Ahir en el descans de les danses, assentats a casa de Manolo i Joaqui i amb el got de granissat de llet merengada i la coca de llanda en almela casera, que ésta ens va oferir, els vaig preguntar a Miguel i Paqui per la seua filla Elia. Em van contestar que estava en Paris i que no podia estar en les danses per motius de treball. Jo els vaig dir que connectara amb este blog (que és el més visitat del món-mundial) i la tindré informada del que passa a Guadassuar. Per tant va per tu Elia.
Este matí, com de costum he fet el meu recorregut de la ruta del colesterol, acabant amb un bany en la piscina. Xé què bo!. I com no portava el mp4 connectat, m’ha donat per pensar pel trajecte. Què són les danses?, com podria Elia explicar als francesos com és de bonica la festa del seu poble?.
No és la tomatina, ni la raimà, ni la merengà, ni tirar ànecs a l’aigua o burros des d’un campanar. Açò no són tradicions, són gamberrades que s’han traduït en costums. A Guadassuar també hi ha un costum sense ser gamberrada: Uns amics que es reunien a sopar periòdicament, en un dels sopars es van proposar fixar per sempre la data dels sopars per a així no haver d’avisar-se contínuament. No se’ls va ocórrer una altra cosa que com Guadassuar és un poble molt religiós i es combregava els primers divendres de mes, ja està, tots els primers divendres de mes van decidir que s’instaurava el sopar d’amics. A partir d’ací, tota la joventut, es reunixen les quadrilles d’amics i amigues, sopen, xarren i prenen totes les copes i algunes més fins ben eixida la nit o entrada la matinada. Açò ha transcendit i ens visiten la joventut i amics de la comarca els primers divendres de mes.
Bé, açò no són les danses. Les danses només es poden comparar culturalment amb el Misteri d’Elx, La processó d’Algemesí o amb el sexeni de Morella. Les danses de Guadassuar són les danses més antigues de la Comunitat Valenciana, estan declarades d’interés turístic nacional (i prompte patrimoni cultural de la humanitat?)
Per a saber què són les danses cal escoltar El CD reeditat per la Conselleria de Cultura, especialment el trak 4, El Cap de dansa, de Vicent Boils (el blanquet) senzillament genial, artista com ell, amb una duració de 2:58 minuts, és a dir li sobren 2 segons per a en tres minuts explicar-nos les danses. El problema és que els francesos no ho entendran perquè ho diu en valencià. Acompanyant el CD, va un llibret magnífic que explica en valencià, castellà i en anglés tot el referent a la dansa. La pròxima edició demanarem també la traducció al francés. També els "Amics de les Danses" han publicat un llibre amb tots els pregons de la festa, tal i qual es van llegir. La pròxima edició es revisarà l’ortografia. Tot açò el teniu a la venda en la biblioteca municipal. Tots els anys també es reparteix un triptic explicatiu per Agustí Roig Barrios.
De moment és tot. Són les 14h. Me’n vaig a dinar un plat d’arròs al forn. Si voleu la recepta, tot esta en el blog. Esta vesprada vos contaré com va ser anit la dansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada