divendres, 17 d’abril del 2009

Pasqua

No he pogut passar les festes de Pasqua sense rememorar aquells temps en què no hi havia tants cotxes, ni tants diners per a desplaçar-nos i passar unes vacances a l'hora d'ara. Per això m'he n'anat a visitar un vell amic: el riu Magre (el riu Sec). Quin espectacle!, quina meravella!, el nostre riu es trobava com mai l'he vist, espectacular, amb una vegetació exuberant amb aigua, amb l'aigua que un riu necessita, abundant, però no excessiva. Tampoc sec com ens té acostumats.


A eixe riu, l'hem maltractat contaminant-lo, deixant-lo sense peixos i fins li hem robat totes les pedres del seu llit tot per un creixement incontrolat. Els nostres fills ja no el visiten. Els seus camins estan intransitables, plens de fem, abandonats...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites