respectiva (Bancaixa). Això ho sap perquè li ho han dit personalment i també és sabedor que, encara que l’Ajuntament vullga iniciar l’actuació per medis propis, els propietaris dels terrenys han manifestat que no pensen aportar ni un cèntim. 
            El responsable de la Cooperativa li ha dit que, a la vista de l’enorme demora en tramitar el projecte, s’ha instal·lat ja en el municipi d’Algemesí, i que no necessita ara per a res eixos terrenys. El responsable de la Sala Rex li ha posat de manifest la seua falta d’interès actual en portar endavant un projecte d’eixes característiques.  
            Novament el senyor Ribera pretén enganyar a tots, i segueix en el seu món de fantasies que l’està portant de fracàs en fracàs. 
            Com li hem demanat en reiterades ocasions, el que cal en aquest moment és prudència en projectes destrellatats, i una actuació decidida i activa per a resoldre els veritables problemes dels veïns, en compte de seguir endeutant l’Ajuntament amb les seues fantasies. 
            Per favor, deixe d’enganyar als seus veïns.

dissabte, 20 de febrer de 2010

PER SI DE CAS

Sóc conscient, en el moment de crisi que estem immersos, que explicar a les persones que estan en la desocupació o  que la seua economia s’ha vist greument afectada per la crisi, és molt difícil i no tractaré de convéncer-los de res. Però si dir-los, que la crisi no l’ha fet Zapatero (poden al·legar, que no ha sabut gestionar-la), la crisi l’han gestat aquells que ara ens estan donant classes tots els dies de com superar-la. Este senyor, cap de la patronal i amo de la companyia de línies aèries que ha portat a la fallida i a la desocupació a tots els treballadors, que ha deixat en terra a milers de persones en el nadal passat, PER LA QUAL COSA DEURIA ESTAR A LA PRESSÓ, és l’exemple i el model.
Una altra cosa és la tàctica de Rajoy i PP. No és una altra cosa que tàctica electoral molt estudiada i practicada. És la repetició sistemàtica d’eslògans, que a base de repetir com una pluja fina fa que al final cale en els electors. I a poc a poc, acabarà com vaig dir fa temps en: "Zapatero, vete ya!". (o quelcom paregut). No s’atrevix a dir quals serien els retalls que pretén fer. Quan ho diga, potser ens deixem enganyar.
No obstant si algú dubta i té ganes i temps li recorde algunes de les actuacions del govern:

Un poc més prop d’eixir de la recessió
- Encara que la dada avançada del PIB del Quart trimestre de 2009 (-0,1 %) no és positiu, apunta que l’economia espanyola està a punt d’eixir de la recessió.
- En quant que constata que s’està ralentitzant el creixement negatiu i que este decreixement del -0,1 % està ja molt lluny del -1,6 % del primer trimestre de 2009, este indicador apunta que l’economia espanyola està deixant de caure com ho feia en el període més cru de la crisi i que prompte començarà a remuntar.
- Esta dada, per tant, permet anar aguaitant que podem començar a eixir del túnel, així ho constaten altres dades: les nostres exportacions continuen anant bé, la caiguda del consum es va moderant, les vendes de les grans superfícies estan començant també a recuperar-se i la venda d’automòbils s’ha refet clarament.
- Encara queda molta tasca per davant –La principal tornar-los una ocupació a totes les persones que ho han perdut en els últims anys-, però les últimes dades mostren que El Govern li està guanyant el pols a la crisi.
El Govern sap el que fa
- El Govern té les idees molt clares i, en els dos anys que han passat d’esta Legislatura, ha concentrat la seua acció en tres objectius molt definits.
- En primer lloc, fer front a la crisi més greu dels últims 80 anys i combatre els seus efectes sobre l’ocupació. En segon lloc, abordar la tasca de renovar el model de creixement econòmic del nostre país. I, en tercer lloc, defendre els avanços socials i enfortir el nostre sistema de protecció social a curt i llarg termini.
- Per a combatre la dura crisi econòmica i la desocupació, El Govern va posar en marxa un pla global –El PlanE- que ha tingut efectes evidents:
* Ha ajudat a sostindre el nostre sistema financer i garantir els estalvis de tots els ciutadans.
* Va haver-hi qui va criticar que El Govern ajudara als bancs. - La realitat és que El Govern no ha injectat ni un sol euro als bancs; El Govern el que ha fet és abonar els estalvis dels ciutadans i hi haurà, inclús, algun benefici per a l’erari públic, perquè pel suport que va donar El Govern als bancs s’estan rebent ingressos en els comptes públics. Concretament, açò ha reportat a les arques públiques, fins al moment, 1.600 M€, en concepte d’interessos. - A més, el sistema financer espanyol, entre tots els països desenrotllats, és un de què millor ha aguantat i respost a la major crisi dels últims 80 anys, mentres en altres països –Alguns dels més poderosos del món- s’ha vist la fallida de grans entitats financeres amb un gran cost per a l’erari públic i per als ciutadans. Irlanda ha hagut d’injectar capital amb diners públics per a evitar la fallida d’entitats per valor de més del 200 % del seu PIB; i Regne Unit i EUA han fet el mateix, per valor del 100 % i del 30 % dels seus PIB, respectivament.

LES RESPOSTES DAVANT DE LA CRISI
Punts de Vista 1
* Amb el Fons Estatal d’Inversió Local, posat en marxa davant de la paràlisi de la inversió privada i la congelació del crèdit, El Govern ha fet un esforç inversor d’11.000 M€ que han permés:
- El manteniment i/o generació de 500.000 ocupacions.
- El sosteniment d’unes 15.000 pimes que hagueren tingut problemes –Com altres han hagut d’abandonar l’activitat, especialment en el sector de la construcció- sense esta inversió pública.
* Amb el PlanE també s’ha donat suport a sectors competitius i exportadors de l’economia espanyola, com el de l’automòbil, que, gràcies al suport del sector públic, ha pogut mantindre l’horitzó d’activitat de les grans factories.
- En la línia de resposta a la crisi, a més, El Govern ha incrementat la protecció als desocupats.
* Actualment, la cobertura de protecció a la desocupació a Espanya és del 80 %, la més alta que ha existit al nostre país fins a la data.
* Amb caràcter extraordinari, s’ha creat una nova ajuda de 426 €, durant sis mesos, per als desocupats que hagen esgotat les seues prestacions per desocupació.
* El Govern prorrogarà esta prestació per un període de 6 mesos més.
* Fins ara, esta prestació era una ajuda per a més de 300.000 persones i amb la pròrroga, s’estendrà a 200.000 persones més.
- La tasca de renovar el model de creixement econòmic ha sigut sempre prioritària per al Govern.
* Ho va fer ja en la Legislatura passada. Per això:
- Es va aprovar la Llei del Sòl per a frenar un model que havia permés un creixement absolutament desorbitat, tant en el que afecta la inversió, a l’activitat econòmica, com a la construcció de vivendes al nostre país.
- Es va fer un salt històric en la inversió en I+D+i, destinant a este capítol 50.000 M€ entre 2004 i 2008, la mateixa quantitat que el PP va invertir en els seus 8 anys de Govern.
* I ara, quan la crisi toca fons, és el moment de preparar la recuperació econòmica, El Govern posa en marxa l’Estratègia d’Economia Sostenible.
- El seu objectiu és fer que Espanya siga més competitiva i tinga una economia més sostenible, dedicant més esforç global – Dels agents públics i del sector privat- a la innovació.
- L’estratègia té una dotació pressupostària inicial de 25.000 M€ (20.000 M€ del Fons de Finançament per a l’Economia Sostenible i 5.000 del Fons Estatal de l’Ocupació i Sostenibilitat Local)
- El tercer objectiu del Govern ha sigut sempre defendre la protecció social a curt i llarg termini i ha complit el seu compromís que la crisi no haja suposat cap retall en les prestacions socials.
* No sols no s’han retallat, sinó que han continuat millorant.
* Un projecte polític socialdemòcrata, progressista, s’ha de caracteritzar per tindre la capacitat de redistribuir, de ser equitatiu en avanços socials quan les coses van bé –Com es va fer en la Legislatura passada-, però també s’ha de caracteritzar per mantindre les conquistes socials quan les coses no van tan bé.
* La crisi no pot alterar el nostre model social, no pot perjudicar l’Estat de Benestar i que la protecció social i les polítiques socials isquen menyscabades.

Punts de Vista 2
Zapatero governa i pren decisions
- El Govern, per tant, actua amb un full de ruta clara, amb un alt grau de responsabilitat i de compromís. I no hi ha improvisació, perquè el president Zapatero ja va anunciar les propostes sobre el model de pensions i sobre la reforma del mercat de treball i el pla d’austeritat i de reducció del dèficit en la seua compareixença en el Congrés del 2 de desembre passat per a presentar l’Estratègia d’Economia Sostenible.
- El Govern tampoc ha improvisat, com s’ha sentit moltes vegades, en les seues mesures socials. El desenrotllament dels nous drets socials que s’han incorporat des de 2004, i que alguns han qualificat de balafiament i gasto inútil, responen a l’objectiu de fer el que han fet els països més avançats per a enfortir el seu sistema de protecció social i afrontar els reptes demogràfics: afavorir la igualtat d’oportunitats amb ajudes per a la incorporació de les dones al mercat de treball, la conciliació de la vida laboral i familiar i atendre la població que, per la seua edat, té més dificultats.
Eixes polítiques són:
* Gratuïtat de l’educació infantil de 3 a 6 anys (Legislatura passada) i l’esforç que s’està fent (esta Legislatura) per a dotar places d’educació infantil de 0 a 3 anys.
* Ajuda de 2.500 € per naixement de fill.
* Millores en el permís de maternitat i el nou dret de permís de paternitat.
* Renda Bàsica d’Emancipació per a jóvens.
* Llei de Dependència, que a més d’haver creat 110.000 ocupacions, està hui ja ajudant a 500.000 persones; el 60 % de les quals són dones majors de 65 anys.
A pesar de la crisi, Espanya és un país fort
- Sense l’efecte de l’element diferencial de la crisi econòmica al nostre país, que ha sigut l’afonament del sector de la construcció –Després de l’excessiu pes que este va tindre en el nostre model econòmic-, Espanya hauria eixit ja de la crisi, igual que la resta de les principals economies europees.
- Tenim una greu crisi econòmica, però no són menys certes altres realitats econòmiques que reflectixen la fortalesa del nostre país i que han d’alimentar la seguretat en què Espanya eixirà de la crisi i la confiança en les possibilitats de futur del nostre país.
* Tenim una greu crisi econòmica, però ara hi ha un 13 % més de PIB del que va deixar El Govern del PP. I això, després dels dos anys més durs de la crisi.
* Tenim una greu crisi econòmica, però l’economia espanyola no ha perdut competitivitat en l’escenari internacional.

Punts de Vista 3
- Espanya manté la seua quota de mercat en les exportacions mundials de béns i l’ha augmentat en més d’un 25 % en les exportacions de servicis.
* Tenim una greu crisi econòmica, però, en 2009, Espanya ha millorat l’índex de competitivitat de les seues exportacions: enfront de la zona euro, un 0,4 % i enfront de l’OCDE, un 0,9 %.
* Tenim una greu crisi econòmica, però l’actual deute públic d’Espanya –en relació amb el PIB- està 20 punts per davall de la mitjana de la Unió Europea. És a dir, estem entre els països menys endeutats de la UE. El deute mitjana espanyola amb El Govern de Zapatero és menor que la que va tindre amb El Govern del PP.
- El deute mitjana en els 8 anys de Govern del PP va ser de 59 %.
- El deute mitjana amb El Govern de Zapatero (2004-2009) és del 43 %. I a pesar que el seu nivell actual siga del 55 %, s’ha mantingut durant els sis anys per davall del 60%.
* Tenim una greu crisi econòmica, però la renda per capita s’ha incrementat un 23% des de 2003. I, per primera vegada, s’ha situat en la mitjana europea.
* Tenim una greu crisi econòmica, però tenim també la més alta protecció per desocupació de la història a Espanya: un 80 % dels desocupats reben algun tipus de prestació o subsidi de desocupació.
* Tenim una greu crisi econòmica, però la dotació de capital públic per habitant al nostre país suposa ja el 93 % de la mitjana europea.
* Tenim una greu crisi econòmica, però, des de 2004, Espanya és el segon país de la UE-15 que més ha augmentat la seua inversió en I+D+i; és el segon país de la UE que més ha incrementat el nombre de patents; i és la novena potència mundial en producció científica.
* Tenim una greu crisi econòmica, però, entre 2003 i 2009, s’ha més que duplicat l’estalvi en les llars espanyoles: en 2003
Era de 61.401 M€ i en 2009, ha sigut 134.963 M€.
* Tenim una greu crisi econòmica i s’ha parlat molt d’alguna caiguda recent en la Borsa espanyola, però no es recorda que esta Borsa va tancar l’exercici de 2009 amb una pujada de més d’un 79 %, 10 punts percentuals més que els increments haguts a França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i EUA, inferiors tots ells al 70 %.
Creiem en el diàleg i el pacte
- Assumim les crítiques i, en la mesura que una circumstància difícil com l’actual exigix el concurs i l’esforç col·lectiu de tots, som receptius a les propostes d’altres i sempre som favorables al pacte. El Parlament és l’escenari d’un exercici de pacte i acord constant per la nostra part.
- Fins ara, el Partit Popular no ha acompanyat ni una sola de les mesures que s’han posat en marxa, i que molts altres grups polítics sí que han recolzat.
- El PP està més preocupat i ocupat en els seus interessos com partit que en els interessos dels espanyols i espanyoles.
- El PP exagera les males notícies i silencia les bones. Mai reconeix les realitats econòmiques positives del nostre país. I, per descomptat, quan parla de “emergència nacional” sap perfectament que amb això no ajuda a reforçar la solvència internacional d’Espanya.
- Ningú, fins ara, ha escoltat al PP detall algun del seu projecte econòmic, ni una proposta, ni una oferta d’acostar el muscle
- Ara els populars estan disposats a l’acord en matèria econòmica? Per descomptat, seran benvinguts en el terreny del diàleg i l’acord a què se’ls ha invitat moltes vegades i on estan El Govern i el Partit Socialista amb molts altres grups polítics, però també estan els empresaris i sindicats que estan ajudant a la recuperació amb els seus acords, les empreses que –a pesar de la crisi- estan aconseguint mantindre la competitivitat internacional de la nostra economia o els bancs espanyols que han resistit el pitjor del temporal molt millor que ho han fet els sistemes financers d’alguns dels països més poderosos del món.

dimecres, 17 de febrer de 2010

APLICACIÓ DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

APLICACIÓ DE LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA EN LA             PROVINCIA DE VALÈNCIA  a 1 de febrer de 2010 
COMARCA

POBLACIÓ

PERSONES AMB DRET A PRESTACIÓ
(100%)
SOL·LICITUDS
PRESENTADES
DICTÀMENS
EMESOS
RECONEIXEMENTS DE DRET A PRESTACIÓ
PERSONES COBRANT
PRESTACIONS
La Ribera Alta
196.557
7.716
3.425
3.303
2.249
1.018
València
807.200
31.687
14.068
13.567
9.238
4.184
PROVINCIA
VALENCIA
2.519.387
98.902
43.909
42.345
28.835
12.708
C. VALENCIANA
5.094.675
200.000
88.794
85.631
58.311
26.411

OBSERVATORI LLEI DE DEPENDÈNCIA: NOMÉS 1 DE CADA 10 PERSONES AMB DRET A COBRAR LES AJUDES DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA REP LES PRESTACIONS EN LA PROVÍNCIA
Només 12.708 persones reben prestació, quan la llei del Govern socialista contempla que puguen fer-ho 98.902

Només una de cada deu persones amb dret a cobrar les ajudes de la Llei de Dependència en la província de València ha rebut les prestacions, segons les dades de l’Observatori de la Llei de la Dependència
En l’informe corresponent a l’1 de febrer del 2010 s’indica que dels 2,5 milions d’habitants de la província de València hi ha 98.902 amb dret a rebre la prestació, però només 43.909 van presentar les sol·licituds, és a dir el 45,5%, es van reconéixer a 28.835 i cobren prestació 12.708. Estes dades són una estimació basant-se en la població i la informació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). 

Estes dades evidencien el “boicot del PP”, que s’inicia amb la desinformació existent. “El Govern socialista ha reconegut drets a 55.000 valencians i valencianes que no estan sol·licitant la prestació per falta d’informació o de confiança en el Consell”,
Camps “atempta contra els drets socials, demostra dia a dia no importar-li que les persones dependents i els seus familiars puguen tindre una vida digna i que per culpa del seu boicot muiren a l’any persones sense rebre les ajudes que li corresponen”.

Davant de la inoperància del govern de Camps, el futur Govern socialista de la Generalitat treballarà perquè l’aplicació de la Llei de Dependència siga una realitat i “les sol·licituds de persones dependents es resoldran en un termini màxim de 30 dies. “Per a això, es posarà a treballar fins a a l’últim funcionari si fa falta per a complir els terminis”.

És una vergonya i un abús, que per anar en contra de la política del govern, els governants de la nostra comunitat facen passar malament a aquelles persones més desprotegides i que més ho necessiten com són els dependents. I em pregunte: No tenen remordiments? Es col·loquen ells en la posició d’estos, per un moment? Com alguns es presenten com a defensors del catolicisme i són militants de l’Opus?, Sr. Camps, Sr. Cotino… que vostés no es troben mai en eixa situació.

dilluns, 15 de febrer de 2010

PLANTES SOLARS

En l’assemblea de la Cooperativa Elèctrica de Guadassuar, vaig proposar segons es pot llegir en este blog amb data 14 de juny, un estudi – projecte per a la instal·lació i creació d’energies renovables.
En el diari Levante, la Ribera(14-02-2010 p.27), es pot llegir: La comarca ocupa el segon lloc en producció d’energia en plantes solars. A l’octubre del 2008, s’inaugurava a Alginet el major parc solar de la Comunitat. Ara li desbancarà en breu el de Sollana que ocuparà 60.000m2 de cobertes de naus industrials i tindrà una potència de 2.638 quilovats de pico amb què podria abastir a quasi 60.000 cases en una setmana. la Ribera només compta amb un hort solar a Montserrat, que injecta una mitjana de 210.000 kwh a l’any a la xarxa elèctrica espanyola, un 25% més del que preveu inicialment. A estos s’estan sumant ajuntaments com els de l’Alcúdia, Alzira, Càrcer…
Crec que la Cooperativa elèctrica de Guadassuar, hauria de posar-se a treballar sobre el tema i presentar les seues propostes als socis en una pròxima assemblea, és una llàstima que, com quasi sempre, arribem però tard. Així com informar de les dificultats que ha trobat amb els rebuts als socis del subministrador d’energia i els passos que s’han seguit. 

diumenge, 14 de febrer de 2010

DIA DE L'ARBRE A LA GARROFERA

El divendres 12, vam ser com tots els anys a la Garrofera de Guadassuar a celebrar el dia de l’arbre i plantar els nostres corresponents pins i carrasques. De les tres coses que cal fer en la vida: plantar un arbre, tindre un fill i fer un llibre, almenys ja tenim dos complides la tercera estem en això…
La primera cosa que vam fer és preparar-nos per al treball amb un bon esmorzar. Després camina que caminaràs fins a la zona on plantar.
I… a plantar,
    
comprovem que els que vam plantar els anys anteriors han crescut.
   
Bo, este tan gran no el vam plantar nosaltres però ens alberga i arrepleguem les motxilles que havíem deixat a la seua vora perquè ja ens anem a dinar.
                                                
Hi ha bona gana. Ens reposem del treball.
   
No sabem qui, ha depositat una ventrada de gossets de bolquers, per a alegria dels xiquets, tots volien adoptar-los i portar-se’ls a casa. I a casa?.
                
De tornada tots satisfets del dia tan preciós que hem tingut, el sol ens ha acompanyat, els pardalets han cantat i hem respirat aire pur. Que bonica és La Garrofera!, cal cuidar-la, és de tots!. 

dissabte, 13 de febrer de 2010

ULLADETA ALS BLOCS DE GUADASSUAR

De tant en tant done una ullada, per a estar al dia de les seues activitats, als blogs dels amics de Guadassuar. Hui he entrat en el  blog dels festers de Sant Vicent 2008 i vist el comentari i la fotografia del dia 6 de febrer, corresponent a l’associació dels "Amics de la Repartició de la Carn" que agraïsc. És cert que l’amic Felipot, encara que era al gener va fer l’agost, va disfrutar d’allò més menjant i bevent, com tots… bo, un poc més, però vam fer molt d’exercici caminant. Continuem animant a la gent perquè participe en la repartició. És un ambient molt bonic.
També visite de tant en tant el blog dels "Amics de les Falles", experts en cuina, samborots i activitats per passar-se’l bé.
I finalment, estic content de veure que el blog d’Enric García, possiblement el més veterà i complet, s’està posant al dia i és una gaudida.
Tots estos blogs, els podeu visitar fent simplement clic en els enllaços que teniu en este Guadassuaroig.

dissabte, 6 de febrer de 2010

IMMIGRANTS A GUADASSUAR

QUANTS IMMIGRANTS SÓN A GUADASSUAR A L’1 DE GENER DE 2009?

TOTAL POBLACIÓ
TOTAL
ESTRANG
ESTRANG
%
TOTAL
UE
RESTA
EUROPA
REGNE
UNIT
RUMANIA
BULGARI
ALEMAN
AFRICA
MARRO
AMÈRIC
EQUAD
COLOM
BOLIVI
6136
606
9,83
314
141
23
131
4
10
94
80
55
14
12
2

A Espanya la proporció d’habitants estrangers és 12%.
En la Comunitat Valenciana el 17,46%.
En la Marina Alta el 44,5%.
En la Ribera Alta  el 9,9%.
Les poblacions més pròximes a Guadassuar tenen els percentatges següents:
Alzira el 10,84%
Carlet el 10,65%

Guadassuar el 9,83%

Algemesí el 9,42%
Carcaixent el 9,21%
Alginet el 8,03%
L’Alcúdia el 7,78%
Benimodo el 7,23%.

Simplement és una curiositat, però sense immigrants,  Guadassuar tindria la mateixa població que l’any 1989. Ara com ara la relació personal amb ells és la normal en estos casos. És prompte per a parlar d’una integració, però si cordial i de de respecte.

Dos dates significatives: L’any 1996 van nàixer a Guadassuar 24 xiquets/es i moriren 11persones. Creixement vegetatiu 13 habitants.
L’any 1998 van nàixer 28 i moriren 59. El creixement vegetatiu era negatiu en 31 habitants.


Últimes dades sobre la població per edats:

POBLACIÓ TOTAL
MENORS DE 16 ANYS
%
DE 65 I MÉS
%
0-4 ANYS
%
DE 85 I MÉS
%
DEPENEN
%
C.V
5.094.675
800.200
15,7
835.426
16,4
267.689
5,3
92.828
1,8
47,3
VALÈNCIA
2.575.362
403.386
15,7
409.545
15,9
137.146
5,3
47.511
1,8
46,1
RIBERA
224.555
36.299
16,2
37.627
16,8
12.225
5,4
4110
1,8
49,1
GUADASSUAR
6.163
951
15,4
1.077
17,5
295
4,8
131
2,1
49,0
Conclusió: La taxa de dependència en % és la relació entre la població menor de 16 anys o major de 64 i la de 16 a 64 anys. Quant major és, més població en edat no laboral hi ha. El percentatge de més de 65 és major a Guadassuar, així com el de menor de 4 anys és més baix, la qual cosa ens indica que el nostre poble envellix.

contador de visites