diumenge, 29 de març del 2009

A ENCARNA

Ahir un àngel desplegà les seues ales i va volar. Va volar alt, molt alt, volia anar amb sa mare. La seua alegria, les seues cançons, els seus consells, els seus silencis, el seu treball, vaja que ha treballat!. Mai l’he sentida criticar a ningú. Sempre ha vist de tots la part positiva de la vida. Fa anys que patia de demència senil o alzheimer, no ho sé, volia dir-nos coses, parlar amb nosaltres però la llengua se li trabava i sempre s’en sortia de la situació amb la seua gràcia o ens cantava una cançoneta típica del poble. Mai, en tots aquests anys cap queixa, ni lament, al contrari tot bonico, tot agradable pels demés. Jo la volia, era la meua sogra. Ahir un àngel s’en pujà al cel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

contador de visites