Esta nit he presenciat les danses del carrer Ermita des d’una casa privilegiada, la casa del gesmiler, de Domingo i Vicentica. L’aroma acompanyava en una calorosa nit d’estiu que ambientava Guadassuar amb la música (Jesús Osca i els seus fills madrilenys) i els trages danseros, transportant-te a qualsevol part del món. Precisament vaig parlar amb Vicent Masip i Joaqui, els quals em van comentar que la seua filla Sonia es troba treballant a Hanoi (Vietnam), també a Carolina Gimeno( Nova Delhi, India),vaja per vosaltres el nostre record, i ja sabeu visiteu este blog i és quasi com si estiguereu en el vostre poble.
La febra de la dansa va apareixent i com de costum cada dia que transcorre creix el nombre de balladors/es. Enguany crec que serà dels bons a nivell de participació, no tant el nivell de creació de trages. Estem vivint l’època de la compra de trages estandart ja confeccionats, la qual cosa facilita que la participació siga massiva.
I ens n’anem a dormir que ja ha passat l’última parella de les festeres i els veïns/es del carrer estan llevant les garlandes, fanalets… cal veure que pràctica i ràpids són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada