dissabte, 30 de maig de 2009

SOMNIS


Aquest article està publicat en el diari Levante. el seu autor és Juan José Millàs. El reproduïsc íntegrament pel seu contingut. Em va estranyar que, l’autor gran literat, ens oferira amb el seu sarcasme habitual, la seua visió dels valors que part de la societat admira.
Jo vull estar imputat, com a Camps, per a ser feliç, per a riure amb la franquesa amb què riu ell, per a divertir-me a l’entrada i a l’eixida dels jutjats, perquè la gent m’aplaudisca i m’anime com un actor de moda, perquè l’alcaldessa de València o qualsevol altra es muira per acompanyar-me, del braç, als tribunals de justícia. Tinc dret a ser feliç, que em regalen trages i entrades per al circ, el mateix que a la meua senyora i als meus fills. Jo vull que els meus defectes es facen públics i que a la gent li pareguen normals, de la mateixa manera que pareix normal no usar per a res les targetes de crèdit.
- Volguda, t’agarre dotze mil euros de la caixa de la farmàcia, per a fer-me unes jaquetes.
- Val cor, però no demanes factura, que estic de papers fins al gorro.
Jo vull que les bosses de plàstic amb les que la gent em veu anar i vindre pel carrer estiguen plenes de bitllets de 500 euros i no de fesols verds o encisams. Jo vull pagar al comptat els meus viatges a Sud-àfrica (8000 euros) i tornar 300.000 en bitllets de 50 sense que a ningú li parega rar. Que passa?Són obligatòries les transferències? Jo vull estar a gust amb mi mateix, amb la meua consciència, com a Trillo que no té cap remordiment per això del iak 42. El pitjor és que jo no he estat implicat en gens rar, ni en estafes, ni en morts, ni en suborns, ni en maquinacions per a alterar el valor de les coses, només en xicotetes misèries, en favades de caminar per casa, en mesquineses que no criden l’atenció dels jutges, que no van a cap lloc. I per això, sospite, patisc de tants problemes de consciència i de tantes dificultats per a ser feliç. No tinc amiguets com El Bigotes, com a Correa, no freqüente els baixos fons. Del treball a casa i de casa al treball, gossa vida. Per això Rita Barberá no em crida per a acompanyar-me al jutjat i tirar unes rialles pel camí, com els actors quan travessen l’estora roja. Jo vull ser un xoriço, no pels trages, ni pels viatges a Sud-àfrica, ni pels 300.000 euros que em donen un dia i torne al següent en bosses del supermercat, sinó perquè la gent em vullga més

divendres, 29 de maig de 2009

GRANJA ESCOLA

Acabe d’arribar de passar tres dies amb els alumnes de primer a quart, en la granja-escola Calvestra de Requena. I pense, veuré les novetats del blog, potser hi ha algun comentari!, per a la meua sorpresa si que n’hi ha i molt interessants. Una vegada llegits i contestats, he de dir que he passat uns dies molt agradables en companyia d’uns xiquets/s’amb un comportament excepcional de camaraderia i de compartir jocs, vivències, a amar i respectar la naturalesa. També aprenen a ser més independents i a fer certes tasques que a casa habitualment no realitzen. Per tant la conclusió és que és molt interessant per a la seua formació i relació com a persones.

dissabte, 23 de maig de 2009

MITING

Fa uns dies no tènia ganes d’assistir al míting del PSOE que se celebraria hui en el pavelló de la Font de S. Lluis, perquè tènia la impressió que m’aclapararia amb tanta gent i que no cabríem. M’he deixat convéncer, hem anat a València, hem esmorzat i assistit al míting. Realment el pavelló estava a sobreeixir i amb molta calor. Com succeïx en estos casos he eixit satisfet del que he vist i oïda.

dijous, 21 de maig de 2009

XIFRES DE L'ATUR

Hui el diari Levante publica l’impacte de la crisi sobre l’ocupació entre 2007-2009
En 2008 la població activa de Guadassuar era de 2.613 persones.
A l’abril del 2007 havien 144 demandants d’ocupació. Amb el 5,7% de desocupació.
A l’abril del 2009 hi ha 437 demandants d’ocupació. Amb el 16,7% de desocupació.
Diferència entre els dos anys de demandants d’ocupació 293. Diferència en 203,5%.
Augment de la taxa de desocupació: 194%.
De 260 pobles analitzats de la província de València el nostre poble ocupa en el rànquing en núm. 35.
La nostra pregunta és: El govern ha pres mesures i les va aplicant. Del Pla de la Comunitat (Camps), s’està sentint molt parlar i poc concretar econòmicament.
Però, i l’ajuntament, ha pres alguna mesura?.
En la confecció dels pressupostos municipals, el grup socialista, va advertir al grup de govern el que s’acostava ( per l’experiència que es va passar en els anys 94,95..) i va proposar algunes mesures, de les quals no es va acceptar cap. Val. I les propostes del grup governant?. Encara tenen el cap en els PAI. Per tant que aterren que ja no es fa l’aeroport i que no esperen que ho solucionen els altres, alguna cosa cal aportar. En quina partida reservaren diners per contractar aturats?. Perquè per a ells (els regidors), que no hi ha cap a l’atur, si que obriren una bona partida. Com aquell que diu 1000 euros al mes, no està malament!.

FELICITATS

El meu fill Pau, hui ha complit 30 anys. Hem fet ja un bon recorregut junts en família des del dia del seu naixement. La veritat és que ha sigut per a la meua una delectació i satisfacció, perquè com a persona i fill és únic i especial. Que sigues molt, molt feliç.

dimecres, 20 de maig de 2009

COMUNIÓ

Diumenge passat vaig ser al banquet d’un familiar que prenia la primera comunió. Han sigut molts els anys que per ser el professor dels alumnes de tercer de primària he anat al vespre a visitar sa casa i el dia de la comunió acompanyar-los des del col·legi a l’església, donar-los un regal de l’AMPA i desitjar-los un dia molt feliç. És un dia molt especial. Jo recorde els dies de la primera comunió dels meus fills, com dels dies i moments més feliços de la meua vida, especialment perquè estàs amb tots els familiars i els que no estan els tens en el record més presents. Si a açò unixes la il·lusió dels fills, és quelcom inenarrable.

divendres, 15 de maig de 2009

ESPOT OBRIR?

                                         
És podrien obrir els carrers principals i deixar tancades les parcel·les?. O no?. Què passa ahí?
              

dijous, 14 de maig de 2009

QUÈ ÉS AÇÒ?

    
Aquestes fotografies no estan trucades, ni manipulades i encara que parega mentida és veritat. Estan preses en el Polígon industrial de Guadassuar. Com s’aprecia dos pals d’electricitat travessen una parcel·la en què s’està construint una nau. Es van oblidar de llevar-los i traslladar-los a una altra part? O és que en el preu de la parcel·la anaven inclosos els pals?.
                   

dimecres, 13 de maig de 2009

CÀRREGA I DESCÀRREGA


                           
Si aneu a l’oficina de correus local amb el cotxe i vos trobeu amb el senyal de trànsit i la corresponent senyalització horitzontal de què només s’autoritza aparcar a aquells vehicles de càrrega i descàrrega, prèvia consulta realitzada al cap local de correus ens informa que tot aquell que va amb el cotxe fins a l’oficina de correus és per a deixar una carta o paquet, o bé per a arreplegar-ho, per tant realitza l’operació de càrrega o descàrrega, per la qual cosa pot tranquil·lament estacionar. Simplement és per a evitar estacionaments en doble fila.

dimarts, 12 de maig de 2009

AIGUA

El dia 1 de febrer del 2009, escric en el Blog les meues impressions amb el títol "aigua font de vida" (aconselle que el llegiu), la riquesa incalculable que tenim els guadassuarencs actualment amb l’aigua que es va conduir des de la Garrofera al poble per al servici de totes les vivendes. Este èxit que jo descric com el més important, si sabem conservar-ho i per tots els mitjans evitar la seua contaminació.
Dos dies seguits publica el diari Levante, els problemes que estan sorgint amb l’escassetat d’aigua del brollador. Ara que pràcticament està feta tota la xarxa per a abastir la comarca amb una inversió de 37 milions d’euros, resulta que de 10 hm cúbics, només es podria extraure 1 hm cúbic. Les previsions i els càlculs que es van realitzar per la conselleria fa més d’una dècada, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja ha advertit de la impossibilitat d’atorgar concessió per a extraure aigua dels pous, ja que no té cabal per a garantir l’abastiment humà.
Es pretén que els ajuntaments paguen 17 milions d’euros per les infraestructura ja fetes i que no estan finançades pels fons Feder i que després repercutisca en la tarifa final de l’aigua que pagarà el ciutadà.
Com a conseqüència de tot açò s’ha de modificar el projecte i utilitzar aigües superficials de la presa de Tous, i la construcció d’una planta potabilitzadora. L’aigua sense nitrats encara tardarà uns anys a arribar a la comarca. Però si les obres no estan finalitzades al 2012 s’hauran de tornar els Fons Feder a Europa.

dilluns, 11 de maig de 2009

DEUTE MUNICIPAL


Aquest tema ja el tracte al bloc amb data 2 d’abril, de forma més extensa.
En el diari Levante amb data 10-5-09 publicaven les dades del Ministeri d’Economia i Hisenda, de l’endeutament dels pobles de la província de València. De les dites dades es pot extraure que de 222 municipis, Guadassuar ocupa el lloc 75 del rànquing, amb un endeutament de 2. 279.000 euros, és a dir 369,97 euros per habitant. És molt o poc?, depén dels ingressos que es generen per a poder pagar en el temps i termini. Tampoc se fins a quin punt es pot hipotecar el nostre ajuntament.
El que sí que sé, és que per a no augmentar l’endeutament, en la construcció de la piscina s’ha tirat mà de la venda dels solars que li van correspondre a l’ajuntament al fer la reparcel·lació de la zona industrial. És una manera de cobrir gastos, no tenim dades de quants solars s’han venut, quants queden per vendre, ni per quin altre fi s’ha dedicat els diners. Jo crec que més aïna estos diners s’hauria de dedicar a la compra de solars ben ubicats en previsió i reserva per a la creació de nous servicis.

dissabte, 9 de maig de 2009

TOPONIMIA DE GUADASSUAR


Ahir vam assistir a la xarrada sobre toponímia a càrrec d’Enric Mut, professor i cronista oficial de Guadassuar. Com és normal en ell, exposà el tema amb professionalitat i amb una documentació exhaustiva. Molt interessant per assabentar-nos de temes que no coneguem i a més van desapareixent i oblidant-se.

dimecres, 6 de maig de 2009

Estem en proves

dimarts, 5 de maig de 2009

PLENARI EXTRAORDINARI 4-05-09

RESUM DELS ACORDS MÉS IMPORTANTS
1.- Partida de protocol de l’alcaldia.- 145.000 euros (més de 24 milions de pessetes).
2.- Redacció del projecte de construcció de l’ajuntament en el vell edifici del col·legi Balmes.- 280.000 euros (prop de 47 milions de pessetes, només el projecte).
3.- Casa de la Cultura.- Sobrecost 206.706 euros (34 milions de pessetes).
4.- Desfasament de les factures impagades de 2008.- 350.000 euros (58 milions de pessetes).
5.- Interessos de demora.- 50.000 euros (8 milions de pessetes).
Com es pretén pagar tot açò?.- Amb la venda de les parcel·les del polígon industrial.
Conclusió: Les dades de l’atur del mes d’abril, són molt preocupants, situen a Guadassuar amb l’11% el segon que més ha crescut de la Ribera. Heu pensat la quantitat de gent de la desocupació que es podria contractar amb tots eixos diners?

divendres, 1 de maig de 2009

PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA

Aquests dies estan publicant-se diverses opinions sobre els PAÍS de Guadassuar en la premsa per l'alcalde de Guadsssuar, l'alcalde de l'Alcúdia i l'edil socialista Vicent Rossell, només reproduïsc estes últimes, amb el seu permís, atés que crec que són molt clarificadores.


Matisacions a l'anunci de retirada del Pai golf de Guadassuar.

No existix ni ha existit fins a la data, cap projecte d'urbanització i construcció de 6000 vivendes i dos camps de golf a Guadassuar. Només hi ha l'esbós que tots hem vist alguna vegada en el periòdic o en butlletí municipal i una voluntat de reclassificar terreny rústic en urbanitzable per a cobrar mes impostos. Senzillament no ha existit mai cap projecte seriós.

No existix per part de l'alcalde cap potestat per a retirar el PAI GOLFf. Si es va crear una comissió per a dissenyar el nou PGOU de Guadassuar davall unes determinades premisses i este està aprovat en ple, la llei no permet a l'alcalde retirar el PAI al seu lliure albir. És el Ple qui té la potestat i no l'alcalde de la retirada del PAI GOLF o és la Conselleria de Territori la que ho rebutge per desmesura o inviabilitat, per falta de documentació, o per qualsevol altra circumstància que impedisca portar avant el PGOU .

No hi ha sòl rústic reservat per a res. La LUV, la LOT i la Llei del Sòl en este moment vigents, només reconeixen tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i rústic. No existix en cap llei una figura de sòl que siga rústic ajornable. O és rústic o és urbanitzable, però mitges tintes no estan previstes en la llei. Este tipus de sòl només existix en la imaginació d'algú que pretén justificar un fracàs.

El dit fracàs no és només el fracàs del PAI GOLF, és el fracàs global d'un PGOU que ja ha vist com ha caigut el PAI GARROFERA i que patix d'un gran nombre de documentació relativa a impacte mediambiental, a estudi hídric, a viabilitat i a impacte territorial entre altres i que contínua en una situació que li va a costar a l'Ajuntament de Guadassuar ( Ajuntament som tots) diversos milions d'euros que qualsevol ciutadà, tinga o no tinga terrenys en algun PAI contínua havent de pagar a través d'impostos, 500 euros.

El nou PGOU que es pretén aprovar, encara tardarà un parell d'anys més com a mínim per a ser aprovat. Una vegada aprovat este pla tindrà una vigència mínima de 15 anys, que sumat als 6 anys de tramitació que es necessiten per a aprovar un pla de l'envergadura d'un que tinga un contingut de 6000 vivendes i uns quants camps de golf, ens dóna una xifra mínima de 21 anys per a poder iniciar els tramites d'un projecte d'aquestes característiques i tot això sense comptar que la conjuntura econòmica mundial ho permeta. O siga que en el cas que realment existira ( que no existix) la figura de sòl rústic ajornable o reservable i en espera d'alguna circumstància que ho permeta, primer se'ns cau el pèl a tots que veu la llum un projecte d'aquesta envergadura.

La nostra conclusió:

A causa de les greus conseqüències negatives que el nou Pla portaria al nostre poble, dit pla hauria de ser retirat per obsolet i irreal per a així, redactar un nou pla més coincident amb la realitat i mes ajustat a les necessitats reals dels nostres veïns.

"MENTIDES I GROSSES" DE L'ALCALDE DE GUADASSUAR

Els mitjans de comunicació estan arreplegant estes últimes setmanes les declaracions del senyor alcalde (el nostre inefable "Pinorro") sobre la caòtica situació urbanística a què està portant a aquest municipi.

La tossuda realitat s'imposa i, a pesar dels intents desesperats d'ocultar-ho, al final es posa de manifest la demagògia del sr. Ribera i l'engany en què ha pretés mantindre els veïns de Guadassuar durant estos últims anys.

Si fa pocs mesos declarava públicament que tots els seus projectes seguien avant (arribava a reptar en els mitjans de comunicació als crítics amb els seus projectes), repetint els seus habituals "romanços", propis del món de fantasia en què pretén que els veïns de Guadassuar visquen, ara es demostra el fal·laç de la seua propaganda i allò que s'ha desgavellat de les seues pretensions, que únicament són imputables al món d'il·lusió i irrealitat en què es troba.

En aquests moments no sols s'evidencia que no serà possible aprovar el Pla General que porta tramitant el PP des de fa prop de cinc anys (l'avanç del Pla el va aprovar l'any 2005) que pretenia reclassificar uns cinc milions de metres quadrats del municipi, possibilitant la implantació de més de 30.000 habitants en una descomunal macrourbanització de luxe (camps de golf, hotels, centres de convencions ...), sinó que també ha hagut de renunciar a executar la descomunal actuació urbanística (1 milió de m2) que pretenia realitzar en els terrenys existents al voltant de la Planta de Fems (PAI de la Garrofera), davant de la frontal oposició de la Diputació de València i dels propietaris dels terrenys afectats pagar-li les descomunals quotes d'urbanització exigides per a això.

El nostre inefable alcalde ha pretés mantindre fins a l'últim moment la ficció sobre la viabilitat del seu "despropòsit" de Pla General, a pesar que des de fa més de dos anys era perfectament conscient de la seua impossibilitat d'execució, quan l'empresa promotora ("Blauverd") va anunciar públicament que renunciava a això.

Amb tot el pitjor no és el que ha dit fins al moment sinó allò que encara no s'atrevix encara a confessar.

No s'atrevix a reconéixer que no sap com gestionar el problema sense eixida en què a implicat a l'Ajuntament en el cas del PAI Garrofera.

Per un costat té una empresa ("Desenrotllament Urbanístic Mare Nostrum, SLU.") a la que va adjudicar fa ja quasi tres anys la condició d'urbanitzadora del marc-Polígon i que té dret a exigir la seua execució i, en cas contrari, les corresponents indemnitzacions, que poden ser molt quantioses.

Per un altre costat estan els propietaris de terrenys als quals se'ls va cobrar l'any passat una primera entrega a compte de les quotes d'urbanització, a pesar que el document encara no ha sigut aprovat (i probablement mai ho siga en els termes plantejats) per la Conselleria competent, davant de la qual cosa molts d'ells han interposat recursos davant dels tribunals exigint la devolució de les mateixes.

Finalment està la Diputació de València que s'ha negat en rotund a abonar-li les quotes exigides (prop de 7,5 milions d'Euros) i que ha al·legat en contra de la dita pretensió.

Ara pretén el nostre alcalde, en una altra d'eixes "fugit cap avant" a les que ens té acostumats, fer pagar les dites quotes al Consorci de Residus, del que també és president, prèvia cessió de les instal·lacions per part de la Diputació, qüestió a què evidentment s'oposaran la resta de municipis de la comarca hi integrats, que haurien de ser en eixe supòsit els que haurien de fer-se càrrec econòmicament de tot.

També oculta el senyor Ribera que ha concedit i continua concedint llicències per a la construcció i la instal·lació d'indústries en la dita zona, a pesar que no està urbanitzada, i no ho va a estar en el pròxim futur a l'haver paralitzat la tramitació del Programa, i els terrenys manquen els servicis urbanístics exigibles (aigua potable, depuració d'aigües residuals, accessos viaris, enllumenat públic ...), amb els conseqüents perills que les dites infraccions legals suposen.

De la mateixa manera, oculta l'alcalde que l'Ajuntament ha fet importants gastos per a la redacció dels projectes, contractant rellevants despatxos d'advocats ("Gómez – Grèvol ¬ Pombo") i de tècnics de qualsevol classe per a justificar els seus extravagants idees, als que paga i haurà de continuar pagant importants quantitats que no podrà repercutir sobre ningú. (... seriosa interessant tindre constància de pagaments realitzats al dit despatx professional –Del que és representant José Manuel Palau- estos últims anys ... el secretari segur que estarà disposat a proporcionar eixa informació ja que els informes d'eixe Advocats són l'instrument que estan utilitzant per a prendre acords en contra del seu criteri).

Finalment, i el que és més lamentable, enganya l'alcalde als veïns i propietaris de terrenys de Guadassuar quan els pretén fer creure en el Pla General quedarà una expectativa de futur desenrotllament urbanístic dels dits sòls, quan la veritat és que l'estranya "reserva de sòl per a este projecte" que afirma voler aprovar, per a permetre en un futur indeterminat escometre eixe despropòsit de projecte sense ser necessària la redacció d'un nou Pla General, és una figura que no arreplega la legislació urbanística.

L'actual equip de govern de l'Ajuntament de Guadassuar és una nau "sense rumb" i sense "capità" que no sap com eixir de les contradiccions a què els han portada les seues pròpies manifestacions i actes, fruit d'anys de mentides i de fal·laç propaganda.

La realitat acaba imposant-se, i posa a cada un en el seu lloc, però el que ens preocupa és determinar que cost econòmic tindrà tot això per a les ja molt depauperades arques municipals.

Quan fa uns anys des del grup Socialista li acusàvem el senyor alcalde de "vendre fum", se'ns responia amb desqualificacions. Quan li advertíem de la inviabilitat de les seues pretensions, ens contestava amb burles. Quan manifestàvem la nostra preocupació per les repercussions econòmiques dels seus despropòsits (eixe és el qualificatiu que li atorguen els informes del propi secretari municipal) ell eludia donar explicacions.

Per un cert senyor alcalde, com va el seu projecte d'aeroport?. Molt ens temem que tindrà el mateix final que les seues urbanitzacions amb camps de golf del Pla General.

Que el Sr. Ribera s'haja convertit en la rialla nacional, amb els seus habituals i extravagants declaracions i desgavellats projectes (només li queda prometre una "marina" en el riu Magre com la de la "Copa Amèrica"), és una qüestió que ha de preocupar a tots, ja que ell és el màxim representant d'este poble, i la seua actuació a tots ens taca, però que el Sr. Alcalde "perda la raó" i faça perillar amb els seus actes i manifestacions el futur de les arques municipals (dels diners de tots), ja només pot qualificar-se com d'alarmant.

Allò que ha de preocupar tots els veïns és l'actitud inconscient del Sr. Ribera, abonada pel seu Partit, que pot sumir a aquest Ajuntament en una crisi econòmica sense precedents amb greus repercussions de futur.

1 DE MAIG

Hui dia 1 de maig, ens hem reunit , com és costum en el poble, els companys del partit socialista. Primer hem esmorzat en el bar Paes, posteriorment ens hem dirigit al cementeri d'Alzira i hem depositat una corona de flors davant del mausoleu dels companys morts en la guerra civil, després ens hem anat al cementeri de Guadassuar i davant del monument dels morts per la guerra hem depositat un altre ram de roses roges i ens ha dirigit la paraula el secretari d'organització local. A les dos en el bar el mosset dinar de fraternitat i en el café repàs de la política actual local pel secretari general i altres. Finalitzem la jornada en harmonia xarrant a la porta del Richi degustant un gin tònic

1 DE MAIG



Hui dia 1 de maig, ens hem reunit , com és costum en el poble, els companys del partit socialista. Primer hem esmorzat en el bar Paes, posteriorment ens hem dirigit al cementeri d’Alzira i hem depositat una corona de flors davant del mausoleu dels companys morts en la guerra civil, després ens hem anat al cementeri de Guadassuar i davant del monument dels morts per la guerra hem depositat un altre ram de roses roges i ens ha dirigit la paraula el secretari d’organització local. A les dos en el bar el mosset dinar de fraternitat i en el café repàs de la política actual local pel secretari general i altres. Finalitzem la jornada en harmonia xarrant a la porta del Richi degustant un gin tònic

PLA GENERAL D'ORDENACIÓ URBANA


Aquests dies estan publicant-se diverses opinions sobre els PAÍS de Guadassuar en la premsa per l’alcalde de Guadsssuar, l’alcalde de l’Alcúdia i l’edil socialista Vicent Rossell, només reproduïsc estes últimes, amb el seu permís, atés que crec que són molt clarificadores.
Matisacions a l’anunci de retirada del Pai golf de Guadassuar.
No existix ni ha existit fins a la data, cap projecte d’urbanització i construcció de 6000 vivendes i dos camps de golf a Guadassuar. Només hi ha l’esbós que tots hem vist alguna vegada en el periòdic o en butlletí municipal i una voluntat de reclassificar terreny rústic en urbanitzable per a cobrar mes impostos. Senzillament no ha existit mai cap projecte seriós.
No existix per part de l’alcalde cap potestat per a retirar el PAI GOLFf. Si es va crear una comissió per a dissenyar el nou PGOU de Guadassuar davall unes determinades premisses i este està aprovat en ple, la llei no permet a l’alcalde retirar el PAI al seu lliure albir. És el Ple qui té la potestat i no l’alcalde de la retirada del PAI GOLF o és la Conselleria de Territori la que ho rebutge per desmesura o inviabilitat, per falta de documentació, o per qualsevol altra circumstància que impedisca portar avant el PGOU .
No hi ha
sòl rústic reservat per a res. La LUV, la LOT i la Llei del Sòl en este moment vigents, només reconeixen tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i rústic. No existix en cap llei una figura de sòl que siga rústic ajornable. O és rústic o és urbanitzable, però mitges tintes no estan previstes en la llei. Este tipus de sòl només existix en la imaginació d’algú que pretén justificar un fracàs.
El dit fracàs no és només el fracàs del PAI GOLF, és el fracàs global d’un PGOU que ja ha vist com ha caigut el PAI GARROFERA i que patix d’un gran nombre de documentació relativa a impacte mediambiental, a estudi hídric, a viabilitat i a impacte territorial entre altres i que contínua en una situació que li va a costar a l’Ajuntament de Guadassuar ( Ajuntament som tots) diversos milions d’euros que qualsevol ciutadà, tinga o no tinga terrenys en algun PAI contínua havent de pagar a través d’impostos, 500 euros.
El nou PGOU que es pretén aprovar, encara tardarà un parell d’anys més com a mínim per a ser aprovat. Una vegada aprovat este pla tindrà una vigència mínima de 15 anys, que sumat als 6 anys de tramitació que es necessiten per a aprovar un pla de l’envergadura d’un que tinga un contingut de 6000 vivendes i uns quants camps de golf, ens dóna una xifra mínima de 21 anys per a poder iniciar els tramites d’un projecte d’aquestes característiques i tot això sense comptar que la conjuntura econòmica mundial ho permeta. O siga que en el cas que realment existira ( que no existix) la figura de sòl rústic ajornable o reservable i en espera d’alguna circumstància que ho permeta, primer se’ns cau el pèl a tots que veu la llum un projecte d’aquesta envergadura.
La nostra conclusió:
A causa de les greus conseqüències negatives que el nou Pla portaria al nostre poble, dit pla hauria de ser retirat per obsolet i irreal per a així, redactar un nou pla més coincident amb la realitat i mes ajustat a les necessitats reals dels nostres veïns.
"MENTIDES I GROSSES" DE L’ALCALDE DE GUADASSUAR
Els mitjans de comunicació estan arreplegant estes últimes setmanes les declaracions del senyor alcalde (el nostre inefable "Pinorro") sobre la caòtica situació urbanística a què està portant a aquest municipi.
La tossuda realitat s’imposa i, a pesar dels intents desesperats d’ocultar-ho, al final es posa de manifest la demagògia del sr. Ribera i l’engany en què ha pretés mantindre els veïns de Guadassuar durant estos últims anys.
Si fa pocs mesos declarava públicament que tots els seus projectes seguien avant (arribava a reptar en els mitjans de comunicació als crítics amb els seus projectes), repetint els seus habituals "romanços", propis del món de fantasia en què pretén que els veïns de Guadassuar visquen, ara es demostra el fal·laç de la seua propaganda i allò que s’ha desgavellat de les seues pretensions, que únicament són imputables al món d’il·lusió i irrealitat en què es troba.
En aquests moments no sols s’evidencia que no serà possible aprovar el Pla General que porta tramitant el PP des de fa prop de cinc anys (l’avanç del Pla el va aprovar l’any 2005) que pretenia reclassificar uns cinc milions de metres quadrats del municipi, possibilitant la implantació de més de 30.000 habitants en una descomunal macrourbanització de luxe (camps de golf, hotels, centres de convencions …), sinó que també ha hagut de renunciar a executar la descomunal actuació urbanística (1 milió de m2) que pretenia realitzar en els terrenys existents al voltant de la Planta de Fems (PAI de la Garrofera), davant de la frontal oposició de la Diputació de València i dels propietaris dels terrenys afectats pagar-li les descomunals quotes d’urbanització exigides per a això.
El nostre inefable alcalde ha pretés mantindre fins a l’últim moment la ficció sobre la viabilitat del seu "despropòsit" de Pla General, a pesar que des de fa més de dos anys era perfectament conscient de la seua impossibilitat d’execució, quan l’empresa promotora ("Blauverd") va anunciar públicament que renunciava a això.
Amb tot el pitjor no és el que ha dit fins al moment sinó allò que encara no s’atrevix encara a confessar.
No s’atrevix a reconéixer que no sap com gestionar el problema sense eixida en què a implicat a l’Ajuntament en el cas del PAI Garrofera.
Per un costat té una empresa ("Desenrotllament Urbanístic Mare Nostrum, SLU.") a la que va adjudicar fa ja quasi tres anys la condició d’urbanitzadora del marc-Polígon i que té dret a exigir la seua execució i, en cas contrari, les corresponents indemnitzacions, que poden ser molt quantioses.
Per un altre costat estan els propietaris de terrenys als quals se’ls va cobrar l’any passat una primera entrega a compte de les quotes d’urbanització, a pesar que el document encara no ha sigut aprovat (i probablement mai ho siga en els termes plantejats) per la Conselleria competent, davant de la qual cosa molts d’ells han interposat recursos davant dels tribunals exigint la devolució de les mateixes.
Finalment està la Diputació de València que s’ha negat en rotund a abonar-li les quotes exigides (prop de 7,5 milions d’Euros) i que ha al·legat en contra de la dita pretensió.
Ara pretén el nostre alcalde, en una altra d’eixes "fugit cap avant" a les que ens té acostumats, fer pagar les dites quotes al Consorci de Residus, del que també és president, prèvia cessió de les instal·lacions per part de la Diputació, qüestió a què evidentment s’oposaran la resta de municipis de la comarca hi integrats, que haurien de ser en eixe supòsit els que haurien de fer-se càrrec econòmicament de tot.
També oculta el senyor Ribera que ha concedit i continua concedint llicències per a la construcció i la instal·lació d’indústries en la dita zona, a pesar que no està urbanitzada, i no ho va a estar en el pròxim futur a l’haver paralitzat la tramitació del Programa, i els terrenys manquen els servicis urbanístics exigibles (aigua potable, depuració d’aigües residuals, accessos viaris, enllumenat públic …), amb els conseqüents perills que les dites infraccions legals suposen.
De la mateixa manera, oculta l’alcalde que l’Ajuntament ha fet importants gastos per a la redacció dels projectes, contractant rellevants despatxos d’advocats ("Gómez – Grèvol ¬ Pombo") i de tècnics de qualsevol classe per a justificar els seus extravagants idees, als que paga i haurà de continuar pagant importants quantitats que no podrà repercutir sobre ningú. (… seriosa interessant tindre constància de pagaments realitzats al dit despatx professional –Del que és representant José Manuel Palau- estos últims anys … el secretari segur que estarà disposat a proporcionar eixa informació ja que els informes d’eixe Advocats són l’instrument que estan utilitzant per a prendre acords en contra del seu criteri).
Finalment, i el que és més lamentable, enganya l’alcalde als veïns i propietaris de terrenys de Guadassuar quan els pretén fer creure en el Pla General quedarà una expectativa de futur desenrotllament urbanístic dels dits sòls, quan la veritat és que l’estranya "reserva de sòl per a este projecte" que afirma voler aprovar, per a permetre en un futur indeterminat escometre eixe despropòsit de projecte sense ser necessària la redacció d’un nou Pla General, és una figura que no arreplega la legislació urbanística.
L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Guadassuar és una nau "sense rumb" i sense "capità" que no sap com eixir de les contradiccions a què els han portada les seues pròpies manifestacions i actes, fruit d’anys de mentides i de fal·laç propaganda.
La realitat acaba imposant-se, i posa a cada un en el seu lloc, però el que ens preocupa és determinar que cost econòmic tindrà tot això per a les ja molt depauperades arques municipals.
Quan fa uns anys des del grup Socialista li acusàvem el senyor alcalde de "vendre fum", se’ns responia amb desqualificacions. Quan li advertíem de la inviabilitat de les seues pretensions, ens contestava amb burles. Quan manifestàvem la nostra preocupació per les repercussions econòmiques dels seus despropòsits (eixe és el qualificatiu que li atorguen els informes del propi secretari municipal) ell eludia donar explicacions.
Per un cert senyor alcalde, com va el seu projecte d’aeroport?. Molt ens temem que tindrà el mateix final que les seues urbanitzacions amb camps de golf del Pla General.
Que el Sr. Ribera s’haja convertit en la rialla nacional, amb els seus habituals i extravagants declaracions i desgavellats projectes (només li queda prometre una "marina" en el riu Magre com la de la "Copa Amèrica"), és una qüestió que ha de preocupar a tots, ja que ell és el màxim representant d’este poble, i la seua actuació a tots ens taca, però que el Sr. Alcalde "perda la raó" i faça perillar amb els seus actes i manifestacions el futur de les arques municipals (dels diners de tots), ja només pot qualificar-se com d’alarmant.
Allò que ha de preocupar tots els veïns és l’actitud inconscient del Sr. Ribera, abonada pel seu Partit, que pot sumir a aquest Ajuntament en una crisi econòmica sense precedents amb greus repercussions de futur.

contador de visites