dissabte, 27 de juny de 2009

SENTÈNCIA DEL TSJV DEL CATALÀ

 Ja és hora que els polítics valencians, catalans i balears, donen una lliçó de sensatesa i sentit comú i pràctic a esta qüestió de reconéixer científicament la unitat de la llengua. Especialment els valencians, en la pràctica som exportadors de professorat a les altres dos comunitats i maleïda la gràcia que per a donar classes t’hages d’examinar una altra vegada de la mateixa llengua. Suposem que els professors de Valladolid per a donar castellà a Andalusia s’hagueren de tornar a examinar. Ningú s’examina de les varietats dialectals d’una mateixa llengua.
LEVANTE EMV- 25-6-2009
El TSJ amonesta a Educació per no respectar les sentències del català
Imposa a l’Administració els costos per la seua "manifesta temeritat" i faltar als jutges
MAITE DUCAJÚ VALÈNCIA ?
La que representa la dessetena sentència d’un tribunal contra les ordes de la Conselleria d’Educació sobre oposicions docents -per no eximir de la prova de valencià als aspirants amb e l títol de Filologia Catalana- en esta ocasió porta l’afegit del pagament de costes del procediment, inclosos els salaris dels advocats del sindicat CC OO que va ser qui va recórrer, en esta ocasió, la convocatòria de 2007.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, notificada ahir al procurador de CC OO, assenyala que "procedix estimar el recurs amb imposició de costes a l’Administració demandada" per "la seua manifesta temeritat al reiterar, incomprensiblement, l’omissió qüestionada (el títol de Filologia Catalana) sense respecte a les decisions judicials fermes, anteriors i conegudes, i faltar, reiteradament, a la seua obligació de respectar i complir les sentències fermes, obligant a l’actora a interposar un recurs quan el criteri aplicable a la qüestió litigiosa s’havia fixat ja per esta Sala – dels contenciós administratiu- i pel Tribunal Suprem".
Quant al fons de la qüestió que és el reconeixement de l’esmentada titulació universitària per a no haver de realitzar una prova prèvia per a demostrar els coneixements de valencià, el tribunal recorda altres sentències, incloses la del Constitucional. Estes assenyalen que "ha de concloure’s que no hi ha cap raó jurídica que permeta sostindre que la titulació en Filologia Catalana no constituïsca titulació suficient" que les de valencià perquè "avala àmpliament el coneixement de la llengua d’esta Comunitat, denominada oficialment valenciana en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic catalana".
Des de CC OO van qualificar la sentència de "renyada" a Educació i van xifrar en uns 2.000 euros els costos dels seus advocats.
Querella per suposada prevaricació
La Federació d’Ensenyança de CC OO va assegurar ahir que, davant de la sentència del TSJCV, interposarà una querella per suposada prevaricació contra el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora.
Esta última sentència recorda una altra de 2006 en la que es reitera que "només l’encabotament en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat" i se cita "l’imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals".
diari El PAíS 6-7-09
25 sentències del Constitucional, Suprem i Tribunal Superior de Justícia sense acatar
- NÚM. 75/1997 del Constitucional. Falla contra la ultradretà Alternativa Universitària, a favor dels Estatuts de la Universitat de València. El valencià i el català són la mateixa llengua.
- 330/ 2004 del Tribunal Superior.
A favor del recurs d’Acció Cultural del País Valencià sobre l’exempció de la prova del valencià en les oposicions docents.
- 393/2004 del TSJ. El STEPV guanya el recurs en el mateix sentit de validar la Filologia Catalana en les oposicions.
- 518/2004, la 677/2004 i la 158/2005 del TSJ. En el mateix sentit i a favor del STEPV.
- 205/2005 del TSJ. A favor dels Estatuts de la Universitat Jaume I
- 539/2005 del TSJ. Del STEPV contra convocatòria oposicions.
- 494/2005 del TSJ. A favor dels estatuts de la Universitat d’Alacant.
- 789/2005 del TSJ. A favor dels estatuts de la Universitat de València.
- 1.527/2005 del TSJ. A favor de CCOO que demana convalidar títols en les oposicions docents.
- Suprem, 15/03/2006. A favor de STEPV i ACPV que demanen l’homologació de títols a Catalunya, Balears i València.
- 474/2006, la 1.079/2006, la 332/2007, la 382/2007, la 1.218/2007, la 1.233/2007 i la 558/2008 del TSJ. Contra diverses ordes d’oposicions. – Suprem, 13/10/2008. A favor de la Universitat de València que havia recorregut les oposicions.
- Suprem, 29/2008. Contra les oposicions de 2004. I obliga a Educació a pagar les costes.
- Tribunal Superior, 22/06/2009. A favor de CC OO contra oposicions. Tatxa de "temerària" l’actitud de la conselleria i acusa de "faltar reiteradament" a les sentències. Obliga a pagar costes.
- Suprem, juny 2009. En el mateix
Levante-EMV.Com 16-07-09
Oposicions
Qui tinga català, no haurà d’acreditar valencià, TS
La justícia dóna per quarta i definitiva vegada la raó a què reclamaven que ser titulat en filologia catalana eximia de la
prova de coneixements en valencià per a les oposicions a mestre
EFE
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs interposat per la Generalitat contra el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana com eximent de la prova de coneixements del valencià en les oposicions de mestres i ha condemnat en costes a l’administració autonòmica, una resolució que se suma a altres tres anteriors en este mateix sentit.
Fonts d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) han explicat en un comunicat que el TS ha notificat hui esta sentència dictada al recurs de cassació interposat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) dictada el 4 de març del 2004.
En este sentit, han recordat que la sentència del TSJCV recorreguda va ser el resultat d’un recurs interposat per ACPV contra les convocatòries d’oposicions que no contemplaven la llicenciatura en Filologia Catalana per a acreditar coneixements de valencià.
Eixa sentència del TSJCV de 2004 "assegurava que la Generalitat no podia excloure els llicenciats superiors en Filologia Catalana i que les convocatòries d’oposicions s’havien d’interpretar de manera que es permetera als llicenciats acreditar els seus coneixements lingüístics per mitjà d’este títol", han afegit.
A pesar d’açò, la resolució de l’alt tribunal indica que la Generalitat, "any rere any i basant-se que les sentències del TSJCV no havien sigut ratificades pel TS i no eren ferms, ha continuat excloent la titulació del llistat de títols i certificats aptes".
ACPV ha assegurat que "a partir d’ara no ho podrà fer, per haver-se declarat el TS la conformitat a dret de les sentències" del TSJ i considerar-les ferms.
Per tot això, l’entitat s’ha mostrat "molt satisfeta" amb la resolució i ha instat al Consell "a complir a les sentències ressenyades".
En cas contrari, han indicat, "s’interposaran accions penals contra els responsables de personal i contra el conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, per possibles delictes de desobediència i prevaricació". 

divendres, 26 de juny de 2009

SUECA SONA

Sueca Sona és la mostra de diferents expressions musicals que durant una setmana s’interpreta en el claustre de la biblioteca municipal de Sueca
                                       
Hui actuaven els alumnes de Guitarra clàssica dels dos conservatoris. Nosaltres hem anat perquè la meua filla Estefania és la professora de l’Ateneu Musical i dirigix el grup que ella ha creat enguany. Han interpretat quatre obres i … com no! ho han fet molt bé.
   

diumenge, 21 de juny de 2009

FESTA AMPA SANT FRANCESC

Com ja hem començat l’estiu, comencen les festes. Anit l’AMPA del col·legi Sant Francesc va organitzar el seu tradicional sopar de fi de curs. Bona assistència i un ambient ple de cordialitat. Sopar, regals, rifa i conjunt per als balladors. Ens van visitar alguns exalumnes, com Ferrán, Adrián etc, i ens van comentar que han aprovat la selectivitat i amb nota!. Enhorabona a Vicent Llopis, president i a tots els membres de l’AMPA, que sempre s’esforcen perquè tot isca bé i ho aconseguixen.

CANÇONS TRADICIONALS

Anit en la festa, Agustín Roig (fill) em va donar la bona notícia i hui a l’hora del café, l’amic Enric Mut, cronista oficial de Guadassuar, m’ha ensenyat pràcticament acabat el cançoner d’Agustí Roig. Falten alguns detalls com la presentació, revisió … i serà publicat per la Diputació de València. Fa temps que els amants de Guadassuar esperàvem amb ganes el recopilatori de les cançons tradicionals del nostre poble, com només Agustí podia fer, perquè a més de totes les virtuts que li adornaven com a persona, era músic ens va a regalar el llegat que generacions han anat transmetent via oral. Donem les gràcies a la família per este obsequi que esperem no serà l’últim.

divendres, 19 de juny de 2009

EL MILLOR CARRER DEL POBLE

El carrer marqués de Sotelo, no es caracteritza només per ser un carrer curt, ample. Tots els estius a l’hora d’ara, es lleven tots els cotxes, tallen el carrer a la circulació, la guarnixen i els veïns prenen el carrer, per fi se sent el soroll dels xiquets!. Com ha de ser, com antigament trauen les taules i cadires, en harmonia sopen tots junts, trauen els primers melons de tot l’any i melons d’Alger de postres i gelat. Després es disfressen i comença la festa: rei i reina, música, premis …. jo els observe prenent la fresca des del meu balcó i tinc sana enveja. Els desitge que continuen durant molts anys la seua amistat, alegria i bona convivència. EL MILLOR CARRER DE GUADASSUAR ÉS: MARQUÉS DE SOTELO. ( Si algun veí/na vol deixar-me alguna foto la publicaré)

dijous, 18 de juny de 2009

ESCANEJAR

Porte uns dies sense escriure. Estic intentant escanejar Els fulls Informatius dels quatre anys d’Alcaldia, perquè són un resum molt important de les activitats i projectes que es van dur a terme durant eixe període. Em faltava un programa informàtic que fera el que jo pretenia. Com és normal en estos casos acudixes als amics i en este cas particular ja ho tinc solucionat. Gràcies a ells, prompte començaré, en l’apartat de biografia, a contar aquells successos, coses i persones que considere important donar a conéixer. (L’alegria m’ha durat un dia. Confie que l’amic acudirà en la meua ajuda per a esmenar-ho prompte. Gràcies)

diumenge, 14 de juny de 2009

COOPERATIVA ELÈCTRICA DE GUADASSUAR

El dia 12 de juny a les 21 hores estava convocada l’assemblea ordinària i extraordinària de la Cooperativa elèctrica de Guadassuar. Com quasi tot el poble, sóc soci, i vaig ser a assabentar-me com ens van les coses. Amb una escassa presència de socis comença l’assemblea.
El Sr. president va fer un esforç d’una hora explicant-nos el nou funcionament de la Cooperativa que passarà de ser comercialitzadora i subministradora, només a subministradora. Pel que proposa triar com comercialitzador a Nexus Energia. Encara que qualsevol persona pot optar per triar el comercialitzador que li convinga. La factura elèctrica serà de Nexus Energia i no de la Cooperativa.
Després ens va exposar de com progressivament se n’ha anat canviant tot el línia elèctrica i que en previsió d’augment de consum es pretén desenrotllar com a projecte durant l’exercici 2009 una subestació, que s’ubicaria en el PAI del golf. Açò és quelcom complex, perquè es pretenia anar pagant-la amb els enganxalls del dit PAI, ara s’haurà de donar un altre tipus de solució perquè el mencionat PAI, no es va a realitzar.
En precs i preguntes Adolfo Herrero va fer les següents:
- Pregue que les actes s’escriguen en valencià.
- Quants són els treballadors que té la Cooperativa?. Cinc -va contestar el president.
- Algun membre de la Junta percep salari?. No, simplement es cobren les hores de dedicació.
Vicente Roig va fer la següents observacions i preguntes:
- Té la cooperativa algun Pla en marxa sobre energies renovables?
- Es té alguna previsió de posar en marxa algun Pla d’energies renovables?
- Perquè crec, que han de complementar-se l’energia actual amb les energies renovables. Així també a curt-llarg termini, la Cooperativa passaria també a ser comercialitzador, per fabricar la seua pròpia energia, i com a conseqüència autosubministrar-nos i comercialitzar-nos, per a no ser totalment dependents d’Iberdrola.
El president em va dir que era molt interessant el que li estava preguntant.
Però jo el que esperava és que ja en el pròxim pressupost es dedicara una partida per a estudi de viabilitat i projecte.
He comentat açò amb alguns amics i en particular un m’ha dit, que en la Cooperativa de Crevillent açò ja funciona.
Si és així, ja hi ha un precedent que ens pot servir de guia i de consulta.
Ànim!, les energies renovables són un valor afegit a les nostres vides perquè no contaminen.

dimecres, 10 de juny de 2009

GUARDÓ AL MÈRIT ESPORTIU

 El Ministeri d’Educació, Política Social i Esport, va concedir al Col·legi P. Manyanet de Reus la medalla de bronze i l’ingrés a la Reial Orde del Mèrit Esportiu en reconeixement a la brillant trajectòria esportiva del mateix. La medalla va ser entregada pel Rei al Palau de la Sarsuela de Madrid.
En la foto: el P. Marcel·lí Muñoz (director), el Rei Joan Carles I, el Sr. Josep Maldonado (senador) i el Sr. Jordi Cervera ( president de l’associació esportiva del col·legi).
MOLTES FELICITATS I ENHORABONA!
                                                     
                          

ANÀLISI DE LES ELECCIONS EUROPEES

Collins també tinc ganes d’analitzar els resultats de les eleccions europees. He llegit les anàlisis realitzades en la premsa per experts, i clar, com sempre a posteriori tots som molt llestos, perquè si ho sabien abans, és a dir, durant la campanya, els assessors perquè no van advertir els candidats i partits que han perdut perquè rectificaren?.
Bo, perquè com hui comencen els exàmens de selectivitat, jo em quede amb les anàlisis que realitza Juan José Millàs (premi nacional de literatura) en el diari Levante amb el títol aprén dels teus majors:
Si les anàlisis sintàctiques es feren amb el mateix rigor que les anàlisis electorals, cap alumne suspendria la selectivitat.
-Senta, que açò és un complement directe.
- Era un complement directe. No veu vosté que la tendència ha començat a canviar?
Tenen raó tots, els que afirmen que el subjecte és un subjecte i els que afirmen que el subjecte és un complement directe. L’avantatge de les anàlisis electorals és que no tenen sintaxi, d’articulació, de jerarquies. Que són un conya, anem. Es pot afirmar, amb idèntica versemblança, que el PSOE necessitava guanyar i que necessitava perdre. Necessitava guanyar per a sentir-se legitimat en una situació de crisi en què cal prendre decisions no sempre populars, però necessitava perdre perquè d’esta manera apuntalava a Rajoy, que no té cap possibilitat de batre Zapatero en unes generals ( el PSOE diuen, -te’m a Gallardón més que un ennuvolat, però Gallardón, de moment, continua en la banqueta). O siga, que el PSOE no ha guanyat, la qual cosa és evident, però tampoc ha perdut, la qual cosa també és evident. Falta de sintaxi.
Les anàlisis econòmiques tampoc tenen orde ni concert. Amb les mateixes dades es pot deduir que la crisi ha tocat el fons i que la crisi no ha tocat el fons. Els analistes financers ixen en la tele amb corbata i barba blanca, però haurien d’aparéixer amb túnica, com Rapel, i amb una bola de vidre, almenys mentres els seus raonaments tinguen fiabilitat que tenen els dels endevins. Si jo fóra estudiant i m’examinara estos dies de selectivitat, em preguntaria per què m’exigixen rigor sintàctic en un món on tot val. La dreta ha guanyat a Europa perquè té la clau per a traure’ns de la crisi que ella mateixa ha provocat, la qual cosa ve a ser com premiar un assassí en la confiança que siga capaç també de desassassinar. Mire vosté, no, els assassins no saben desassassinar, no és el seu, ni tan sols hi ha eixe verb. I esta oració és subordinada o principal? Posa el que et done la gana, xicot, perquè encara que siga subordinada, també es pot llegir com a principal. Fixa’t en els teus majors i pren nota.
Desig meu: Que amb aquest embolic aproven tots/es els/les alumnes la selectivitat. A tots els meus exalumnes que hui s’examinen: sort!

dilluns, 8 de juny de 2009

DOS DIES FELIÇOS


El divendres a la vesprada, la meua dona i jo vam emprendre viatge a Reus per a assistir a la boda de Sergi i Idoia. Són els fills d’Albert i Montse.
     
Abans vaig telefonar el pare Marce·li per a veure si ens podíem quedar en el col·legi Pare Manyanet. Amb la seua amabilitat característica em va contestar, que on podríem estar millor que allí?. I eixa és la veritat. En el col·legi només queden quatre religiosos-sacerdots, de la congregació dels Fills de la Sagrada Família: El P. Marcel.li (director), el P. Ángel (director de la residència per a estudiants de la universitat, ecònom ..) el P. Joaquim (creador de la banda-cobla del col·legi) i el P. Fermin (el més jove, mexicà i no ix en la foto perquè estava examinant-se de català), exercixen una activitat trepidant i exemplar amb la joventut de Reus. A més són els meus amics. I jo m’honre d’això.
Eixa nit saludem a Albert i a Montse, que es van encabotar a emportar-nos a un restaurant a sopar, posteriorment prenem una copa en sa casa. Tota la família és excepcional. Tenen tres fills: Joan, Sergi, Marc i una filla Motse. L’amistat que els unia a Joaquin i als Pares, he cregut convenient conservar-la, perquè val la pena, són de la família.                                        
  

Al dia següent, vam veure l’activitat esportiva tan intensa que hi havia en els patis del col·legi. Vam fer una volta per la contornada i visitem el carrer que l’ajuntament de Reus li ha dedicat al meu germà Joaquín.

A la vesprada vam ser a Salou, en l’església de Sta. Maria del Mar i assistim a l’acte religiós del matrimoni de Sergi i Idoia.

      
Sergi, és arquitecte tècnic, i ha dirigit l’obra del Gran Hotel Palace de Salou, un edifici esplèndid, hotel de cinc estreles, i allí en els jardins i després en la sala de banquets ens van oferir el banquet nupcial. Mai en els meus anys havia assistit a una festa igual. Feliitats la família Balsells-Travé, especialment a Sergi i Idoia: Que sigueu molt feliços!.
                    
Als meus amics, els Pares del col·legi Pare Manyanet, Gràcies per la vostra amabilitat, amistat i per compartir els nostres records. A tots he de dir-vos que la meua dona ha vingut emocionada, pel que viu estos dies.

dimarts, 2 de juny de 2009

PLENARI DE MAIG


           
         Nº 2                                                                          GUADASSUAR                                                           Maig 2009

Ahir va aparèixer repartit per tot el poble aquest primer full

En el ple extraordinari del dia 4 de Maig,
i amb el vot en contra del PSPV-PSOE
s’ha aprovat:

Per a protocol del Sr. Alcalde 145.000 euros. Significa que el Sr. Alcalde s’aprova més de 24 milions de pessetes de lliure disposició per a gastar en el que li vinga en gana. Si a això li sumem els 7 milions de pessetes de sou del Sr. Alcalde i els 14 milions de pessetes dels 7 restants regidors del PP, fàcilment es comprova que és un "pastó" el que paguem tots per una deficient gestió dels nostres diners.

Per a la redacció del projecte de construcció de l’Ajuntament en l’antic col·legi Balmes,  s’aproven 280.000 euros,  que suposen prop de 47 milions de pessetes només en el projecte. Amb aquests diners treballarien 30 persones de la desocupació durant 10 mesos. Si seguix aquest projecte avant, es provocarà que amb el trasllat de la vida administrativa a la zona de la Gran Via, el centre històric de Guadassuar es buidarà de contingut, amb la corresponent desvaloració de la zona  del carrer Major i adjacents.

S’aproven 206.706 euros ( 34 milions de pessetes) per a pagar el sobre cost de la nova Casa de la Cultura, amb la qual cosa, l’afirmació del Sr. Alcalde que la Casa de la Cultura està subvencionada en el 90 %, és categòricament fals. En valors absoluts la Casa de la Cultura costarà més de 400.000 euros de les butxaques dels guadassuarencs ( més de 66 milions  de pessetes ). La subvenció de la Casa de la Cultura és d’uns 900.000 euros i el cost total és 1.350.000 euros i si realitzem les corresponents i senzilles operacions matemàtiques, es comprovarà que la subvenció de la Casa de la Cultura és escassament un 70 %.

S’aprova el desfasament de 350.000 euros de l’exercici de l’any anterior de factures impagades. Significa que el pressupost de l’any 2008 es va tancar amb un negatiu de 58 milions de pessetes.

S’aprova  el pagament de 50.000 euros d’interessos de demora. Suposa que prop de 8 milions de pessetes, amb una bona gestió, es podrien evitar.

Per a quadrar els comptes a colp de martell, s’han agafat els diners obtinguts de la venda de parcel·les de la segona fase del polígon industrial, però què ocorre?, que el polígon està sense acabar ( com tot el que planeja el Sr. Alcalde) i com les parcel·les no tenen llum i l’economia està com està, quasi totes les persones que van optar a la compra d’aquestes parcel·les, les han tornat a l’Ajuntament. Amb aquesta explicació, es  comprendrà fàcilment que no hi ha plans de viabilitat, que  l’equip de Govern del PP  fuig cap avant i que  ens  hipotecarà el futur a tots els guadassuarencs.




                                                  Aquest segon full són aclaracions
Matisacions a l’anunci de retirada del PAI Golf de Guadassuar.

No existix ni ha existit fins a la data, cap projecte d’urbanització i construcció de 6000 vivendes i dos camps de Golf a Guadassuar. Només hi ha l’esbós que tots hem vist alguna vegada en el periòdic o en butlletí municipal i una voluntat de reclassificar terreny rústic en urbanitzable per a cobrar més impostos. Senzillament no ha existit mai cap projecte seriós.

No existix per part de l’Alcalde cap potestat per a retirar el PAI Golf. Si es va crear una comissió per a dissenyar el nou PGOU de Guadassuar davall unes determinades premisses i aquest està aprovat en ple, la llei no permet a l’Alcalde retirar el PAI a la seua lliure voluntat. És el Ple qui té la potestat i no l’Alcalde de la retirada del PAI golf o és la Conselleria de Territori la que el rebutge per desmesura o inviabilitat,  per falta de documentació, o  per qualsevol altra circumstància que impedisca portar  avant el PGOU .

No hi ha sòl rústic reservat per a res. La LUV, la LOT i la Llei del Sòl en aquest moment vigents, només reconeixen tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i rústic. No existix en cap llei una figura de sòl que siga rústic aplazable. O és rústic o és urbanitzable, però mitges tintes no estan previstes en la llei. Este tipus de sòl només existix en la imaginació d’algú que pretén justificar un fracàs.

Tal fracàs no és només el fracàs del PAI Golf, és el fracàs global d’un PGOU que ja  ha vist com ha caigut el PAI Garrofera i  que patix d’una gran falta de documentació relativa a impacte mediambiental, a estudi hídric, a viabilitat  i  a impacte territorial entre altres i que contínua en una situació que li va a costar a l’Ajuntament de Guadassuar ( Ajuntament som tots) diversos milions d’euros que qualsevol ciutadà, tinga o no tinga terrenys en algun PAI contínua havent de pagar a través d’impostos, 500 euros.

El nou PGOU que es pretén aprovar, encara tardarà un parell d’anys més com a mínim per a ser aprovat. Una vegada aprovat aquest pla tindrà una vigència mínima de 15 anys, que sumat als 6 anys de tramitació que es necessiten per a aprovar un pla de l’envergadura d’un que tinga un contingut de 6000 vivendes i diversos camps de golf, ens dóna una xifra mínima de 21 anys per a poder iniciar els tràmits d’un projecte d’aquestes característiques i tot això sense comptar que la conjuntura econòmica mundial ho permeta. O siga que en el cas que realment existira ( que no existix) la figura de sòl rústic aplazable o reservable i  en espera d’alguna circumstància que ho permeta,  primer se’ns cau el pèl a tots que veu la llum un  projecte d’aquesta envergadura.

 La nostra conclusió

 A causa de les greus conseqüències negatives que el nou Pla portaria al nostre poble,  l’esmentat pla hauria de ser retirat per obsolet i irreal per a així,   redactar un nou pla més coincident amb la realitat i més ajustat a les necessitats reals dels nostres veïns.

     Nº 2                                                               PROPOSTES I ALTERNATIVES                                             Maig  2009

dilluns, 1 de juny de 2009

FONS D'INVERSIÓ LOCAL PER A L'OCUPACIÓ

                            
Cinc obres per valor de 1.051.841 euros, ha concedit el Govern d’Espanya a Guadassuar. A quantes persones ha donat l’Ajuntament treball?. A quants aturats s’han contractat?. El nostre Ajuntament no ha pensat en els veïns/es més desprotegits. S’han oblidat llegir, o no ho volen llegir per a què s’ha d’emprar els diners: per a L’OCUPACIÓ.
                       

contador de visites