Collins també tinc ganes d’analitzar els resultats de les eleccions europees. He llegit les anàlisis realitzades en la premsa per experts, i clar, com sempre a posteriori tots som molt llestos, perquè si ho sabien abans, és a dir, durant la campanya, els assessors perquè no van advertir els candidats i partits que han perdut perquè rectificaren?.
Bo, perquè com hui comencen els exàmens de selectivitat, jo em quede amb les anàlisis que realitza Juan José Millàs (premi nacional de literatura) en el diari Levante amb el títol aprén dels teus majors:
Si les anàlisis sintàctiques es feren amb el mateix rigor que les anàlisis electorals, cap alumne suspendria la selectivitat.
-Senta, que açò és un complement directe.
- Era un complement directe. No veu vosté que la tendència ha començat a canviar?
Tenen raó tots, els que afirmen que el subjecte és un subjecte i els que afirmen que el subjecte és un complement directe. L’avantatge de les anàlisis electorals és que no tenen sintaxi, d’articulació, de jerarquies. Que són un conya, anem. Es pot afirmar, amb idèntica versemblança, que el PSOE necessitava guanyar i que necessitava perdre. Necessitava guanyar per a sentir-se legitimat en una situació de crisi en què cal prendre decisions no sempre populars, però necessitava perdre perquè d’esta manera apuntalava a Rajoy, que no té cap possibilitat de batre Zapatero en unes generals ( el PSOE diuen, -te’m a Gallardón més que un ennuvolat, però Gallardón, de moment, continua en la banqueta). O siga, que el PSOE no ha guanyat, la qual cosa és evident, però tampoc ha perdut, la qual cosa també és evident. Falta de sintaxi.
Les anàlisis econòmiques tampoc tenen orde ni concert. Amb les mateixes dades es pot deduir que la crisi ha tocat el fons i que la crisi no ha tocat el fons. Els analistes financers ixen en la tele amb corbata i barba blanca, però haurien d’aparéixer amb túnica, com Rapel, i amb una bola de vidre, almenys mentres els seus raonaments tinguen fiabilitat que tenen els dels endevins. Si jo fóra estudiant i m’examinara estos dies de selectivitat, em preguntaria per què m’exigixen rigor sintàctic en un món on tot val. La dreta ha guanyat a Europa perquè té la clau per a traure’ns de la crisi que ella mateixa ha provocat, la qual cosa ve a ser com premiar un assassí en la confiança que siga capaç també de desassassinar. Mire vosté, no, els assassins no saben desassassinar, no és el seu, ni tan sols hi ha eixe verb. I esta oració és subordinada o principal? Posa el que et done la gana, xicot, perquè encara que siga subordinada, també es pot llegir com a principal. Fixa’t en els teus majors i pren nota.
Desig meu: Que amb aquest embolic aproven tots/es els/les alumnes la selectivitat. A tots els meus exalumnes que hui s’examinen: sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada