divendres, 25 de desembre de 2009

FELICITACIÓ DE NADAL

FES CLIC A: http://www.dancingsantacard.com/?santa=2884113

dijous, 24 de desembre de 2009

BON NADAL I FELIÇ 2010

Fa pràcticament un any, no sé com, que estic amb tots vosaltres. Vaig contant-vos des de la meua perspectiva personal, els esdeveniments que per a mi són importants. Unes vegades amb més encert que altres, però mai és la meua intenció que el que ací escric siga per a ofendre a ningú encara que de vegades escric de forma molt efusiva. Hui he parlat amb una xica que este estiu, per les danses, estava en Paris i li vaig dedicar un article. Ha tornat al poble per a quedar-se i diu que li va agradar molt i el va ensenyar a tots els companys. Potser és este l’esperit del blog, pretendre unir i informar a tots els guadassuarenc/es en qualsevol lloc del món i que ningú se senta sol. Especialment en estes festes nadalenques desitgem acompanyar-te i desitjar-te que tots els teus somnis i anhels es complisquen. També per a aquells que són habituals i de tant en tant m’escriuen per a donar-me ànims. Gràcies. Un abraç. Vicent

dissabte, 19 de desembre de 2009

AMICS 2

El temps hui ha sigut el nostre aliat. Amb puntualitat, a les 11 segons l’horari previst, es presentaven a Guadassuar tots els amics i preníem un café en el bar Manxec.                   
Hem fet una excursió dins del terme municipal a la zona recreativa de La Garrofera, situada en plena naturalesa de muntanya.
                
  De tornada al poble, recorrem les instal·lacions del complex poliesportiu i d’ací ens concentrem en el poliesportiu privat, la paella estava quasi feta, Gómez la tasta i li dóna el seu vistiplau.     
Fernando ens dóna de dinar a tots. A les dos en punt donem compte de la mateixa,
            
 acabant amb els "carajillos" i els corresponents discursos felicitant Luis Franco pels seus recents nomenaments. Luis ens dóna les gràcies i com se sent feliç amb la companyia vol celebrar-ho amb nosaltres i ens sol·licita autorització per a pagar-nos el dinar. Nosaltres per a no llevar-li el gust li concedim eixe desig i a més li aguantem el discurs que s’allarga durant una hora (açò és broma), ens suggerix noves propostes i iniciatives que traslladarem als amics d’altres autonomies.
                                
La sobretaula s’allarga amb els records i les rialles. Manolo proposa que la pròxima reunió la fem a Albocàsser. Acabem la jornada cap a les 18:30 amb uns quants anys menys i satisfets de la trobada.

divendres, 18 de desembre de 2009

AMICS

Demà és el dia triat per a reunir-nos. Tots som amics, amics d’haver conviscut durant molts anys les 24 les hores del dia. Hem compartit alegries i tristeses, hem compartit la nostra joventut. Després cada un ha seguit el seu camí. Fernado torna de Mèxic, és el més inquiet de tots, el més emprenedor. Està deixant la seua empremta per diversos països d’Amèrica del Sud, perquè és un treballador empedreït amb la qualitat com referent. Li seguix Luis, empresari valencià, distingit per la Generalitat i nomenat recentment director de la Fira del Bricolage. Els altres som gent més tranquil·la, Miralles professor de gran prestigi de la Universitat de València, Dominguez professor de matemàtiques d’un col·legi de la Diputació de Castelló, jubilats parcialment Valero professor del col·legi dels Salesians de València, Roig professor del col·legi Sant Francesc de Guadassuar, jubilats Ros professional de la banca i Gómez el nostre gran professor d’història. I ens anem a reunir perquè sentim eixa necessitat de recordar vells temps i compartir el que la vida ens ha oferit a cada un de nosaltres. Estem contents i feliços perquè crec que som uns privilegiats entre altres coses per la gran amistat que ens unix.

dimarts, 15 de desembre de 2009

MERESCUT HOMENATGE


Fa ja 48 anys, passant l’estiu en un col·legi de Madrid (t’en recordes José Luis?), quan tenia acabats de complir els 14, el director del qual era el P.Mundina (el capellà de les plantes) natural de Borriana (el meu amic Casi em rectifica i em diu que és Vila-realenc), ens va donar a conéixer un cantoautor valencià anomenat Raimon que cantava en la nostra llengua. No cal ni dir-ho que em va cridar tant l’atenció que el mateix dia jo em sabia de memòria les 4 cançons del disc: al vent, som, tires la pedra, a colps.
He anat en diverses ocasions als seus concerts. I quan li sent m’emocione. L’última vegada a Algemesí em va firmar un llibre amb la lletra de les seues cançons. Sincerament crec que en eixa època ningú va fer tant per donar a conéixer la nostra cultura, va ser un despertar, ens va fer creure que teníem identitat com a poble. Hauria d’estar en els llibres de text i en els col·legis sentir les seues cançons. M’alegre pel reconeixement que li ha fet la universitat. Ja era hora!

El poeta i cantant Raimon va ser aclamat ahir en la mateixa Universitat en què fa més de cinquanta anys va estudiar i va saber que hi havia món. El paranimf, en peu davant d’un autor emocionat, va agrair la trajectòria vital i la seua obra en defensa de la llengua i la cultura valencianes.

MAITE DUCAJÚ VALÈNCIA El mig segle de la cançó "al vent" ha servit perquè les dos universitats valencianes hagen rendit enguany homenatge al seu autor, Ramon Pelejero Sanchis, conegut com Raimon. El cantant de Xàtiva, als seus 69 anys, va rebre ahir la medalla de la Universitat, on va estudiar Filosofia a finals dels cinquanta, entregada en "reconeixement a la seua trajectòria com a cantant i compositor compromés amb la llengua i cultura el País Valencià" va assegurar el rector, Francisco Tomás.
Un homenatge que Raimon va voler fer extensiu a un "grup intergeneracional de companys que van realitzar una labor important i compromesa amb el País València", va indicar durant la cerimònia que va ser, sobretot, una trobada ens amics. Al Paranimf van assistir Andreu Alfaro, Manuel Boix, Artur Heras, Francesc de Paula Burguera, Eliseu Climent, Josep Lluís Bauset i Manuel Costa, qui es va encarregar de la "laudatio": un recorregut carregat de llocs comuns per a ells.
També van acudir representants de sectors polític i acadèmics com el rector de la Politècnica de València, Juan Juliá; el delegat del Govern, Ricardo Peralta; per Compromís, Mónica Oltra i Enric Morera; la portaveu del grup socialista en l’Ajuntament de València, Carmen Alborch i l’expresident de la Generalitat, Joan Lerma, entre altres, com el director general per a Assumptes Internacionals del Ministeri d’Educació, José Manuel Martínez. En canvi, no va estar cap representant del Consell.
L’autor, emocionat, va afirmar que "si Barcelona em va fer cantant; Xàtiva i València em van fer persona" al mateix temps que de la Universitat va assegurar que va ser per a ell "la porta per la qual vaig entrar de ple en la societat" i va ser "sinó el centre del món, el lloc on constatem que hi havia món".
Davant d’este compromís cívic no va dubtar a mostrar el seu malestar per "la corrupció de la classe política d’este país" així com la seua perplexitat "per la passivitat dels meus paisans" perquè, segons la seua opinió, "en compte de classe dirigent tenim persones que digerixen, algunes d’elles, en constant digestió", va lamentar.
De "al vent", el rector Francisco Tomás va afirmar que "va acabar convertint-se en una cançó imprescindible". Després d’ironitzar sobre el seu origen – els viatges amb moto que Raimon cap a de Xàtiva a València- va apuntar sobre la seua obra que amb "les seues paraules i altres prestades va construir una mirada crítica sobre un país diferent, expressada en una llengua humiliada, estesa sobre un silenci imposat per una dictadura que entenia poc o res de dissidències de cap tipus".
El rector va comentar que "el crit de llibertat era seu, naixia de la seua pròpia collita, de les proximitats afectives i intel·lectuals amb gent com Joan Fuster o Vicent Ventura".
El catedràtic emèrit de Botànica, Manuel Costa, va esguitar el seu discurs amb anècdotes comunes i va recordar als poetes en què Raimon va beure: des d’Ausiàs March a Salvador Espriu. D’ell va subratllar la "grandesa, humilitat i honestedat".
Ramon Pelejero no va ser ahir l’únic homenatjat. Una dotzena de professors i personal d’administració i servicis va rebre el seu reconeixement per quaranta anys de treball en la Universitat de valència.
RAIMON VALÈNCIA "Lleixant a part l’estil dels trobadors / Qui, per escalf, traspassen veritat, / E sostraen mon voler afectat
Perquè no em torb, diré el que trob en vos"
Fa cinquanta anys, nou mesos, cin dies i ben bé quaranta set minuts, aquí mateix, al Paranimf, llegia jo els versos que acabeu d’escoltar. Els quatre primers versos del poema XXIII d’Ausiàs March, conegut com Elogi a Teresa. Fou en ocasió de l’homenatge que es va retre al poeta valencià en el cinqué centenari de la seua mort.
La vida, que ens dona penes, i moltes altres coses afortunadament, m’ha portat aquí, ha fet coincidir aquest acte amb un altre aniversari, els cinc cents cinquanta anys de la mort del senyor de Beniarjó.
I això em fa goig. No cal que subratlle la meua profunda emoció d’estar aquí, avui, amb tots vosaltres, ni el meu sentit, sincere i agraït reconeixement a la Universitat de València que per unanimitat em concedeix la seua medalla. Com ha dit molt bé l’amic Costa aquest honor es pot fer extensiu a tot un grup intergeneracional de companys que durant molts anys, aquí o fora d’aquí han realitzat una gran tasca en el seu àmbit professional i en el del compromís cívic pel seu país, el País Valencià. Des de l’octubre de 1958 fins a finals de juny de 1963 la Universitat de València fou, si no el centre del món, si el lloc des d’on vèiem, descobríem i constatàvem que hi havia món. Per a mi com per a molts altres com jo, que entre els 17 anys i els 22 entràrem d’adolescents i eixírem joves, la Universitat fou la portella per on passàrem a formar part de la societast civil d’aquest bell i malhaurat País Valencià.
Poca cosa puc afegir jo sobre aquells anys, després del magnífic i afectuós parlament de l’amic Manolo Costa. Puc dir el nom d’alguns professors i com vaig anar fent-me, com sóc ara, entre tots els que vivírem el mateix temps i el mateix espai.
Miquel Dolç, José Maria Jover, Antonio Ubieto, Joan Reglà, Julián San Valero, Miquel Tarradell foren els professors que més influiren en la meua formació intel·lectual per les seues lliçons, pel seu comportament acadèmic i també per les indicacions sobre el que havíem de llegir fora de les lectures obligatòroies de la assignatura corresponent.
Arran de la celebració dels 50 anys de la cançó Al vent que va organitzar la Universitat Politècnica de València amb un recital meu i una esplèndida exposició sobre el que he fet fins ara, alguns amics i alguns companys em vàrem parlar de com em veien en aquells anys. Vos en faré un petit resum.
Com ha dit Manolo vaig fer teatre dirigit per Josep Maria Morera i Pepe Sanchis Sinisterra, i acompanya d’una llarga llista d’actors: Manzaneque, Pilar Puchol, Ramon Pons, Concha Navarro, Rosa María Mateo, Vizoso, Enrique Llobregat, Alonso i un llarg etcètera. Vaig cantar i tocar la flauta, i no recorde si també la guitarra, amb Vicente Castelló, Emilio Baldoví, Alfredo Pina. Vaig intervenir en un curtmetratge, vaig fer anuncis de ràdio per guanyar-me unes pessetes, vaig donar classes particulars per la mateixa raó. Angel Sánchez Gijón i Juanito Pérez Benlloch m’aconseguirem una becca de menjador per dinar i sopar al menjador dels SEU. Sense cap necessitat de dieta mai m’he vist tan prim com en aquell any. Manolo Costa i Molts altres ho poden corroborar.
Dels amics de Xàtiva Torregrossa anà a Madrid. Vicentin Alvarez, Garcia Molina (entre nosaltres Cote), Juan Juan i jo venírem a València. Juan, que és més jove, un any després que nosaltres. Cote amb Jacobo Muñoz feien una magnífica revista de poesia: La caña gris on vaig publicar una petita col·laboració meua. Amb Alvarez, Cucó, Aracil, Eliseu, Ardit, Miralles, Joan Garcés, Mira, Garcia Bonafé amb qui vaig compartir habitació i lectures i Pérez Muntaner (tots dos detinguts l’any 62 en el marc de la lluita antifranquista), vaig conspirar i discutir molt sobre, per resumir-ho en dues paraules, cultura i país.
Vaig conéixer Joan Fuster que em va obrir ells ulls a la realitat d’aquest país i em va fer conéixer la literatura catalana que s’escrivia a València, a Catalunya, a les Balears i al Rosselló i als diferents llocs d’exili d’alguns dels seus autors. Jo sóc i ja era llavors un lector de poesia. Havia llegit Salinas, Cernuda, Garcia Lorca, Neruda, Hierro, Celaya, Elliot, Pavese, Eluard. No havia llegit encara Espriu, Riba, Foix, Pere Quart, Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés. Amb Fuster, Alfaro i Ventura es crearen uns lligams gairebé com de família.
Foren també anys en que em vaig relacionar amb la gent d’Estampa Popular, Equip Crònica i Monjalés i vaig descobrir Heras, Boix i Armengol. Participava en moltes altres activitats. Ah, i també estudiava. Vaig fer molts amics i vaig viure enamorat amb una certa intermitència, fins que de la mà d’Ana Castellano va aterrar una italiana a València que em va robar el cor i encara no me l’ha tornat.
Filosofia i Lletres era una carrera de 5 anys amb dos cursos comuns i 3 d’especialitat. Isabel Clara Simó, germana d’Alfons, company meu de batxillerat, i escritora important, recordava com jo anava d’una cua a l’altra cua per matricular-me o d’història o de filosofía. La veritat és que enccara avui vaig d’una cua a un’altra cuau per saber que vull ser quan sigam ajor, quan siga gran.
Arrelat en els meus dubtes, disgustat per la corrupció de part de l’estament polític i de la societat civil. Perplex i irritat al constatar que aquests país meu en comptes de classe dirigent té una classe digerint, alguns en perpetua digestió. Molt preocupat davant de la passivitat de molts dels meus paisans. Content perquè em sent estimat pels meus amics i per la meua dona. Agraït a un públic que m’ha fet existible com a cantant. Realitzat quan, per una d’aquelles inexplicables circumstàncies -alguns en diuen inspiració- encerte una música i uns versos i la gent fa seua la cançó resultant; i més content encara de poder estar, ara i aquí, amb vosaltres, en un acte que em dona molta energía per continuar en aquest difícil camí que vosaltres em vàreu triar.
Si Barcelona m’ha fet possible com a cantant, Xàtiva i València m’han fet possible com a persona. Aquest cantant, aquesta persona vos dona les gràcies de tot cort.

dijous, 10 de desembre de 2009

PER A LA MEUA SORPRESA


Per a la meua sorpresa, un veí de Guadassuar m’ensenya el "butlletí informatiu del partit popular", preguntant-me si jo l’havia rebut. Al veure la portada li dic que no. Llavors ell em respon: tira-li una mirada perquè em pareix que diu alguna cosa de tu. Vaja!, si que diu. Resulta que estan entrant en este el meu blog, i pareix que no els agrada el que ací es comenta, inclús que està suportant un "atac sistemàtic".
Primer, m’alegra que es llija el meu blog. Li ha faltat posar l’adreça completa perquè els afiliats i simpatitzants del PP, també el puguen llegir. Per sort, no tots tenim la mateixa opinió i per això hi ha debat, respectant les idees dels altres encara que no les compartisques.
Segon, no entraré a defendre res del que comenta. Vosté mateix es desqualifica. Després d’alguna mitja veritat, s’oculten moltes mentides. Encara que el seu escrit es dirigix als afiliats i simpatitzants del PP, manifesta un nerviosisme malaltís, i que per a defendre’s, opta per atacar de forma manipuladora, lamentable i vergonyosa.
Tercer, en el meu blog li done l’oportunitat d’opinar i d’escriure el que vullga. I no com vosté que acaba amenaçant. A propòsit pot publicar el que vullga de mi, no faltaria més.
Quart, m’indica el que puc posar segons vosté al meu blog. Fins ací podríem arribar!. De totes maneres li he de dir que no ho ha llegit tot i que a més vaig publicant a poc a poc, és a dir hi hi ha coses que es van completant amb temps.
Quint, que fa uns dies han intentat boicotejar el blog. Qui?, no ho se, però de moment no ho han aconseguit.
Sext i últim, no tinc ressentiment cap a ningú. Perquè l’anava a tindre cap a vosté?. He sigut sempre esportista i se que unes vegades es guanya i altres es perd, és llei de vida. No enyore ni desitge res, recorde el passat, visc el present, i mire el futur amb optimisme. Accepte i demane disculpes pels meus errors. Tinc la tranquil·litat, l’afecte i la pau suficient per a sentir-me satisfet i feliç.
Però tingau la seguretat que continuaré opinant amb tota la llibertat.

divendres, 4 de desembre de 2009

ATUR A GUADASSUAR

Amb data de hui el diari Levante comenta que durant este mes han abaixat les dades de la desocupació en la Ribera, per contra Guadassuar contínua el seu ascens amb 15 parats més. Són roïnes notícies, perquè estem en plena campanya tarongera, que es preveu curta, què passarà després quan acabe?. Confiem que almenys es posen en marxa els nous plans del govern i de la Generalitat, a veure si esta vegada l’ajuntament té més en compte la contractació de gent. Mentres s’anima el mercat i augmenta la confiança econòmica entre entitats bancàries i empresaris per a reactivar l’ocupació.

dilluns, 30 de novembre de 2009

SOLIDARITAT

Levante-la Ribera 28-11-09
Els edils de Guadassuar destinen el 10% del seu sou a gastos socials.
L’ajuntament decidix reduir un altre 10% la contribució urbana i un 50% la llicència d’obertura
Els polítics, de vegades, també estan disposats a estrényer-se el cinturó de manera solidari amb els seus conciutadans. Així, tots els regidors de Guadassuar veuran disminuït el seu sou un deu per cent en breu després de l’acord a què es va arribar en l’última sessió plenària de la localitat, que va tindre lloc dijous passat i en la qual es va aprovar el pressupost ordinari per a l’any que està a punt d’iniciar-se.
L’equip de govern vol solidaritzar-se d’esta manera amb els més necessitats per la situació de crisi econòmica i els diners estalviats en este concepte es destinarà a la partida pressupostària local de benestar Social.
A més, el ple de l’ajuntament també va decidir rebaixar en un deu per cent l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) tant els de naturalesa urbana com a rústica. Els comerços i indústries de la localitat també es veuran beneficiats per les mesures anticrisi del consistori guadassuarenc i passaran a pagar per la llicència d’obertura el cent per cent de la quota tributària de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, en compte del dos-cents per cent que pagaven els comerços i indústries fins a este moment.
Explotació de la nova piscina. L’ajuntament de Guadassuar de dijous passat va aprovar iniciar el procediment de licitació dels servicis d’explotació de la piscina municipal recentment construïda en la localitat, així com convocar una subhasta per a l’execució de les obres de construcció d’un aparcament subterrani municipal i d’una plaça pública en el pati de l’antic col·legi Balmes.


dissabte, 21 de novembre de 2009

SITEL - ALAKRANA

És una vergonya!. No importa el delicte sinó els sistema de descobrir-ho i com anul·lar-ho a nivell judicial.
Primer és reconéixer, descobrir i castigar als pocavergonyes. N’hi ha en tots els sectors, en uns llocs més que altres, però haver-los hi ha’ls. De la mateixa manera que hi ha també i en nombre més gran, més persones íntegres i bones.
Estan  tractant d’aplicar la mateixa tàctica d’intentar anul·lar el juí Gurtel, com va passar en el cas Naseiro o Blasco,(Gonzàlez Pons i Cospedal diuen que no, perquè els han descobert la tàctica!) però resulta que no es van a eixir amb la seua perquè eixe sistema d’escolta el va comprar el PP amb Aznar i Rajoy, i les escoltes les determinen i aproven cada vegada els jutges (El Tribunal Suprem ja han desestimat nou vegades els seus recursos) .
A més els espies els tenen dins del partit especialment en la Comunitat de Madrid. Això també sol passar en la majoria de casos, els traïdors són els inconformistes amb les decisions que els afecten personalment a nivell de càrrecs, de diners, per sentir-se desplaçats… Si cal netejar, es neteja això és bo per decència democràtica.
Respecte a l’Alakrana, crec que el govern deuria durant el segrest, a més de reunir-se el gabinet de crisi, reunir durant el segrest en la cambra de diputats a la Comissió de Secrets Oficials (no sé si es diu així) i tindre-la informada diàriament de les decisions i moviments que s’estan realitzant.
El que no pot ser és que cada ministre done la seua informació, perquè les versions sempre diferixen en detalls que poden ser utilitzats de distintes formes davant dels mitjans. Tampoc pot ser que cada un donem la versió que ens parega, sense tindre els elements precisos. La llibertat d’expressió també cal saber utilitzar-la i els mitjans la informació que donen ha de ser contrastada i veraç. No diguem l’opinió dels polítics, ningú s’atrevix a contradir els familiars, s’ha de fer tot de pressa i poder criticar immediatament totes les mesures sense escoltar els motius, i realitzant preguntes i afirmacions pelegrines: Que tornen tots amb salut Que no intervinguen les forces armades. S’ha pagat rescat?. Havien d’haver capturat a tots els pirates…
I després de l’alliberament volen tindre la seua part de protagonisme: el govern, l’oposició, els familiars, el lehendakari, el president de la Xunta, l’alcalde de Guernica..
Però si ix malament, el responsable només és el govern. Se li reproven tres ministres i s’ha fet el ridícul en l’estranger. Anem ja!, perquè ni tot bé, ni tot mal. El que s’ha pogut i amb un final feliç, pareix que això a molts els dol. Per tant si els dol, a mi em dol més veure encara a Trillo assentat en el Congrés i al dels "filets de l’asfalt" demanant dimissions per totes les bandes.
Prompte vindrà l’última tàctica: Zapatero, veste’n ja! 

dijous, 19 de novembre de 2009

MANIFESTACIÓ A MADRIT

El dimarts d’esta setmana, si no recorde malament, es va fer un ban per tota la població que més o menys deia així (és difícil sempre entendre bé el que es diu): Que el dissabte hi havia una manifestació  en defensa de l’agricultura. L’ajuntament posava els autocars. A quells que volgueren utilitzar el dit servici, anaren a apuntar-se per a desplaçar-se a Madrid.
Açò em va sonar un poc rar, perquè em fa la impressió que l’agricultura està transferida a la Generalitat i si no és contra ningú la manifestació, és a dir simplement en favor de l’agricultura perquè se’n van a Madrit?.
I encara que la llibertat d’expressió, manifestació o reunió són drets fonamentals de les persones  i estan protegits per la norma constitucional de l’estat espanyol, art. 20-21, com a veí de Guadassuar no em pareix correcte que l’ajuntament pague els autocars (si és que els paga). Els agricultors tenen els seus sindicats, si és que estan afiliats, o les seues organitzacions agràries per a decidir si volen pagar-los el viatge. En cas contrari l’ajuntament hauria de pagar els desplaçaments de totes les vagues dels treballadors del ram que foren.
Jo vaig ser fa anys a la manifestació d’agricultors a València i encara tinc en la meua retina com un veí de Guadassuar llançava grans pedres contra els vidres de l’edifici del govern civil, i cada vegada que trencava algun, l’algaravia i aplaudiments de molts dels participants. Vaig sentir molta vergonya aliena.

dimarts, 17 de novembre de 2009

CONTESTACIÓ

Amb data 27-10-2009 vos vaig comentar l’escrit que havia enviat col·laborant com a ciutadà a la crida de l’alcalde en el BIM, a la participació en propostes i suggeriments. Amb data 13 de novembre, he rebut hui l’agradable sorpresa, que agraïsc, la contestació al meu escrit per part de l’alcalde.
Com és normal en estos casos, i com no tinc cap autorització per a la seua publicació, no ho vaig a fer. Simplement comentar, que l’alcalde m’informa sobre els temes que jo li propose. I com açò no és cap debat, doncs moltes gràcies per la seua informació i per l’amabilitat a contestar-me.
No obstant tinc altres propostes:
1.- Per al nou jardí que es va a executar en la ronda Sud i altres, li demanen algun consell a Rafael Gimeno.
2.- Netejar el riu Magre i cuidar els camins del llit perquè siguen transitables.
3.- Ja va sent hora d’urbanitzar l’aparcament del cementeri municipal:de plantar arbres, enjardinar, asfaltar-lo…
4.- Que en el pròxim BIM, ens informe dels projectes que faran amb el Fons per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local del Govern: 665.941 euros.

5.- Que la pàgina web de l’ajuntament siga una realitat i servisca per a informar i donar servici permanent als veïns/es

Segurament estes coses ja no les enviaré per escrit, el que vullga que llija el meu blog.

dijous, 12 de novembre de 2009

PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

Dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2010, només vull comentar  que de les inversions dedicades als municipis de València hi ha una dedicada a Guadassuar, en concret en la partida de finançament de centres escolars, la quantitat de 150.892 euros, que supose seran per a realitzar les obres que permeten llevar els barracons de l’institut. Ens alegrem, perquè això vol dir que no tardarà molt a ser realitat.
Un amic, gràcies,  hem rectifica el que he dit abans dient-me que eixos diners són per pagar encara part de l’escoleta. Llàstima!, els alumnes dels barracons tindran que omplir-se de paciència i suportar fins uns altres pressupostos de la Generalitat. I el "Plan Confianza"?

dimarts, 10 de novembre de 2009

DEUTE MUNICIPAL

Segons les últimes dades que publica el ministeri d’economia i hisenda, dins de les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, Guadassuar ocupa el lloc número 13 en endeutament per habitant. El nostre poble té un deute de 2.279.000 euros, la qual cosa suposa 369 euros per habitant. La mitjana comarcal és de 235 euros per habitant. És a dir que el nostre deute està per damunt. Ara bé, si la comparem amb les mitjanes autonòmica 503 euros per habitant i espanyola 566 euros per habitant ens trobem molt per davall. Per tant cal suposar que dins de l’entorn pareix que ens hem mogut prou bé atés que Guadassuar ara com ara, reunix tots els serveis bàsics i equipaments de qualitat. Una altra cosa és la gestió dels mateixos i l’economia del dia a dia.
Última hora: En els pressupostos per a l’any 2010 de l’Ajuntament de Guadassuar es reconeix un deute  de 2.600.000 euros.

diumenge, 8 de novembre de 2009

OPERACIÓ

Com vos Deia ahir,  m’anaven a operar, i així va ser. L’operació va anar molt bé, segons el metge. Abans tènies que passar uns quants dies en l’hospital de recuperació, ara a les poques hores em van manar a casa i dins de les restriccions prescrites em trobe bé.

divendres, 6 de novembre de 2009

L'HOME PROPOSA I...

                 
"L’home proposa i Déu disposa". Així és, este cap de setmana tenia previst i avisat que me n’anava a Reus, a passar amb tots els amics d’allí el cross que durant tants anys i amb tant d’èxit porten celebrant i que des de la defunció de Joaquín, el meu germà (fundador del cross)  està dedicat a la seua memòria. Des de llavors no he fallat cap any. Em sent abrigat i apreciat per tota la gent que en el seu moment va tindre el seu afecte Joaquín i ara cada any el recorden. Però el dimecres a la vesprada rep una telefonada de l’hospital de la Ribera perquè em presente el dissabte a les 9 del matí per a operar-me d’hèrnia inguinal. El pla ha canviat i de quina manera!.  De totes maneres, des d’ací vull enviar-los el meu afecte i que el dia els acompanye, perquè la resta ho posen ells i sé, per experiència que serà un èxit. Gràcies a tots els organitzadors de l’acte i P.Marcel·li, li pregue, trasllade una salutació i abraç per a tots de la meua part. Amb les fotografies tenim la prova que a pesar del vent, el cross es va celebrar i com sempre amb èxit de participants i espectadors. Enhorabona!
     

dimarts, 3 de novembre de 2009

LLUITA CONTRA L'ATUR DE GUADASSUAR

Les xifres són tossudes. Les quantitats que per raó d’habitants li corresponen a Guadassuar en els distints plans són:
1r. Pla ZP.   1.051.841 euros
2n. Pla ZP:      665.941 euros
Total           1.717.782 euros

Pla Camps: 1.249.242 euros

Diferència:    468.538 euros

El primer Pla del Govern, a Guadassuar, les obres estan acabant-se i supose que s’haurà rebut els diners.
Prompte sabrem a quins projectes destinarà el nostre ajuntament el 2n Pla. Per descomptat esperem que esta vegada, servisquen per a pal·liar la desocupació del nostre poble. Les instruccions són dedicar els diners prioritàriament a: a)Reserva de fons per a l’aplicació de la llei de Dependència. b) Incentivació de la rehabilitació i aposta per les noves tecnologies i el medi ambient.
El Pla Confiança (Camps), segons va anunciar el nostre alcalde en el BIM, es dedicarà a la construcció d’un Aparcament subterrani, plaça en l’edifici Balmes… Encara no s’ha rebut cap quantitat i no sabem com ni quan començarà.
De totes maneres, els ajuntaments estan rebent una injecció de diners molt important per a animar el món laboral. Alguns ho estan aconseguint i altres estem a la cua en contractacions. Esta vegada potser canvie la tendència i el nostre ajuntament estiga al cap, seria un comportament desitjable.

divendres, 30 d’octubre de 2009

PROBLEMES

Estos dies mentres realitze el meu passeig matutí d’hora i quart (és el que em costa rodejar tot el poble) vaig escoltant la ràdio, així no pense, em distrac i a vegades em fa riure. La ràdio és un bon sistema per a desconnectar. Per a mi va ser de gran ajuda quan me n’anava a dormir i no necessitava cap somnífer. Ara bé hi havia dia que acabava el programa "parlar per parlar". Hui anava sentint la ràdio i es va acabar la bateria. Estaven parlant dels problemes que apressen estos dies al PP. Pense que els dits problemes potser li vindran perquè en els congressos no debaten, simplement el dictador diu qui ha de ser el seu successor i per aclamació és triat (Fraga a Aznar, Aznar a Rajoy). El PSPV-PSOE, li ocorre totalment al contrari, debaten tant, encara que les postures no diferisquen, que s’enverinen i a l’hora de votar, els candidats obtenen unes majories tan pírriques que el triat no és acatat, es formen grups. Amb la qual cosa vinc a dir que en els dos sistemes es tanquen els congressos en fals, i després d’ells sorgixen els problemes. I a més el PP, no té cap partit a la seua dreta, és a dir, acapara tots els ultres haguts i per haver-hi. En fi, açò va a temporades, i el realment difícil és assumir estar en l’oposició. Les alternatives són bones i de tant en tant una neteja no ve malament, encara que no ens agrade.

dijous, 29 d’octubre de 2009

NOU PLA ZP

El Govern d’Espanya posa en marxa el segon Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local. A Guadassuar li corresponen és esta ocasió 665.941 euros, és a dir 110.803.000 de les antigues pessetes. Confiem que en esta ocasió nostre ajuntament no siga l’últim de la comarca en contractació de personal de la desocupació, i realitze projectes que de veritat donen treball. Que ens donen les dades a tots els veïns, de quants van ser les ocupacions que van donar en el 1r. Pla, perquè puguem opinar de la gestió municipal. I si no ens ho diuen ells, que l’oposició l’esbrine i ens ho diga, que per a alguna cosa estan.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

SUGGERIMENT

Segons l’horari previst, cada matí cap a les 11:30 visite la biblioteca. Hui a més he depositat en la bústia de la mateixa el següent escrit:
  
VICENT ROIG LLOBELL, amb DNI 37 631 678 K, veí de Guadassuar i com a tal i atenent la crida realitzada per vosté a través del BIM a la participació ciutadana, suggerint, proposant o comentant des de l’objectivitat i la serietat aquelles millores en infraestructures i servicis que puguen millorar el nostre poble, realitze les següents propostes, que per a mi, poden ser interessants:

1.- He vist en el BIM, que el vicepresident Rambla ha estat en el nostre poble per a interessar-se i conéixer el projecte del Pla Confiança. Si vosté ha fet possible la dita visita, crec que també és el moment per a donar el bot als directors generals i realitzar una visita al conseller/a de Cultura o Patrimoni perquè li done l’impuls necessari a fi que d’una vegada per sempre isquen a subhasta i s’executen les obres de l’Església.

2.- Pense que no s’han gestionat bé els projectes dels PAI. De la mateixa manera que a l’inici es va informar la població amb un acte públic en l’Auditori, perquè no s’informa clarament la població en què ha afectat els país, pels problemes sorgits per la crisi… i es deixa que passe el temps i s’enquiste el problema?. Per què el Sr. alcalde contínua a través de la premsa defenent encara la realització dels mateixos quan passe la crisi?. Sr.alcalde, la situació ha canviat, els temps, les necessitats i les realitats, crec que el que s’ha de fer és adaptar-se al moment i a un futur no massa llunyà, conseqüentment s’ha d’actualitzar el PGOU, el que s’ha presentat està desfasat.

3.- Sr. alcalde isca vosté en la premsa i diga que no vol ni en el poble, ni prop l’aeroport. Les conseqüències i el dany són imprevisible. Que els veïns/es volem per a nosaltres i els nostres fills un poble tranquil. El que vullga aeroport que vaja a Manises, està només a mitja hora.

4.- Que s’han de concentrar els servicis de la població, a fi d’evitar gastos, el màxim possible. Revisar les subvencions i els gastos innecessaris. L’ajuntament no és un pou sense fons.

5.- Es crea el museu de les imatges de la setmana santa. De qui són les imatges? ho dic perquè si ocorre algun contratemps, qui serà el responsable?. S’ha pensat contractar alguna assegurança especial? S’ha pensat a fer algun document de cessió o donació a l’ajuntament?.

6.- En el BIM, llig que la Conselleria de Medi Ambient… reforestarà 60 ha de la Garrofera. Han aconseguit que els treballadors siguen gent de la desocupació local?.

Açò és de moment, com a veí, la meua resposta a la seua crida.

Atentament li saluda
Vicent Roig Llobell
Guadassuar a 27-10-2009

dilluns, 26 d’octubre de 2009

PROPOSTA

Com he comentat, l’alcalde ens demana als ciutadans de Guadassuar que col·laborem a millorar amb les nostres propostes el poble. Jo com bon ciutadà li vaig a fer una.
Com pareix que en estes dates escassegen les notícies en la Ribera, tornen a la càrrega en el diari Levante, sobre el projecte de la construcció a Alzira de l’aeroport. Este aeroport, crec que és el mateix, es va passejar primer per Guadassuar, després per Algemesí i ara, com esta gent no pot descansar ni en els temps de crisi econòmica, maregen la perdiu i diuen que el lloc més adequat és a Alzira, l’alcaldessa del qual està tan feliç amb la idea que pensa que, ens van a ploure del cel turistes i negocis. La presidenta de la Mancomunitat també està feliç perquè diu que este projecte donarà molta ocupació.
El dimarts dia 20, en el diari Levante es comenta que, no obstant això els alcaldes de les localitats de Massalavés, Benimuslem i l’Alcúdia no estaven d’acord i asseguraven que si la capital de la Ribera capitalitzava la instal·lació ha d’assumir  igualment les molèsties que cause. Robert Martínez, primer edil de l’Alcúdia, manifestava que no permetria que el soroll "destrosse la tranquil·litat dels nostres pobles".
Note a faltar l’opinió en contra del nostre alcalde, per això li faig la següent
PROPOSTA: El que vullga aeroport que vaja a Manises, que allí hi ha u. I si no és prou gran que l’amplien.  I, que ens deixen en pau!

dissabte, 24 d’octubre de 2009

CONTRADICCIÓ

Hui han repartit el Butlletí Municipal. M’ha cridat l’atenció l’escrit d’una pàgina, en què l’alcalde fa un comunicat demanant a la ciutadania la seua opinió, suggeriments o comentaris "des de l’objectivitat i la serietat": què canviarien del poble en infraestructures i servicis, quina cosa faríem per la nostra localitat, o s’haurien fet d’una altra manera …

No sé els que poden opinar amb objectivitat i serietat. A mi, se’m considera objectiu i seriós?. Si és així, cosa que dubte, en els comentaris d’este blog hi ha molts exemples. Jo les coses que propose les faig des de la major llibertat possible i de forma positiva. Vostés ho han pogut comprovar sempre que han entrat en ell. D’altra banda m’estranya esta crida quan als partits de l’oposició representants dels ciutadans del poble, no li’ls té en compte cap de les seues propostes (potser perquè no són objectius ni seriosos).
També he de mencionar l’editorial i agrair al Sr. Marqués el to positiu del seu escrit. L’editorial ha de ser un reflex amable del que es vol transmetre a tots els ciutadans des d’una publicació municipal. Crec que este estil sense crispació és més gratificant i pot estar més a to amb la seua persona. La funció dels que governen o tenen un càrrec públic és atendre a tots els ciutadans encara que tinguen una forma distinta a la nostra de veure les coses i pensar que les persones poden ser bones o males sense consideracions de idees, raça, religió…
Distint és la pàgina corresponent als grups polítics. No sé qui són els autors dels escrits, però note en els dos últims escrits del PP fòbia als sindicats, perquè serà?. 

divendres, 23 d’octubre de 2009

BIBLIOTECA MUNICIPAL

Des que em vaig jubilar, dins del meu horari, està l’acudir diàriament a la biblioteca municipal. Abans solia comprar els llibres de lectura que m’interessaven. Ara els trobe en la biblioteca, poden tardar un poc més les novetats, però no molt i el servici de préstec és molt bo. També he tret alguns CD. Durant l’estona que romanc allí, em meravelle de la gent que entra a agafar o tornar llibres, a utilitzar els ordinadors, a estudiar o simplement a llegir la premsa. Per això encara que a vegades no escriga en el blog, pot ser que haja fet el comentari d’algun llibre llegit, o que vaja completant a poc a poc la biografia, segons em vénen els records. I si encara no t’has fet el carnet de la biblioteca t’ho recomane, val la pena. 

dimarts, 13 d’octubre de 2009

RECURS SENTÈNCIA (TOTAL SEMPRE PAGA EL POBLE)


Les declaracions de l’alcalde ja no ens sorprenen. Això sí, són deplorables. Un xiquet/a de 5t de primària ja sap, per Educació per a la Ciutadania (per això no volien eixa assignatura), que tots som iguals davant de la llei, que tenim els mateixos drets i deures, i que tenim obligació de complir-la i respectar-la. Ací pareix que alguns alcaldes no, que per a fer alguna cosa, si no hi ha recursos per tant, s’infringix la llei i en pau. El fi justifica els mitjans. Com ens van a demanar als ciutadans el que ells no fan?. És ridícul. Si promet fer una piscina, aplaudiments. Si no la fa, aplaudiments. Si s’infringix la llei, aplaudiments. No home, no. Si fa això, vosté i els que han votat a favor són responsables (no els advocats), per tant haurien d’acatar la sentència, complir-la i una altra vegada no ens facen pagar al poble els seus errors caciquils.
I que conste que sóc dels que volen nadar i mentres ací no he pogut, he anat als pobles d’al voltant. A propòsit!, ja han fet els deures i saben com es va a gestionar la piscina?.
Ribera justifica el desviació de diners per a VPO a la piscina al tindre oferta “de sobra”
L’alcalde de Guadassuar recorre la resolució que li obliga a ingressar un milió d’euros ja gastat
«Que em diga el Bloc d’on trauré els diners per a fer la piscina si no és de la venda de sòl municipal»
Teresa Juan Mompó- LEVANTE EMV-10-10-2009
L’Ajuntament de Guadassuar recorrerà la sentència que ha declarat nul l’acord del ple del 29 d’abril del 2008, aprovat amb els vots favorables de l’equip del govern del PP, pel que es va decidir realitzar una modificació de crèdits que desviava un milió d’euros ingressat per la venda de patrimoni municipal de sòl a la construcció d’una piscina climatitzada.
Segons va denunciar el Bloc Nacionalista, este canvi infringix la legislació vigent, perquè la Llei del Sòl establix que els ingressos resultants de la venda de sòl públic han de destinar-se prioritària-ment a la construcció de vivendes de protecció oficial (VPO) i, només si esta necessitat ja està coberta, a altres iniciatives amb l’autorització prèvia del Consell. En este sentit, el secretari-interventor de l’Ajuntament de Guadassuar va emetre un informe desfavorable a la decisió de l’equip de govern, que presidix José Ribera, que va ser exposat durant el ple que es va aprovar la modificació de crèdit, com va publicar el 4 d’octubre El jutjat número 2 de València va ratificar la denúncia del Bloc i ha declarat nul l’acord plenari. No obstant això, l’alcalde defén la decisió adoptada. Segons va explicar Ribera a este periòdic, davant de l’informe desfavorable del tècnic municipal, va consultar al gabinet jurídic que assessora al consistori. Experts en dret urbanístic, assegura, van validar la proposta i, en virtut a este informe, l’Ajuntament de Guadassuar recorrerà la sentència.
A més, l’alcalde considera que la necessitat VPO a Guadassuar estarà més que coberta amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana, que està a punt d’aprovar-se. «Tenim VPO per a set pobles! En el concert previ del PGOU hem reservat molt de terreny per a vivendes socials», comenta Ribera. El primer edil diu que la sentència «fa vergonya» i pregunta: «Quin municipi no ha destinat diners de la venda de terrenys municipals a la construcció d’equipaments esportius». Així mateix, clava el portaveu del Bloc, Joan V. Puchol: «Que em diga d’on trauré un milió d’euros per a fer la piscina si no és de la venda de sòl de l’ajuntament». Ribera confia en no haver de reingressar el milió d’euros invertit en la construcció de la piscina climatitzada, com es desprén de la sentència.
 

dijous, 8 d’octubre de 2009

8 D'OCTUBRE

 

Fa ja uns quants anys que vam instaurar a Guadassuar la celebració del Nou d’Octubre. Li vam donar un cert sentit, recorde que tal dia com hui vam sorprendre tots els veïns aguaitant-se a les portes de les cases perquè sentien la banda de música i no sabien què ocorria. Doncs bé, la banda acompanyava tres persones: l’alcalde, la seua senyora i la regidora de cultura. Vam depositar la corona de llorer en el carrer de Jaume I, i van sonar els himnes: Guadassuarense i el de la Comunitat. Vam assistir al concert i vam imposar l’escut de la població al primer "personatge de l’any" Agustín Roig Barrios. Al dia següent vam fer unes paelles en el poliesportiu i vam celebrar en una, totes les festes dels distints grups de dins del consistori (àngels custodis, santa Rita…) així que els funcionaris que ho desitjaren estaven invitats. L’acte es manté encara que amb poques variacions. Enguany vull felicitar a Encarna Lledó, triada personatge de l’any, s’ho mereix.
         

diumenge, 4 d’octubre de 2009

EL JUTGE CONDEMNA

Ai, mare!. Nadarem?.
EL JUTGE CONDEMNA A RIBERA PER DESVIAR 1 MILIÓ D’EUROS PER A VPO A LA PISCINA
 L’alcalde de Guadassuar va aprovar amb els vots d’els edils del PP, modificar el destí dels diners ingressats per la venda de sòl a pesar de l’informe en contra del secretari i el veto de la llei
levante emv- 4-10-09 TERESA JOAN-MOMPÓ ALZIRA
El jutjat número 2 de València ha declarat nul l’acord plenari del 29 d’abril del 2008 de l’Ajuntament de Guadassuar, una modificació de crèdits que destinava un milió d’euros procedents de la subhasta de diverses parcel·les municipals a la construcció d’una piscina climatitzada. La condemna ve a ratificar les crítiques del Bloc Nacionalista Valencià d’este municipi, que va denunciar la irregularitat davant dels tribunals i és que, d’acord amb la Llei del Sòl, els ingressos procedents de la venda de patrimoni municipal han de destinar-se a la construcció de vivendes protegides, tal com l’edil nacionalista Joan V. Puchol va advertir a l’alcalde, José Ribera (PP).
Així mateix, secunda l’informe realitzat pel secretari-interventor de l’Ajuntament de Guadassuar, que ja en 2008 va elaborar un informe desfavorable a la decisió de l’alcalde i que va posar de manifest durant el ple en què es va debatre la modificació de crèdits «la il·legalitat de la seua decisió», assenyala Puchol. El canvi de destí dels diners es va aprovar gràcies al vot dels regidors del PP, formació que compta amb majoria en la corporació de Guadassuar.
El consistori deurà ara reintegrar este milió d’euros a la caixa municipal, assegura Puchol, donat que les obres de la piscina climatitzada ja pràcticament han sigut concloses. En este sentit, el nacionalista puntualitza que la denúncia realitzada per este grup municipal no va en contra de les obres de la piscina, una infraestructura que consideren òptima per als veïns, sinó que pretén qüestionar el mode d’actuar de Ribera: «Estem cansats que faça les coses com les fa: sempre està cometent il·legalitats», indica.
L’alcalde, José Ribera, que ostenta la regidoria d’Urbanisme, va dir ahir a Levante-EMV que desconeixia la denúncia del Bloc i no tenia notícies de la condemna.
                                                  
PUCHOL:”L’alcalde sabia que era il·legal”
El portaveu del grup municipal del Bloc de Guadassuar, Joan V. Puchol, va assegurar ahir a Levante-EMV que els nacionalistes van mostrar a l’alcalde, José Ribera, més de tres sentències en què els tribunals anul·laven acords semblants al què el president de la corporació propugnava, per estar en desacord amb els preceptes de la Llei del Sòl. “Les portem al ple i les mostrem allí”, detalla el portaveu del Bloc. En este sentit, Puchol comenta que “esta sentència confirma que la decisió de l’alcalde va ser molt irresponsable, ja que sabia perfectament que era il·legal”. Segons l’edil, la condemna “és el resultat de la pràctica, massa habitual, del govern municipal del PP.”
Nota: El 30 de desembre de 2008, en aquest bloc hi ha una moció del PSPV-PSOE, sobre el mateix tema. Mai contesten y menys per escrit.

dimecres, 30 de setembre de 2009

I EL DRENATGE?

Estes instal·lacions esportives estan front l’entrada de la piscina. En el seu dia, quan encara era camp, van extraure gran quantitat de terra, grava … posteriorment es va tapar. Va haver-hi unes pluges i el terreny va cedir provocant un gran clot. Es va tornar a compactar, però pel que s’ha vist no es va fer cap drenatge i este és el resultat.
  

dimarts, 29 de setembre de 2009

PROGRAMA DE FESTES

Ahir les Festeres de l’Assumpció, van repartir el programa de festes d’este estiu. Crec que ha sigut una bona idea concentrar totes les festes en un sol programa: Crist, Misericòrdia, Assumpció i Sant Roc. Sempre s’han caracteritzat per tindre molta propaganda i poc contingut. Açò s’ha evitat perquè va saber-se que l’ajuntament s’ha fet càrrec del cost. Últimament l’Ajuntament ha eixit en defensa de les festes pel fet que cada vegada és més difícil trobar festers/es que vullguen dedicar molt de temps a recaptar fons. És per això que l’Ajuntament posa l’economia i els festers/es es dediquen a l’organització.
Sempre solc llegir tots els programes. Des de fa anys també observe, per a bé, que a poc a poc hem anat canviant d’escriure’ls en castellà i des de fa uns pocs anys tot en valencià, fins a les propagandes ( han costat un poc més). Sens dubte açò ha sigut possible perquè tots els col·legis de la localitat ensenyen en valencià, però a més la gent major (que se’ls va privar d’inclús parlar en l’escola en valencià) s’esforça a llegir en la nostra llengua.
Demanaré un esforç més en este sentit. Tots ens considerem molt valencians i em pregunte llavors, per què molts continuem posant el nom dels nostres fills/es en castellà i alguns en idiomes estrangers?. Ja va sent hora que ens creem de veritat que és possible, que el valencià és un idioma preciós i que els noms també, com no?, sonen molt bonics. Vinga!, a animar-se els pares/mares jóvens.

I PLOU...

Des de dissabte passat que es va casar Luis Añó, a la nit fins hui … el que ha plogut!. I ens anuncien que demà i passat encara podria ploure. El nostre poble com de costum resistix bé l’aigua. Este matí he anat a Alzira i el riu Xúquer anava ple d’aigua, de paret a paret, però encara faltava per a desbordar-se. Esta vesprada m’he donat un passeig pel terme i he visitat el riu Magre, és bonic quan porta aigua.

      
 En la carretera he vist esta quadrilla de "més que amics, amiguets de l’ànima" que han celebrat el seu dinar anual per a recordar vells temps i mantenir la seua amistat cada dia més ferma.
                           
 Continue el meu trajecte per la carretera vella fins al riu verd, s’ha desbordat i negat camps i camins, prop de la caseta de Lorente.
      
D’altra banda bé. Els recol·lectors de taronja hauran d’esperar uns dies més per a eixir a treballar. Que tant ells com els propietaris, tinguen sort!

dimecres, 23 de setembre de 2009

GUADASSUAR A LA COLA

   

Hui el nostre poble és notícia en la comarca. Com era previsible i anticipàvem, les nostres autoritats locals ens han col·locat a la cua de la comarca a donar treball als parats del poble en el Pla d’Ocupació Local . Creiem que en el periòdic són generosos. Som dels que pensem que fins a donar treball, amb els diners que ens arriba de l’estat, se l’han repartit entre quatre. Ho vam dir en el seu moment quan es van presentar els projectes que s’anaven a realitzar, ho vaig comentar en el blog i es va repartir pel poble un escrit advertint d’això, No ha servit per a res. El nostre desig seria que en el pròxim pressupost esmenen els errors i creen una partida per a pal·liar la desocupació, atenguen els projectes que presenta l’oposició i que no pensen tant a augmentar-se ells el jornal, que en els temps de crisi és vergonyós que hagen regidors que cobren fins a tres sous diferents. Un poc d’exemple.
   
                                                                        El plan ZP aporta 3.341 empleos
4 El 37,9% son puestos de trabajo de nueva creación
Total de inversión en la comarca 4 La inversión total 5 2,4 MILLONES
 El plan Zapatero ha financiado en la comarca 264 proyectos en total 1.266 EMPLEOS
De nueva creación El 37,9% de los puestos de trabajo creados son empleos nuevos.
LEVANTE EMV 23-09-09 P. F. Alzira
n Los proyectos financiados por el Plan Zapatero han propiciado la creación de 3.341 empleos en la comarca de la Ribera, un 36,2% más de los que se había previsto, según datos de la delegación del Gobierno en la Comunitat Valen­ciana, que destaca que 1.266 son empleos de nueva creación, lo que representa un 37,9% del total. El Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo, también conocido como Plan E o Plan Za­patero, ha financiado en la comar­ca 264 proyectos por un importe total de 52,4 millones de euros.
En algunos municipios como Al­zira, Carcaixent o Carlet se han duplicado con creces los puestos de trabajo generados sobre la pre­visión inicial mientras que en otros como Algemesí o Guadassuar ni mucho menos se han cumplido las expectativas ya que, según los da­tos el Ejecutivo, en el caso de Al­gemesí se han creado 117 emple­os reales cuando la estimación era de 296 y en Guadassuar han sido 66 cuando la previsión era de 158. Por comarcas, el plan anticrisis del go­ bierio ha asignado 38,2 millones de euros a la Ribera Alta para eje­cutar 196 proyectos, lo que ha pro­piciado la creación de 2.566 pues­tos de trabajo reales cuando la previsión inicial era de 1.732, lo que supone un incremento del 48,2%. De estos 2.566 empleos 847 son de nueva creación, un 33%.
Nuevos puestos de trabajo
Por lo que respecta a los princi­pales municipios de la Ribera, des­taca el caso de Alzira, donde los 5,2 millones asignados han supuesto la creación de 276 empleos frente a los 102 previstos. En Cullera, se han generado 127, un 9,4% más de los que se habían calculado, y en Sueca se han creado 289 puestos de trabajo, un 18,4% más de la es­timación inicial.
Signes: ¿Y el plan Camps?
El diputado del PSPV en las Cortes Valencianas, Francesc Signes, de­fendió ayer que esta inversión de casi 52,4 millones de euros en un sólo año ha supuesto en una épo­ca de crisis «un gran balón de oxí­geno para los ayuntamientos, pero también para el empleo» al propi­ciar la creación en la comarca de 3.341 puestos de trabajo y lamen­tó que este esfuerzo del Gobierno central no haya tenido su corres­pondencia «por parte de Camps y el Consell, que todavía no han cre­ado su plan de ayuda a los muni­cipios, anunciado hace ya un año, ni está ni se le espera». Signes ca­lificó el Plan Zapatero como «el mayor impulso que ha tenido la Ribera en los últimos años».

contador de visites